Licènids
|
«Blaveta» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Blaveta (desambiguació)». |
Els licènids (Lycaenidae) són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels papilionoïdeus (Papilionoidea). Fins a l'any 2011 hi havia un total de 5.201 espècies descrites.[1]
Lycaenidae  | |
|---|---|
 Rogeta | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Lycaenidae Leach, 1815 |
| Nomenclatura | |
| Nom zoològic coordinat amb | Lycaenoidea, Lycaeninae i Lycaenini |
| Subfamílies | |
Morfologia
modificaNormalment són de grandària petita. Habitualment existeix un dimorfisme sexual accentuat: el cas més típic està representat per moltes espècies de la subfamília Polyommatinae, en les quals els mascles tenen l'anvers de les ales blau (per això també són conegudes com a 'blavetes') i les femelles marró.[2]
A Europa hi ha moltes espècies similars, cosa que dificulta les identificacions. Ara bé, les diferències en la coloració de fons i en el dibuix (especialment del revers de les ales posteriors) poden facilitar la tasca en molts casos.[2]
Les erugues són rabassudes i tenen cert aspecte a cotxinilla. Generalment estan ben camuflades i tenen una gran adaptació a la planta nutrícia. Les pupes també són rabassudes: curtes en relació al diàmetre.[2]
Ecologia
modifica
Els mascles de moltes espècies es congreguen sobre el terra humit, de vegades en grans grups i perllongadament, per extreure sals de sodi dissoltes en l'aigua.[2]
La mirmecofília és habitual entre les erugues. Aquestes posseeixen una glàndula dorsal al desè segment que segrega una substància ensucrada d'alt contingut energètic que atrau a les formigues; a canvi les formigues les protegeixen de dípters i himenòpters parasitoides. Aquestes associacions són facultatives i per tant no són imprescindibles (mutualisme).[2]
D'altra banda, en altres espècies aquesta associació sí que és imprescindible i ha derivat en el parasitisme. En aquests casos la formiga s'enduu l'eruga al niu i aquesta s'alimenta de les larves i pupes de les formigues fins a completar el creixement i fer la crisàlide. Mentrestant, l'eruga segueix rebent les atencions de les formigues.[2]
Taxonomia i sistemàtica
modificaLes relacions filogenètiques entre els licènids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:[3][4]
| Papilionoidea |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Van Nieukerken, Erik J.; et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, pàg. 212. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.41. ISSN: 1175-5334.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ Espeland, Marianne; et al. «A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies» (en anglès). Current Biology, 28, 5, 05-03-2018, pàg. 770–778.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061. ISSN: 0960-9822. PMID: 29456146.
- ↑ Kawahara, Akito Y.; et al. «Phylogenomics reveals the evolutionary timing and pattern of butterflies and moths» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 45, 05-11-2019, pàg. 22657–22663. DOI: 10.1073/pnas.1907847116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6842621. PMID: 31636187.
