Kristin Otto
Kristin Otto (Leipzig, República Democràtica Alemanya, 7 de febrer de 1966) és una nedadora alemanya, ja retirada, guanyadora de 6 medalles olímpiques en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988, celebrats a Seül (Corea del Sud), en tres estils diferents, lliure, esquena i papallona, en una actuació global que constitueix un dels més grans èxits esportius de la història; era la primera nedadora, i de moment l'única, que aconseguia sis medalles d'or en una sola cita olímpica.[1][2][3]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1966  (58 anys)Leipzig (Alemanya) | ||
| Alçada | 185 cm | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | nedadora, periodista | ||
| Ocupador | ZDF | ||
| Esport | natació papallona crol esquena | ||
| Participà en | |||
| 25 setembre 1988 | swimming at the 1988 Summer Olympics – women's 50 metre freestyle (en)  (medalla d'or olímpica) | ||
| 24 setembre 1988 | natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1988 - relleu femení de 4 × 100 metres combinats (medalla d'or olímpica) | ||
| 23 setembre 1988 | swimming at the 1988 Summer Olympics – women's 100 metre butterfly (en) (medalla d'or olímpica) | ||
| 22 setembre 1988 | swimming at the 1988 Summer Olympics – women's 4 × 100 metre freestyle relay (en) (medalla d'or olímpica) | ||
| 22 setembre 1988 | swimming at the 1988 Summer Olympics – women's 100 metre backstroke (en) (medalla d'or olímpica) | ||
| 18 setembre 1988 | swimming at the 1988 Summer Olympics – women's 100 metre freestyle (en) (medalla d'or olímpica) |
||
| Premis | |||
 
| |||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Natació | |||
Representa:  RDA
| |||
| Jocs Olímpics | |||
|
Seül 1988 | 50 m. lliures | |
|
|
Seül 1988 | 100 m. lliures | |
|
|
Seül 1988 | 100 m. esquena | |
|
|
Seül 1988 | 100 m. papallona | |
|
|
Seül 1988 | relleus 4x100 m. lliures | |
|
|
Seül 1988 | relleus 4x100 m. estils | |
| Campionat del Món | |||
|
|
Guayaquil 1982 | 100 m. esquena | |
|
|
Guayaquil 1982 | relleus 4x100 m. lliures | |
|
|
Guayaquil 1982 | relleus 4x100 m. estils | |
|
|
Madrid 1986 | 100 m. lliures | |
|
|
Madrid 1986 | 200 m. estils | |
|
|
Madrid 1986 | relleus 4x100 m. lliures | |
|
|
Madrid 1986 | relleus 4x100 m. estils | |
|
Madrid 1986 | 50 m. lliures | |
|
|
Madrid 1986 | 10 m. papallona | |
| Campionat d'Europa | |||
|
|
Roma 1983 | relleus 4x100 m. lliures | |
|
|
Roma 1983 | relleus 4x200 m. lliures | |
|
|
Roma 1983 | 100 m. lliures | |
|
|
Estrasburg 1987 | 100 m. lliures | |
|
|
Estrasburg 1987 | 100 m. esquena | |
|
|
Estrasburg 1987 | 100 m. papallona | |
|
|
Estrasburg 1987 | relleus 4x100 m. lliures | |
|
|
Estrasburg 1987 | relleus 4x100 m. estils | |
|
|
Bonn 1989 | 100 m. esquena | |
|
|
Bonn 1989 | relleus 4x100 m. estils | |
|
Bonn 1989 | 200 m. esquena | |
Biografia
modificaVa néixer el 7 de febrer de 1966 a la ciutat de Leipzig, població situada a l'estat de Saxònia, que en aquells moments formava part de la República Democràtica Alemanya (RDA) i que avui en dia forma part d'Alemanya. Va començar a nedar quan tenia onze anys i aviat, al 1982, establia el seu primer rècord mundial com a membre de l'equip de relleus del seu país. Als setze ja participava en la seva primera competició internacional, els Mundials d'Equador de 1982, on aconseguia tres medalles i, a més, batia la barrera del minut en els 100 metres esquena, amb 59,97 segons.[3][4]
Després dels seus èxits esportius, es retirà de la competició després dels Campionats d'Europa de Natació celebrats a Bonn el 1989, quan tot just tenia 23 anys. Després va estudiar Periodisme i treballà de comentarista per a la cadena ZDF.[2]
Carrera esportiva
modificaSense poder participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) a causa del boicot polític realitzat per la RDA, la seva única incursió olímpica fou als Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va aconseguir guanyar sis medalles d'or en les sis proves en les quals participava: 50 i 100 metres lliures, 100 m. esquena, 100 m. papallona i relleus 4x100 lliures i 4x100 estils. A Seul 88 també va batre quatre rècords del món. En el Campionat d'Europa que s'havia celebrat l'any anterior, el 1987, a Estrasburg, ja havia guanyat cinc de les mateixes sis proves, només faltava la de 50, en què no competia.[2]
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 9 medalles en el Campionat del Món de natació, entre les quals set medalles d'or; i 11 medalles en el Campionat d'Europa de natació, nou de les quals d'or.
Fou nomenada nedadora de l'any i nedadora europea de l'any per la revista Swimming World Magazine els anys 1984, 1986 i 1988. Amb ella es tancava el domini de les nedadores de l'Alemanya de l'Est, que s'havia mantingut des dels anys 70.[4]
Referències
modifica- ↑ «Kristin OTTO». Olympic Channel. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Kristin Otto, la última heroína de la RDA» (en castellà). Blogs 20 Minutos. Qué fue de…, 28-05-2014. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Kristin Otto» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Lujambio, Javier; Pardo, Clara. «Kristin Otto: Leyendas de los Juegos Olímpicos». As. Arxivat de l'original el 2021-07-31. [Consulta: 8 desembre 2020].
