Laken

antic municipi de Bèlgica, part de Brussel·les

Laken (Laeken en francès) és un antic municipi de Bèlgica. Fins que el 1921 va fusionar amb Brussel·les, era un municipi independent. Des de 1989 forma part de la Regió de Brussel·les-Capital. En una zona històricament de parla neerlandesa, avui té un estatut bilingüe.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLaken
Laeken (fr)
Laken (nl-be) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata

SobrenomRésidence Royale Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 52′ 00″ N, 4° 21′ 00″ E / 50.866666666667°N,4.35°E / 50.866666666667; 4.35
EstatBèlgica
RegióRegió de Brussel·les-Capital
Districtedistricte de Brussel·les-Capital
Gran ciutatBrussel·les Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal1020 Modifica el valor a Wikidata

Laeken, els reials hivernacles de Balat (1874-1890).

Compta amb sis estacions de metro (Pannenhuis, Bockstael, Stuyvenberg, Houba-Brugmann, Heysel i Roi Baudouin). Té una biblioteca pública, un cementiri i altres edificis importants, entre ells el famós Atomium, el parc de l'exposició universal, Brupark (Kinépolis, Mini-Europe, Océade i The Village), la residència dels ducs de Brabant, els hivernacles reials de Laken (oberts uns pocs dies a l'any, construïts per Alphonse Balat, amb ajuda de Victor Horta), o l'església neogòtica de Nostra Senyora.

Alberga també el Castell Reial de Laken on resideix la família reial belga des de l'asecensió al tron del rei Leopold I i on Napoleó I va signar la declaració de guerra contra Rússia

El Castell Reial de Laken va ser construït entre 1782 i 1784 per Charles De Wailly, el 1890 va ser destruït parcialment, i fou posteriorment restaurat per Charles Girault.

Església de Nostra Senyora de Laken

modifica
 
Monument de Leopold I davant del Castell Reial de Laeken.
 
La torre japonesa de nit.
 
Castell Reial de Laken.

Cap al sud dels terrenys del palau reial, hi ha l'església neogòtica de Nostra Senyora. Va ser construïda com a mausoleu per a la reina Louise-Marie, dona de Leopold I. Joseph Poelaert, que ja havia projectat el Palau de Justícia de Brussel·les en va ser l'arquitecte. L'església alberga en una cripta el panteó de la família reial belga. El cementiri darrere de l'església és conegut com el «Père Lachaise belga», ja que hi són enterrats els ciutadans més rics i famosos.[cal citació] S'hi poden veure les tombes de Fernand Khnopff i Maria Malibran.

Tots els reis dels belgues són enterrats a Laken.

Nom Dates
Leopold I 1790-1865
Lluïsa d'Orleans 1812-1850
Leopold II 1835-1909
Maria Enriqueta d'Àustria 1836-1902
Charlotte de Bèlgica 1840-1927
Albert I 1875-1934
Elisabet de Baviera 1876-1965
Leopold III 1901-1983
Àstrid de Suècia 1905-1935
Lilian Baels 1916-2002
Príncep regent Carles 1903-1983
Balduí I 1930-1993
Fabiola de Mora y Aragón 1928-2014
Alexandre de Bèlgica 1942-2009
  NODES
os 9