Louis Jacques Thénard

Louis Jacques Thénard
Biografia
Naixement	4 maig 1777 ; La Louptière-Thénard (França)
Mort	21 juny 1857 (80 anys); París
Director of the Collège de France (en)
	1838 – 1840 ; ← Silvestre de Sacy – Jean-Antoine Letronne →
Par de França
	11 octubre 1832 – 1848
President Societat per al foment de la indústria nacional
	1832 – 1845
Député de l'Yonne (fr)
	1827 – 1831
125è President Acadèmia Francesa de les Ciències
	1r gener 1823 – 31 desembre 1823 ; ← Joseph-Louis Gay-Lussac – Francesc Aragó i Roig →
Dades personals
Formació	École Polytechnique
Director de tesi	Louis Nicolas Vauquelin
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	químic, polític, catedràtic
Ocupador	Facultat de Ciències de París (1809–1840) ; Collège de France, catedràtic (1804–1845) ; École Polytechnique (1798–1835)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1810–); Royal Society ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Societat per al foment de la indústria nacional ; Académie nationale de médecine ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia de Ciències de Göttingen ; Societat Filomàtica de París ; Acadèmia de Ciències Útils ; Acadèmia Bavaresa de Ciències
Alumnes	Ignacy Domeyko
Obra
Obres destacables	Obres destacables bor; peròxid d'hidrogen ;
Estudiant doctoral	Bernard Courtois i Joseph Liouville
Altres
Títol	Baró (1825–)
Fills	Paul Thénard
Premis
	(9 desembre 1824) Membre estranger de la Royal Society; (1809) Premi del Galvanisme; Comandant de la Legió d'Honor; Gran Oficial de la Legió d'Honor; llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel ;

Louis Jacques Thénard (nascut a La Louptière el 4 de maig de 1777 i traspassat a París el 21 de juny de 1857),^[1] químic francès, descobridor del bor i del peròxid d'hidrogen.

Biografia

Thénard era fill d'un pagès pobre que va treballar de valent perquè el seu fill poguera obtenir uns estudis. Thénard es va traslladar a París, on va estudiar química amb Antoine François de Fourcroy i Louis Nicolas Vauquelin. Durant tres anys va passar verdaderes calamitats per sobreviure fins que va ser ajudat per Louis Nicolas Vauquelin.

L'any 1804 succeeix a Louis Nicolas Vauquelin a la càtedra de química del Col·legi de França. Entre el 1809 i el 1841 fou catedràtic de química a la Facultat de ciències de París i a l'École polytechnique, on succeí a Fourcroy el 1810, any en què entrà a l'Académie des sciences.

El 1815 va rebre la legió d'honor, fou nomenat baró el 1825 pel rei Charles X, diputat de l'Yonne (1827-1831) i anomenat parell de França per Louis Philippe el 1832.

Obra

Vidre acolorit amb blau de cobalt de Thénard

Thénard es va fer ric en descobrir, quan tenia poc més de vint anys, després d'observacions a la fàbrica de porcellana de Sèvres, un compost (blau de Thénard), que tenyia de blau la porcellana, obtingut calcinant a 1 200 °C hidròxid d'alumini amb nitrat de cobalt(II), que es pot formular com CoAl₂O₄. Juntament amb el químic francès Joseph-Louis Gay-Lussac, va descobrir un nou element químic, el bor, B. També aïllà un altre element químic, el silici, Si, el 1811.

El 1818 va descobrir el peròxid d'hidrogen, H₂O₂, que anomenà aigua oxigenada mitjançant la reacció del peròxid de bari, BaO₂ amb àcids:

BaO₂ + 2 H⁺ → Ba²⁺ + H₂O₂

És autor d'una classificació pràctica dels metalls basada en la resistència a l'acció de l'aigua i de l'oxigen, va fer estudis sobre l'àcid acètic, l'èter, sobre la catàlisi i sobre la fermentació.

Obres

Traité de chimie élémentaire théorique et practique (1813-16).

Referències

↑ Asimov, Isaac. «Thénard, Louis-Jacques». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología :la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 227. ISBN 8429270043.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Jacques Thénard

[1] Asimov, Isaac. «Thénard, Louis-Jacques». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología :la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 227. ISBN 8429270043.

[1]