Viquipèdia

Maia Sandu

política moldava
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Maia Sandu (Făliștu, 24 de maig de 1972) és una política i economista moldava, presidenta de la República de Moldàvia des de 2020, fou primera ministra de Moldàvia des de juny fins a novembre de 2019, moment en el qual el seu govern va ser destituït per una moció de censura. Anteriorment va exercir com a ministra d'Educació de la República de Moldàvia de 2012 fins a 2015.[1]

Plantilla:Infotaula personaMaia Sandu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Risipeni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
6a Presidenta de Moldàvia
24 desembre 2020 –
← Igor Dodon
Primera ministra de Moldàvia
8 juny 2019 – 14 novembre 2019
← Pavel Filip – Ion Chicu →
Membre del gabinet: Sandu Cabinet (en) Tradueix
Diputada al Parlament de Moldàvia
24 febrer 2019 – 8 juny 2019
Presidenta Partit d'Acció i Solidaritat
15 maig 2016 – 10 desembre 2020 – Igor Grosu (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióMoldovan Orthodox Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Govern John F. Kennedy (–2010)
Academy of Public Administration of Moldova (en) Tradueix (–1998)
Acadèmia d'Estudis Econòmics de Moldàvia (–1994) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció i Solidaritat (2016–2020) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 gener 2023Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023 Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm13136828 TMDB.org: 4757890
Facebook: maia.sandu X: sandumaiamd Instagram: maia.sandu Youtube: UCteYoqEgzssfQTKz4ETut1Q TikTok: presedinta.maiasandu Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Maia Sandu va néixer el 24 de maig de 1972 a Risipeni, districte de Falești, a la República Socialista Soviètica de Moldàvia. De 1989 a 1994, es va especialitzar en administració en l'Acadèmia d'Estudis Econòmics de Moldàvia. Del 1995 al 1998, es va especialitzar en relacions internacionals a l'Acadèmia d'Administració Pública de Moldàvia a Chișinău. L'any 2010 es va graduar a l'Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat Harvard. De 2010 a 2012, va treballar com a assessora del Director Executiu del Banc Mundial a Washington DC.

Ministra d'Educació

modifica

De 2012 a 2015 va ser ministra d'Educació de Moldàvia en successius governs del Partit Liberal Democràtic de Moldàvia (PLDM). El 7 de setembre de 2014, en un míting del PLDM va dir que s'havia afiliat al partit (juntament amb Natalia Gherman).[2] No obstant això, en un programa de televisió de maig de 2015, va dir: «He decidit unir-me a aquest partit perquè m'ha donat suport en totes les reformes que hem implementat en el camp de l'educació. No necessàriament he formalitzat la meva relació amb l'equip, sóc part del partit, però oficialment, en el paper, no sóc membre del PLDM".[3]

Després de la dimissió del primer ministre Chiril Gaburici al juny de 2015, Natalia Gherman va formar un govern que va negociar la formació de l'Aliança per a la Integració Europea III. El 23 de juliol (2015), Maia Sandu va ser proposada candidata del PLDM per al càrrec de primer ministre de Moldàvia.[4] Sandu va posar diverses condicions per acceptar el càrrec establir, entre les quals el nomenament com a governadora del Cap del Banc Nacional de Veronica Bacalu, antiga col·lega seva en el Banc Mundial.[5] A causa de les seves condicins, els altres dos membres de l'Aliança (PDM i PL) van retirar-li el suport.[6][7] Finalment, va ser proposada Valeriu Streleț en lloc de Sandu i va aconseguir el consens dins de l'aliança.[8]

Després de la investidura del govern de Streleţ, Sandu va afirmar en un programa de televisió que se li va oferir l'oportunitat de triar una cartera entre dos ministeris, però s'hi va negar perquè no hauria tingut el suport de l'Aliança.[9]

Partit d'Acció i Solidaritat

modifica

El 23 de desembre de 2015, va llançar la seva pròpia plataforma, que es convertiria en un partit, titulat În/pas/cu Maia Sandu. Posteriorment, a principis de gener de 2016, es va saber que el nom del futur partit seria Partit d'Acció i Solidaritat.[10]

En el mateix programa de televisió, el 1r de febrer de 2016, Maia Sandu va dir que «si es fes un referèndum per la unió [de la República de Moldàvia i Romania), personalment votaria "sí"».[11]

Eleccions presidencials de 2016

modifica

El 31 d'agost de 2016, Maia Sandu va ser nomenada oficialment candidata per al càrrec de President de Moldàvia pel Consell Polític Nacional, i el mateix dia es va crear el grup iniciativa de recollida de signatures, que comptava amb 99 persones, liderades per Igor Grosu.[12][13] El 2 de setembre, la Comissió Electoral Central va registrar el grup d'iniciativa.[14][15]

El 22 de setembre, es van enviar a CEC 24832 signatures a l'en suport de la candidata a PAS Maia Sandu (el nombre mínim admissible sent 15 mil i el màxim 25 mil).[16][17][18][19] El 29 de setembre, Maia Sandu va ser registrada com un competidor electoral, atès que es van declarar vàlides 22181 signatures.[20]

A l'octubre, Maia Sandu va ser nomenada candidata conjunta per al dret proeuropeu i antioligàrquic en les eleccions presidencials en la República de Moldàvia.[21][22]

En una plataforma pro europeista va presenntar-se a les eleccions presidencials de Moldàvia de 2016 que van tenir lloc el 30 d'octubre i en la qual van participar 9 candidats, Maia Sandu va aconseguir acumular 549.152 vots, la qual cosa representava el 38,71 %, sent superada només per Igor Dodon, qui va aconseguir acumular 47,98 % dels vots.[23] Atès que el requisit de 50 % + 1 vot no es va complir, es va decidir dur a terme la segona ronda el 13 de novembre de 2016. En la segona ronda, van ser admesos Maia Sandu i Igor Dodon. En la segona ronda, Maia Sandu també va ocupar el segon lloc, aquesta vegada amb 766.593 vots, la qual cosa va representar el 47,89 %, mentre que Igor Dodon va acumular 834.081 vots o el 52,11 %.[24]

Primera ministra de Moldàvia

modifica

Com a resultat de les eleccions legislatives de Moldàvia de 2019, el 8 de juny Maia Sandu va ser escollida Primera ministra de Moldàvia, i el 9 de juny de 2019 el Tribunal Constitucional va suspendre temporalment el president de Moldàvia, Igor Dodon, dels poders i deures del seu càrrec i un dels aspirants al càrrec de primer ministre a causa de la reticència a dissoldre el parlament tal com va ordenar el Tribunal Constitucional. Pavel Filip, va ser nomenat president en funcions i va emetre immediatament un decret de dissolució del parlament, que el nou govern va considerar il·legal i el 15 de juny de 2019, el Tribunal Constitucional va revisar i declarar constitucionalment creat el Gabinet de Sandu.[25]

Sandu fou destituïda en una moció de censura el 12 de novembre d'aquell mateix any i posteriorment substituït per un govern encapçalat per Ion Chicu.[26] El motiu de la caiguda del govern va ser l'esborrany de llei assumit pel govern per delegar una part de les seves competències plenàries al primer ministre per proposar una "llista curta" amb els candidats al càrrec de fiscal general.[27]

Presidenta de Moldàvia

modifica

En les eleccions presidencials de Moldàvia de 2020 esdevé la candidata més votada en la segona volta contra el president sortint Igor Dodon, amb al voltant del 57% dels vots, i esdevé així presidenta electa i primera dona president de la República de Moldàvia.[28][29]

Ion Chicu va dimitir el 23 de desembre de 2020 enmig de les protestes que reclamaven eleccions parlamentàries anticipades i va ser substituït per Aureliu Ciocoi el 31 de desembre de 2020.[30] Després de l'expiració del termini constitucional i dos intents fallits d'obtenir l'aprovació parlamentària dels gabinets proposats, el Tribunal Constitucional va decidir el 15 d'abril que es donaven les circumstàncies que justificaven la dissolució del Parlament i la presidenta Maia Sandu va signar el decret de dissolució del Parlament el 28 d'abril convocant eleccions parlamentàries anticipades,[31] que va guanyar el Partit d'Acció i Solidaritat (PAS) de Sandu per majoria absoluta, escollint Natalia Gavrilița com a primera ministra.

Gavrilița va dimitir el 10 de febrer de 2023 després de no aconseguir que es promulgués el seu paquet de reformes,[32] i Sandu va nomenar Dorin Recean, també del PAS, i que va continuar perseguint l'adhesió de Moldàvia a la Unió Europea.[33] Al juny de 2023, Moldàvia va rebre l'estatus de candidat a la membre de la Unió Europea, juntament amb Ucraïna.

En les eleccions presidencials de Moldàvia de 2024 Sandu va obtenir el 42% dels vots en primera ronda, i va accedir a la segona ronda electoral contra Alexandr Stoianoglo del Partit dels Socialistes de la República de Moldàvia,[34] i fou reelegida amb el 55,03% dels vots.[35]

Controvèrsies

modifica

Les declaracions Sandu, sobre Ion Antonescu que és "una figura històrica de la qual se'n pot parlar tan bé com malament" van ser severament criticades per la Comunitat Jueva de Moldàvia (CERM) "atès que no hi ha sancions prescrites en la llei de Moldàvia per la negació de l'Holocaust i la glorificació del feixisme, desafortunadament, alguns líders polítics poden no ser responsabilitzats i segueixen acumulant capital polític, distorsionant els fets històrics i alimentant l'odi i la desunió"[36]

Segons l'informe de la comissió parlamentària de recerca que investiga la suposada interferència de la Open Dialogue Foundation i Ludmila Kozlovska en els assumptes interns de Moldàvia, "PAS i PPDA i els seus líders es van beneficiar de fons il·legals de la Open Dialogue Foundation i no van informar aquests fons apropiadament".[37] Les conclusions de la recerca de la Comissió van revelar que la Fundació Open Dialog va ser finançada extraoficialment per rentat de diners, conegut com a "Landromat", dels mil milions robats del sector bancari de la República de Moldàvia.[38][39]

En una entrevista per a Europa Liberă eurodiputat romanès Andi-Lucian Cristea va dir: "Pot ser que sigui necessari investigar a Brussel·les pel que fa a la transparència del finançament de la Fundació, així com la correcta inscripció de les activitats de pressió en el registre públic".

Referències

modifica
  1. ↑ «Moldova's fledgling government felled by no-confidence vote» (en anglès). Reuters, 12-11-2019. [Consulta: 3 novembre 2024].
  2. ↑ «Maia Sandu și Natalia Gherman au devenit membri PLDM» (en romanès). Unimedia, 08-09-2014.
  3. ↑ «Filat a mințit din nou! Maia Sandu NU este membru PLDM!» (en romanès). Moldova24, 29-05-2015. [Consulta: 6 novembre 2020].
  4. ↑ «Maia Sandu – candidat la funcția de premier» (en romanès). PLDM. [Consulta: 24 maig 2019].
  5. ↑ «Moldova PM nominee pushes tough demands for taking top job» (en anglès). Reuters, 24-07-2015. [Consulta: 25 juliol 2015].
  6. ↑ (Surse) AIE 3 ”pune cruce” pe Maia Sandu // PLDM caută alt candidat
  7. ↑ Ultimă oră! Streleț, noul candidat PLDM la funcția de premier
  8. ↑ «OFICIAL! Candidatul PLDM propus la funcția de premier este Valeriu Streleț (VIDEO)» (en romanès). Publika. [Consulta: 6 novembre 2020].
  9. ↑ «Maia Sandu: "Mi s-a oferit posibilitatea sa aleg un portofoliu dintre doua ministere, dar am refuzat". Ce va face de acum incolo» (en romanès). ProTV.
  10. ↑ «ZdG: Maia Sandu a găsit denumire pentru viitorul partid pe care urmează să-l creeze» (en romanès). [Consulta: 6 novembre 2020].
  11. ↑ «Maia Sandu: Daca ar avea loc un referendum pentru Unire, as vota "Da". Ce spune despre o eventuala venire a lui Ion Sturza in miscarea pe care o conduce» (en romanès). inprofunzime.
  12. ↑ «Maia Sandu a fost DESEMNATĂ oficial în calitate de candidat la funcția de președinte. Ce spune Sandu despre CANDIDATUL COMUN» (en romanès).
  13. ↑ «Maia Sandu, candidatul PAS» (en romanès). jurnaltv.
  14. ↑ «Grupuri de inițiativă înregistrate» (en romanès).
  15. ↑ «Nr. 154 - cu privire la cererea de înregistrare a grupului de inițiativă pentru susținerea candidatului la funcția de Președinte al Republicii Moldova, dna Maia Sandu» (en romanès).
  16. ↑ «Maia Sandu a depus aproape 25 de mii de semnături la CEC». ZDG.
  17. ↑ «Maia Sandu a depus semnăturile la CEC. La Orhei listele PAS au fost ținute cinci zile (VIDEO)». [Consulta: 6 novembre 2020].
  18. ↑ «MAIA SANDU A DEPUS SEMNĂTURILE LA CEC: CONTEAZĂ CINE PLEACĂ ULTIMUL DE AICI». [Consulta: 6 novembre 2020].
  19. ↑ «Codul Electoral al RM» (en rus). [Consulta: 6 novembre 2020].
  20. ↑ «Cu privire la înregistrarea candidatului Maia Sandu în calitate de concurent electoral». Arxivat de l'original el 2016-12-27. [Consulta: 6 novembre 2020].
  21. ↑ Cine este Maia Sandu, candidata susținută de Europa la președinția Moldovei, 25 octombrie 2016, Iurii Botnarenco, Adevărul, accesat la 25 octombrie 2016
  22. ↑ «S-a decis! Maia Sandu - candidatul comun al PLDM, PPDA și PAS». Arxivat de l'original el 2019-05-24. [Consulta: 6 novembre 2020].
  23. ↑ «Alegerile Președintelui Republicii Moldova din 30 octombrie și 13 noiembrie 2016».
  24. ↑ Chisinau, Associated Press in. «Moldova to hold runoff election for president». the Guardian, 31-10-2016.
  25. ↑ «Constitutional Court Revised Acts Delivered on 7-9 June 2019» (en anglès). constcourt.md. [Consulta: 15 juny 2019].
  26. ↑ «Moldovan parliament approves Ion Chicu as new prime minister» (en anglès). Reuters, 14-11-2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  27. ↑ «R. Moldova: Guvernul Maiei Sandu a fost demis prin moțiune de cenzură» (en romanès). Europa Liberă România. [Consulta: 18 novembre 2019].
  28. ↑ «La europeísta Maia Sandu será la nueva presidenta de Moldavia» (en castellà). La Vanguardia, 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  29. ↑ «Maia Sandu, aleasă președinte al Republicii Moldova. Victorie detașată în fața prorusului Dodon, la peste 15 puncte procentuale» (en romanès), 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  30. ↑ «Președintele Republicii Moldova, Maia Sandu, a semnat decretul de numire în calitate de premier interimar a domnului Aureliu Ciocoi» (en romanès). Președintele Republicii Moldova, 31-12-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
  31. ↑ Turp-Balazs, Craig. «Moldova’s tough president gets the election she wanted» (en anglès). Emerging Europe, 29-04-2021. [Consulta: 27 octubre 2024].
  32. ↑ «Ukraine Loses an Ally After Warning That Putin Planned to 'Destroy' Moldova» (en anglès). Newsweek, 11-02-2023. [Consulta: 27 octubre 2024].
  33. ↑ Day, Michael. «Moldova fears it may be next country on Putin’s hitlist as government vows to continue pro-Western path» (en anglès). Inews, 20-02-2023. [Consulta: 10 novembre 2024].
  34. ↑ Sauer, Pjotr. «Moldova votes for president in runoff election as Russia hovers» (en anglès). The Guardian, 03-11-2024. [Consulta: 3 novembre 2024].
  35. ↑ «Pro-EU incumbent Maia Sandu re-elected to second term as president of Moldova» (en anglès). Euronews, 04-11-2024. [Consulta: 15 novembre 2024].
  36. ↑ «Обыкновенный фашизм Майи Санду» (en rus). sputnik. [Consulta: 7 febrer 2019].
  37. ↑ «Andrei Năstase, despre concluziile comisiei de anchetă privind „Open Dialog”: Scopul este să mă excludă din cursa electorală». UNIMEDIA. [Consulta: 7 febrer 2019].
  38. ↑ «Constatările Comisiei de anchetă pe cazul Open Dialog: Organizația a fost finanțată de Rusia, din spălări de bani și vânzare de armament. PAS: Nu avem conexiuni cu Ludmila Kozlovska». Adevărul, 16 noiembrie 2018. [Consulta: 16 febrer 2019].
  39. ↑ «Raport în Parlament: Open Dialog, finanțată din banii scoși ilegal din Federația Rusă prin Laundromat». Timpul - Știri din Moldova. [Consulta: 16 febrer 2019].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maia Sandu
  • Govern de la República de Moldova (anglès)
  • Biografia de CIDOB (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maia_Sandu&oldid=34440877»
  NODES
admin 3
INTERN 2
Project 2