Maurice Utrillo

Maurice Utrillo
Biografia
Naixement	26 desembre 1883 ; Montmartre (França)
Mort	5 novembre 1955 (71 anys); Dacs (França)
Sepultura	cementiri Saint-Vincent
Residència	Montmartre
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	pintor, gravador, artista gràfic
Gènere	Paisatge
Moviment	Escola de París
Professors	Suzanne Valadon
Influències	Suzanne Valadon, Gustave Courbet i Camille Pissarro
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1906) Toits à Montmagny (en) ; (1910) La Porte Saint-Martin (en) ; (1913) L'Impasse Cottin (en) ;
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 731AP] ;
Família
Pares	Miquel Utrillo i Morlius i Suzanne Valadon
Cronologia
	restitució de l'art saquejat pels nazis
Premis
	Oficial de la Legió d'Honor ;
	Signatura

Maurice Utrillo, nascut Maurice Valadon, (París, 25 de desembre de 1883 - Dacs, Les Landes, Occitània, 5 de novembre de 1955)^[1] va ser un pintor francès especialitzat en els paisatges urbans. Nascut en el barri parisenc de Montmartre, Utrillo n'és un dels pintors més famosos.

Biografia

Utrillo va nàixer el dia de Nadal de 1883. Era fill de l'artista Suzanne Valadon (nascuda Marie-Clémentine Valade), que llavors era una model d'artistes de divuit anys. Sa mare mai no va revelar qui era el pare de l'infant; tot i que s'ha especulat que podria haver estat un jove pintor aficionat anomenat Boissy, o el reeixit pintor Pierre-Cécile Puvis de Chavannes. L'any 1891, l'enginyer, marxant d'art i artista català Miquel Utrillo i Morlius, el qual havia sigut amant de la Valadon, va signar un document legal reconeixent-ne la paternitat, tot i que existeixen dubtes que fóra el veritable pare de l'infant.^[2]

Valadon, que havia esdevingut model després que una caiguda des d'un trapezi posara fi a la seua carrera com a acròbata de Circ, va adonar-se que treballar com a model per a Berthe Morisot, Pierre-Auguste Renoir, Henri de Toulouse-Lautrec, entre d'altres, li proporcionava l'oportunitat d'estudiar llurs tècniques. Va exercitar la pintura, i quan Toulouse-Lautrec li va presentar Edgar Degas, aquest va esdevenir el seu mentor. Eventualment esdevingué amant d'alguns dels artistes per als quals va posar.

La mare va fer-se càrrec completament de l'educació del seu fill, qui per altra banda va mostrar aviat una preocupant tendència vers la desobediència i l'alcoholisme.^[3] Quan se li va declarar, als vint-i-un anys, una malaltia nerviosa, sa mare el va encoratjar perquè començara a pintar. Ben aviat va mostrar un veritable talent artístic. Amb els únics ensenyaments que rebia de sa mare, va dibuixar i pintar el que veia a Montmartre. A partir de 1910 la seua obra va atreure l'atenció dels crítics, i l'any 1920 ja havia esdevingut una figura llegendària i les seues obres s'havien difós internacionalment. L'any 1928, el govern francès el va condecorar amb la creu de la Legió d'Honor.^[4] Tanmateix, a causa dels seus trastorns mentals, va haver de ser internat en sanatoris en repetides ocasions al llarg de la seua vida.

A meitat de la seua vida, Utrillo va esdevenir ferventment religiós i l'any 1935, a l'edat de 52 anys, va casar-se amb Lucie Valore i es va mudar a Le Vesinet, als afores de París. En aquesta època, es trobava massa malalt com per a pintar a l'aire lliure, i per tant pintava els paisatges que veia des de les finestres de casa, o de memòria.

Tot i patir d'alcoholisme, va superar els setanta anys. Va morir el 5 de novembre de 1955 a l'Hotel Splendide de Dacs, Les Landes, Occitània, el 5 de novembre de 1955^[1] i va ser sepultat al Cementeri Saint-Vincent de Montmartre.

Obres destacades

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 «Maurice Utrillo, Famous Artist, Taken by Death» (anglès), Desert Sun, volum XXIX, núm. 33, 5 de novembre 1955, reproduït a California Digital Newspaper Collection. [Accedit: 0-03-2022]
↑ Warnod, 1981, p.48.
↑ Warnod, 1981, pp.57-59.
↑ Warnod, 1981, p.85.
↑ Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 208-215.

Bibliografia

Jean Fabris, Claude Wiart, Alain Buquet, Jean-Pierre Thiollet, Jacques Birr, Catherine Banlin-Lacroix, Joseph Foret: Utrillo, sa vie, son oeuvre, Editions Frédéric Birr, Paris, 1982. (francès)
Warnod, Jeanine (1981). Suzanne Valadon. New York: Crown. ISBN 0-517-54499-7 (anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Utrillo

(francès) Plana sobre Utrillo
(anglès) Biografia

[DesertSun-1] 1,0 ^1,1 «Maurice Utrillo, Famous Artist, Taken by Death» (anglès), Desert Sun, volum XXIX, núm. 33, 5 de novembre 1955, reproduït a California Digital Newspaper Collection. [Accedit: 0-03-2022]

[2] Warnod, 1981, p.48.

[3] Warnod, 1981, pp.57-59.

[4] Warnod, 1981, p.85.

[{{ISBN|8476647808}}-5] Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 208-215.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]