Lloros
Els lloros són ocells que es troben a la majoria de zones càlides i tropicals, dins l'ordre dels psitaciformes.[1] Se'ls sol agrupar en dues famílies: els psitàcids (lloros autèntics)[2] i els cacatuids (cacatues).[3] Els trets típics dels lloros inclouen un fort bec corbat, una postura erecta, potes fortes, i peus zigodàctils amb urpes. La majoria de lloros són principalment verds, amb altres colors brillants, i algunes espècies són multicolors. La majoria de lloros són monomòrfics o presenten un dimorfisme sexual mínim.
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
| Organismes amb aquest nom | |
| Nombroses espècies de l'ordre dels psitaciformes |
Algunes espècies poden imitar la veu humana i altres sons, tot i que no tenen cordes vocals, sinó que posseeixen un òrgan vocal a la base de la tràquea conegut com a siringe.[4][5]
Distribució i hàbitat
modificaGeneralment viuen en regions tropicals o càlides. Els lloros s'estenen per l'hemisferi sud, a més de la regió tropical i subtropical de l'hemisferi nord, distribuïts pel sud d'Àsia, l'Àfrica subsahariana, Oceania, Amèrica del Sud i central, i en el passat hi havia una espècie nativa d'Amèrica del Nord, el lloro de Carolina extint en època històrica. Encara que les majors poblacions natives són les d'Austràlia, Àsia, Amèrica del Sud i Amèrica Central. Els lloros ocupen un gran espectre d'hàbitats des de la selva humida tropical fins als deserts de l'interior d'Austràlia.
Moltes espècies del grup estan classificades en perill d'extinció. La captura de lloros salvatges per al trànsit de mascotes (que pateixen més que les altres aus), la destrucció del seu hàbitat i la competència amb espècies invasores, han disminuït les poblacions salvatges. Aquesta combinació de factors ha expulsat a moltes espècies de la major part de l'àrea de distribució que tenien a principis del segle xx. Molt pocs dels exemplars trets del seu hàbitat natural sobreviuen a la seva captura, transport i l'estrès que pateixen en captivitat. Les mesures preses per conservar l'hàbitat d'algunes d'aquestes espècies carismàtiques i cridaneres també han protegit a altres espècies del mateix ecosistema.[6]
Referències
modifica- ↑ «lloro». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 maig 2024].
- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «New World and African Parrots (Psittacidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, 2020. DOI: 10.2173/bow.psitta3.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Cockatoos (Cacatuidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, 2020. DOI: 10.2173/bow.cacatu2.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ Beckers, Gabriël J. L.; Nelson, Brian S.; Suthers, Roderick A. «Vocal-tract filtering by lingual articulation in a parrot». Current biology: CB, 14, 17, 07-09-2004, pàg. 1592–1597. DOI: 10.1016/j.cub.2004.08.057. ISSN: 0960-9822. PMID: 15341748.
- ↑ Larsen, Ole Næsbye; Goller, Franz «Direct observation of syringeal muscle function in songbirds and a parrot». Journal of Experimental Biology, 205, 1, 01-01-2002, pàg. 25–35. DOI: 10.1242/jeb.205.1.25. ISSN: 1477-9145.
- ↑ Snyder, Noel; McGowan, Philip J. K.; Gilardi, James; Grajal, Alejandro. Parrots : status survey and conservation action plan 2000-2004 (en anglès). UICN, 2000. ISBN 978-2-8317-0504-0.
Vegeu també
modifica