Múscul tibial posterior
El múscul tibial posterior (musculus tibialis posterior),[nota 1] té forma allargada i està situat en el pla profund de la regió posterior de la cama. És un dels tres músculs profunds del compartiment posterior de la cama. Els altres músculs profunds són el flexor llarg del dit gros i el flexor llarg dels dits; el tibial posterior és el més poderós d'aquests músculs profunds. Els tres músculs estan innervats pel nervi tibial que és una branca del nervi ciàtic.[2] La irrigació la realitzen branques de l'artèria tibial posterior.[3]
Tendons del peu. Vista medial. El tibial posterior s'aprecia en la part superior central. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | Musculus tibialis posterior |
Part de | deep part of posterior compartment of leg (en) |
Origen | En la membrana interòssia, tíbia, peroné;.[1] |
Inserció | A l'escafoide, amb fascicles per als tres cunys, cuboide, metatarsians segon a quart.[1] |
Irrigació | Artèria tibial posterior |
Innervació | Nervi tibial. |
Accions | Inversió del peu, auxiliar en la flexió plantar.[1] |
Antagonista | Peroneal lateral curt |
Identificadors | |
TA | A04.7.02.051 |
FMA | 51099 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.484 |
Termes anatòmics dels músculs |
Insercions
modificaS'insereix en la seva part superior, en la cara posterior de la tíbia i el peroné, mentre que a la seva part inferior forma un tendó que passa per darrere del mal·lèol intern del turmell, arriba a la planta del peu i s'insereix en l'os escafoide o navicular, al cuneïforme central i en la base dels ossos metatarsians.
Funció
modificaLa seva acció té tres funcions:
- Adducció del peu. Efectua una tracció interna que provoca l'adducció tarsiana, és a dir fa que la planta del peu miri cap a dins i s'elevi la seva vora intern, funció antagònica amb la del múscul peroneal lateral curt.
- Estabilització de la volta plantar. La inserció en el centre del tars, que es disposa en forma d'arcada, serveix per estabilitzar la volta del peu en el seu terç posterior.
- Flexió plantar del peu. És una acció secundària que és antagònica a la del múscul tibial anterior.[4]
Lesions
modificaLes més freqüents són les tendinopaties (lesions del tendó), habituals durant l'activitat esportiva, sobretot en els corredors de llargues distàncies. La lesió provoca dolor a la regió posterior del mal·lèol intern del turmell que augmenta quan es realitza l'adducció, supinació o extensió del peu. Per exemple, al col·locar-se en posició de puntetes o fer que la planta del peu miri cap endins.[4]
Notes
modifica- ↑ <Coincideixen en la denominació tant el Diccionari enciclopèdic de medicina com el Termcat. Així apareix al Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ Hopkinsmedicine. Sistema nerviós perifèric (anglès). Accés el 22 de març de 2015.
- ↑ Músculos de la pierna. Facultad virtual de medicina. Accés el 25 de març de 2012
- ↑ 4,0 4,1 Martín Urrialde, J.A.: Lesiones por sobrecarga del tibial posterior. Valoración funcional diferencial. Fisioterapia. 2004; 26:319-24, vol.26, nº 06. Accés el 20 de març de 2012
- Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.
Galeria d'imatges
modifica-
Músculs de la part posterior de la cama. Capa profunda.
-
Músculs de la planta del peu. Tercera capa.
-
Artèries poplítia, tibial posterior i peroneal.
-
Músculs de la part posterior de la cama. Capa profunda (dissecció).
Enllaços externs
modifica- LUC tibp
- Figura anatòmica: 15:st-04 a Human Anatomy Online, SUNY Downstate Medical Center
- Diagrama a Washington.edu Arxivat 2006-04-30 a Wayback Machine.
- Diagrama a Latrobe.edu.au