Kwaidan

Kwaidan (怪談, Kaidan, literalment "històries de fantasmes") és una pel·lícula antològica de terror japonesa del 1965 dirigida per Masaki Kobayashi. Es basa en les col·leccions d'històries del folklore japonès recollides per Lafcadio Hearn a Kwaidan: Stories and Studies of Strange Things, del qual en treu el nom. La pel·lícula consta de quatre històries separades i no relacionades. Kwaidan és una transliteració arcaica de Kaidan, que significa "història de fantasmes". Va guanyar el Prix du Jury al 18è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1965 i va rebre una nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Kwaidan

怪談
Fitxa
Direcció	Masaki Kobayashi
Protagonistes	Tatsuya Nakadai Takashi Shimura Kei Satō Rentarō Mikuni Keiko Kishi Michiyo Aratama (en) Misako Watanabe (en) Ganjirō Nakamura Haruko Sugimura Katsuo Nakamura Noriko Sengoku Osamu Takizawa (en) Seiji Miyaguchi Tetsurō Tamba Yūko Mochizuki (en) Kin Sugai
Guió	Yōko Mizuki (en)
Música	Tōru Takemitsu
Fotografia	Yoshio Miyajima (en)
Productora	Tōhō
Distribuïdor	Tōhō
Dades i xifres
País d'origen	Japó
Estrena	1964
Durada	183 min
Idioma original	japonès
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	320.000.000 ¥
Recaptació	225.000.000 ¥ (mundial)
Descripció
Basat en	Kwaidan. Històries japoneses de fantasmes
Gènere	cinema de terror i cinema fantàstic
Tema	sobrenatural, esperit i folklore japonès
Lloc de la narració	Kyoto i Japó
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1966) candidata internacional als Premis Oscar (1966)

Sinopsi

La pel·lícula està composta de les següents històries:

• Els cabells negres (黒髪, Kurokami): un samurai abandona la seva dona per fàstic a la pobresa i decideix casar-se amb la filla d'una família rica per obtenir riquesa. Però no estima la seva nova esposa i queda embruixat pel record de la primera.
• La dona de la neu (雪女, Yukionna): dos llenyataires queden atrapats en una tempesta de neu. Es troben amb un refugi, però arriba una dona estranya que en mata un amb la respiració gelada. Ella salva l'altre, que es mantindrà la vida mentre no expliqui què va passar aquella nit.
• Hoichi el desorellat (耳無し芳一の話, Miminashi Hōichi no Hanashi): un jove cec capturat per monjos a prop de la badia de Dan-no-ura, no hi falta cada nit per seguir un estrany guerrer i cantar al mestre d'aquesta èpica de la batalla que es va desenvolupar a la badia pocs segles abans.
• En una tassa de te (茶碗の中, Chawan no Naka) un escriptor transcriu una història on un samurai veu el rostre d'un jove astut que flota al seu bol de te. Per perseguir aquesta visió, s'empassa el te. Però aviat, el jove reapareix.

Repartiment

Kurokami Michiyo Aratama - Primera esposa Misako Watanabe - Segona esposa Rentarō Mikuni - Marit Kenjiro Ishiyama - Pare Ranko Akagi - Mare

Yuki-Onna Tatsuya Nakadai - Minokichi Keiko Kishi - Yuki-Onna Yūko Mochizuki - mare de Minokichi Kin Sugai - Dona de la vila Noriko Sengoku - Dona de la vila

Miminashi Hōichi no Hanashi Katsuo Nakamura - Hoichi Tetsurō Tamba - Guerrer Takashi Shimura - Sacerdot Yoichi Hayashi - Minamoto no Yoshitsune

Chawan no naka Haruko Sugimura - Madame Osamu Takizawa - Autor / Narrador Ganjirō Nakamura - Editor Noboru Nakaya - Shikibu Heinai Seiji Miyaguchi - Ancià Kei Satō - Fantasma del samurai

Producció

El 1964, Toho va començar un acord de tres pel·lícules amb el director Masaki Kobayashi que va acabar amb la producció de Kwaidan.

Estrena

La versió per cinema de Kwaidan fou estrenada al Japó el 6 de gener de 1965, on va ser distribuïda pe Toho. La versió general japonesa de Kwaidan va començar el 27 de febrer de 1965. Kwaidan fou estrenada en versió de 125 minuts als Estats Units després d'eliminar el segment "La dona de la neu" després de l'estrena de la pel·lícula a Los Angeles. Fou estrenada als Estats Units el 15 de juliol de 1965 i distribuïda per Continental Distributing. Kwaidan fou reestrenada novament al Japó el 29 de novembre de 1982 com a part del 50è aniversari de Toho.

Recepció

Al Japó, Yoko Mizuki va guanyar el Kinema Junpo al millor guió. També va guanyar premis a la millor cinematografia i a la millor direcció artística als Premis de Cinema Mainichi. La pel·lícula va obtenir premis internacionals, inclòs el premi especial del Jurat al Festival de Canes, i va ser nominada a la Millor pel·lícula en llengua estrangera als Oscar.

En una ressenya del 1967 Monthly Film Bulletin va comentar el color de la pel·lícula, afirmant que "no és tant que el color de Kwaidan sigui fastigós... com la manera en què Kobayashi l'utilitza per donar a aquestes històries una mica de la qualitat d'una llegenda." La ressenya va concloure que Kwaidan era una pel·lícula "els detalls de la qual es mantenen a la ment molt després que un l'hagi vista." Bosley Crowther, en una revisió del 1965 a New York Times va declarar que el director Kobayashi mereix una aclamació emocionada per la seva art cinematogràfica distintivament oriental. Així ho fan els nombrosos dissenyadors i càmeres que van treballar amb ell. "Kwaidan és una simfonia de color i so realment comparada amb el passat." Variety descriu la pel·lícula com a "feta en una cadència mesurada i una intensa sensació" i que es tractava d'un "tour-de-force visualment impressionant."

En la seva revisió de Seppuku, Roger Ebert va descriure Kwaidan com "un muntatge d'històries de fantasmes que es troba entre les pel·lícules més boniques que he vist".

A l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, Kwaidan té una qualificació d'aprovació del 88%, basada en 24 ressenyes i una valoració mitjana de 7,4/10. El seu consens diu: "Exquisidament dissenyada i decorada de manera ràpida, l'ambiciosa antologia de Masaki Kobayashi funciona menys com un exemple terrorífic i més com un homenatge meditatiu al folklore japonès."

Enllaços externs

• «怪談 (Kwaidan)» (en japonès). Japanese Movie Database. [Consulta: 16 juliol 2007].
• Kwaidan: No Way Out un assaig de Geoffrey O'Brien a Criterion Collection