Luigi Russolo

Luigi Russolo
Biografia
Naixement	30 abril 1885 ; Portogruaro (Itàlia)
Mort	4 febrer 1947 (61 anys); Laveno-Mombello (Itàlia)
Formació	Acadèmia de Belles Arts de Brera
Activitat
Lloc de treball	Madrid (1932–1933); Espanya (1932–1933); Barcelona (1932–1933); París (1927–1932); Milà ; Torí
Ocupació	compositor, fabricant d'instruments musicals, pintor, teòric musical
Activitat	1901 -
Gènere	Música experimental
Moviment	Futurisme
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1911) Music (en) ;
Família
Germans	Antonio Russolo

Luigi Russolo (Portogruaro, 30 d'abril de 1885 - 4 de febrer de 1947) va ser un pintor futurista i compositor italià.

Sol ser considerat com el primer compositor de música experimental noise de la història pels seus “concerts de sorolls” del 1913 i 1914. També és un dels primers filòsofs de la música electrònica.^[1]

Biografia

Al començament de la seva carrera va utilitzar una tècnica divisionista, i els seus temes giraven al voltant de la ciutat i la civilització industrial. Entre les seves obres més significatives destaca “Els llamps” del 1909-10. El 1910 va firmar el Manifest Futurista i va tindre una participació activa en este grup.^[1]

Encara que les seves pintures no tinguin un gran impacte, la seva música i els seus instruments per a fer sorolls van contribuir significativament al moviment futurista. A part, va inventar una màquina de soroll anomenada “Intonarumori” o “entonador de sorolls”, que va ser durament criticada en l'època. A més, va exposar els seus principis en el llibre L'Art de la Remor de 1916.

Intonarumori

Els Intonarumori estaven construïts sobre un paper paral·lelepípede de fusta amb un altaveu de metall o cartró en el seu front. L'intèrpret utilitzava una palanca o un botó polsador elèctric per a emetre el so, també disposava d'una palanca en la part superior per a ajustar el to del soroll. Aquesta última palanca podia ser moguda sobre una escala de tons, semitons i gradacions intermèdies dintre d'un rang de més d'una octava.^[2]

Dintre de la caixa, hi havia una roda de fusta o metall (la seva forma o diàmetre variava depenent del model) que feia vibrar a una cadena o a una corda metàl·lica. La tensió de la corda era modificada per mitjà d'una palanca que permitís glissandos o notes específiques. En l'extrem d'aquesta cadena havia un pegat que transmetia les vibracions a l'altaveu.

^[2]

L'art dels sorolls va classificar vint-i-set tipus diferents d'Intonarumori i dintre d'aquests, els sorolls en sis tipus diferents:

Rugits, trons, explosions, xiulets, cops, esclats
Murmuris, parlar fluix, mascullits, gorgoteig
Crits, grinyols, brunzits, raspats
Sorolls obtinguts pels cops amb els metalls, fustes, pells, pedres i ceràmica
Veus d'animals i gent, crits, plors, laments, udols, raneres, sanglots

intonarumori, 1913

Desgraciadament, cap dels seus dispositius han sobreviscut en l'actualitat, encara que recentment alguns d'ells han sigut reconstruïts i utilitzats en diferents espectacles. Encara que les obres de Ruossolo s'assemblen poc a la música de soroll moderna, les seves pioneres creacions no poden passar-se per alt, ja que es consideren com una etapa essencial en l'evolució d'aquest gènere.^[2]

Algunes obres

Risveglio di una città
Crepitatore
Ululatore
Gracidatore
Gorgogliatore
Arco enarmonico
Corale
Serenata
L'aviatore dro op.33
Canzone rumorista^[2]

El despertar d'una ciutat, 1914

^[3]^[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Russolo

↑ ^1,0 ^1,1 «Luigi Russolo». Arxivat de l'original el 2016-01-13. [Consulta: 27 maig 2016].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Enciclopèdia Electrònica».
↑ ^3,0 ^3,1 «Partitura». Arxivat de l'original el 2012-05-27. [Consulta: 27 maig 2016].

[Ref01-1] 1,0 ^1,1 «Luigi Russolo». Arxivat de l'original el 2016-01-13. [Consulta: 27 maig 2016].

[enciclopediaelectronica-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Enciclopèdia Electrònica».

[Ref-3] 3,0 ^3,1 «Partitura». Arxivat de l'original el 2012-05-27. [Consulta: 27 maig 2016].

[1]

[2]

[3]