Mad Max i la cúpula del tro

Mad Max i la cúpula del tro
Mad Max Beyond Thunderdome
Fitxa
Direcció	George Miller; George Ogilvie;
Protagonistes	Mel Gibson; Tina Turner;
Producció	George Miller
Guió	Terry Hayes; George Miller;
Música	Maurice Jarre
Fotografia	Dean Semler
Muntatge	Richard Francis-Bruce
Productora	Kennedy Miller Productions
Distribuïdor	Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen	Austràlia
Estrena	1985
Durada	107 minuts
Idioma original	Anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Austràlia i Coober Pedy (en)
Color	en color
Pressupost	10 milions de dòlars
Recaptació	36,2 milions
Descripció
Gènere	acció, ciència-ficció, road movie
Qualificació MPAA	PG-13
Lloc de la narració	Austràlia
← Mad Max 2 Furiosa: A Mad Max Saga →	Sèrie: Mad Max
	Sèrie: Mad Max

Mad Max i la cúpula del tro (títol original: Mad Max: Beyond Thunderdome) és una pel·lícula australo-estatunidenca de ciència-ficció de George Miller i George Ogilvie estrenada l'any 1985. És el tercer lliurament de les pel·lícules consagrades a «Mad» Max Rockatansky. La història surt tres anys després de la pel·lícula precedent. Ha estat doblada al català.^[4]

Argument

Una guerra nuclear ha acabat amb la societat moribunda, els homes s'organitzen sota la forma de tribus que lluiten per la seva subsistència. Tres anys després de l'última pel·lícula, Transavia PL-12 Airtruk que solca el desert en el seu carro arrosegat per camells, Max és agredit i Jerediah li roba els seus béns a vora d'un mini-avió (Transavia PL-12 Airtruk). Perseguint els seus lladres, arriba a una ciutat, Bartertown, literalment «la ciutat de la barata» (Trocpolis). Aquesta ciutat, dedicada al comerç, és regida per Aunty Entity (Tina Turner), que organitza un començament de civilització reemplaçant el robatori per la barata. La ciutat és alimentada per metà creat a partir dels purins de porcs, criats sota la ciutat. La ramaderia i la fàbrica de metà sòn dirigides per Master Blaster (« Mestre Bomba »), una parella formada per un colós intel·lectualment dèbil (Blaster) i un nan intel·ligent (Master) pujat sobre les seves espatlles. Quan té un conflicte amb Aunty Entity, Master decreta un embargament i talla l'alimentació d'energia de Bartertown.^[5]

Repartiment

Tina Turner el 1985

Mel Gibson: «Mad» Max Rockatansky
Tina Turner: Entity
Bruce Spence: Jedediah, el pilot
Adam Cockburn: Jedediah Jr.
Frank Thring: el col·leccionista
Angelo Rossitto: Master, el nan
Paul Larsson: Blaster
Angry Anderson Ironbar
Robert Grubb: el matador de porcs
George Spartels: Blackfinger
Edwin Hodgeman: Dr. Dealgood
Bob Hornery: el venedor d'aigua
Andrew Oh: Ton Ton Tattoo
Helen Buday: Savannah Nix
Mark Spain: M. Skyfish

Premis i nominacions

Premis

NAACP Imatge Awards 1986 : millor actriu per Tina Turner^[6]

Nominacions

Globus d'Or 1986 : Globus d'Or a la millor cançó original per We Don't Need Another Hero
Golden Reel Awards 1986 : millor muntatge dels efectes sonors per Tim Chau
Premis Saturn 1986 : millor pel·lícula de ciència-ficció, millor director per George Miller, millors vestuari per Norma Moriceau, millor guió per George Miller i Terrey Hayes

Producció

Mel Gibson el gener 1985, a la Mostra de Venècia.

La pel·lícula és el primer Mad Max sense el productor Byron Kennedy que va morir en un accident de helicòpter. Al final de la pel·lícula, just abans els crèdits, es pot llegir un homenatge «…for Byron».

Miller codirigeix la pel·lícula amb George Ogilvie amb el qual ja havia treballat a The Dismissal, una mini-sèrie australiana de 1983. Han utilitzat la mateix equip de tècnics amb les mateixes tècniques d'assajos que ja havien desenvolupat.

El principal lloc de rodatge ha estat la ciutat minera de Coober Pedy. La producció ha construït l'escenari de rodatge de la ciutat de Bartertown en una antiga fàbrica de rajoles del suburbi oest de Sydney. El camp dels nens perduts ha estat rodada en les Blue Mountains.

Càsting

Cal subratllar la presència de Angry Anderson en el paper d'Acer. És el cantant del grup de hard rock Rose Tattoo. El personatge interpretat per Bruce Spence, Jedediah el pilot, és diferent de l'interpretat en Mad Max 2 on és el pilot de l'autogir (Gyro Captain). A més, els aparells en les dues pel·lícules són diferents.

Banda original

A més de la banda original composta pel francès Maurice Jarre, Tina Turner ha gravat cançons específicament per la pel·lícula. Tina Turner venia de renovar amb l'èxit el seu album precedent Private Dancer, després dels anys de galeres després del seu divorci amb Ike Turner.

El títol We Don't Need Another Hero esdevé ràpidament un tube classificant-se 2n als Estats Units i 3r al Regne Unit. Ha estat nominada al Globus d'Or a la millor cançó original i val al Grammy Award a la millor cantant pop l'any 1986. El segon títol és One of the Living, que només arribarà al lloc 15 del Billboard Hot 100.

Referències

↑ «MAD MAX BEYOND THUNDERDOME (15)». British Board of Film Classification, 10-07-1985. [Consulta: 22 març 2015].
↑ «Mad Max Beyond Thunderdome (1985)». The Numbers. [Consulta: 17 desembre 2015].
↑ «Mad Max Beyond Thunderdome». Box Office Mojo. [Consulta: 22 maig 2010].
↑ esadir.cat. Mad Max i la cúpula del tro. esadir.cat.
↑ The New York Times. Mad Max: Beyond Thunderdome (en anglès). The New York Times.
↑ (anglès) « Distinctions Arxivat 2016-08-23 a Wayback Machine. » a Internet Movie Database.

[1] «MAD MAX BEYOND THUNDERDOME (15)». British Board of Film Classification, 10-07-1985. [Consulta: 22 març 2015].

[2] «Mad Max Beyond Thunderdome (1985)». The Numbers. [Consulta: 17 desembre 2015].

[3] «Mad Max Beyond Thunderdome». Box Office Mojo. [Consulta: 22 maig 2010].

[4] sadir.cat. Mad Max i la cúpula del tro. esadir.cat.

[5] The New York Times. Mad Max: Beyond Thunderdome (en anglès). The New York Times.

[6] (anglès) « Distinctions Arxivat 2016-08-23 a Wayback Machine. » a Internet Movie Database.

[4]

[1]

[2]

[3]

[5]

[6]