Mavis Batey
Mavis Batey (Dulwich, 5 de maig de 1921 - Petworth, 12 de novembre de 2013) va ser una criptoanalista britànica durant la Segona Guerra Mundial. La seva feina a Bletchley Park interceptant missatges i desxifrant-ne el codi va ser clau per a l'èxit del Dia-D.[1][2] Després de la Guerra va treballar com a historiadora de jardins i activista per la conservació de parcs històrics.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Mavis Lillian Lever  5 maig 1921 Dulwich (Anglaterra) |
| Mort | 12 novembre 2013 (92 anys) Petworth (Anglaterra) (en)  |
| Formació | University College de Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | criptoanalista, matemàtica |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Keith Batey |
| Premis | |
| |
Primers anys
modificaVa néixer el 5 de maig de 1921 a Dulwich, filla d'una modista i d'un treballador del servei postal. Va créixer a Norbury, al sud-est de Londres, i va anar l'escola per a nenes Coloma Convent, a Croydon.[1] Quan va començar la guerra, estava estudiant alemany a la University College de Londres, especialitzant-se en els romàntics alemanys.
Bletchley Park
modificaInicialment va ser assignada per la secció de Londres per buscar missatges codificats d'espies al diari The Times i al 1940 va ser reclutada per treballar com a criptoanalista a Bletchley Park. Va ser assistent de Dilly Knox, i va estar molt involucrada en el desxiframent abans de la batalla de Matapan.[4][5][6] Segons el Daily Telegraph, es va familiaritzar tant amb l'estil dels operadors enemics que va poder determinar que dos d'ells tenien una promesa anomenada Rosa; Batey havia desenvolupat una tècnica d’èxit que es podia utilitzar en altres llocs.[7]
El desembre de 1941 va interceptar un missatge entre Belgrad i Berlín que va permetre a l'equip de Knox la configuració de la Màquina Enigma usada per la Abwehr, cosa que es considerava impossible fins al moment.
Mentre treballava a Bletchley Park va conèixer Keith Batey, un matemàtic i company d'equip amb qui es va casar el 1942.[3][8]
Vida posterior
modificaDesprés de 1945 va entrar a treballar al servei diplomàtic, etapa en què va criar tres fills.[9] Va publicar llibres sobre història de jardins i algun relatiu a Bletchley Park. Va ser presidenta de la Garden HIstory Society.[10][11]
Va ser guardonada amb la medalla Veith Memorial el 1985 i va ser nomenada membre de l'Ordre de l'Imperi Britànic l'any 1987, en tots dos casos per la seva feina en la preservació i conservació de jardins.[10][11]
Publicacions
modifica- —— (1980). Alice's Adventures in Oxford. Pitkin Pictorials. ISBN 978-0853722953.
- —— (1982). Oxford Gardens: The University's Influence on Garden History.
- —— (1983). Nuneham Courtenay: An Oxfordshire 18th-century Deserted Village.
- —— (1984). Reader's Digest Guide to Creative Gardening.
- —— (1988). Jacques, David; van der Horst, Arend Jan, eds. The Gardens of William and Mary. London: Christopher Helm. ISBN 0747016089.
- —— (1989). The Historic Gardens of Oxford & Cambridge.
- ——; amb David Lambert (1990). The English Garden Tour: A View Into the Past. John Murray. ISBN 978-0719547751.
- —— (1991). Horace Walpole as Modern Garden Historian.
- —— (1995). Regency Gardens. Shire Books. ISBN 978-0747802891.
- —— (1995). Story of the Privy Garden at Hampton Court.
- —— (1996). Jane Austen and the English Landscape.
- —— (1998). The World of Alice.
- —— (1999). Alexander Pope: Poetry and Landscape. Barn Elms. ISBN 978-1-89953-105-9.
- —— (2008). From Bletchley with Love. Bletchley Park Trust. ISBN 978-1-906723-04-0.
- —— (2009). Dilly: The Man Who Broke Enigmas. Dialogue. ISBN 978-1-90644-701-4.
- —— (2017). "Breaking machines with a pencil (chapter 11)". In Copeland, Jack; et al. The Turing Guide. Oxford University Press. pp. 97–107. ISBN 978-0-19-874783-3.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Smith, Michael «Mavis Batey obituary» (en anglès). The Guardian, 20-11-2013. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 2,0 2,1 «Mavis Batey - obituary» (en anglès). The Telegraph, 13-11-2013. ISSN: 0307-1235.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Administrator. «Mavis Batey: from codebreaker to campaigner for historic parks and gardens - Parks & Gardens UK» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ 1924-, Bauer, Friedrich Ludwig,. Decrypted secrets : methods and maxims of cryptology. 3rd, rev. and updated ed. Berlín: Springer, 2002. ISBN 9783540426745.
- ↑ Hugh., Sebag-Montefiore,. Enigma : the battle for the code. Londres: Cassell Military, 2004. ISBN 9780304366620.
- ↑ 1946-, Frame, Alex,. Flying Boats : My Father's War in the Mediterranean. ISBN 9780864735621.
- ↑ Chivers, Tom «Could you have been a codebreaker at Bletchley Park?» (en anglès). The Telegraph, 10-10-2014. Arxivat de l'original el 2018-09-01. ISSN: 0307-1235 [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ Codebreakers : the inside story of Bletchley Park. Oxford [England]: Oxford University Press, 2001. ISBN 9780192801326.
- ↑ Fawcett, Edward «The Genius of the Scene». Garden History, 24, 1, 1996, pàg. 1–2. DOI: 10.2307/1587088.
- ↑ 10,0 10,1 «"Mrs Mavis Lilian Batey" summary,» (en anglès). parksandgardens.org. Arxivat de l'original el 2018-05-27. [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ 11,0 11,1 Administrator. «Mavis Batey: from codebreaker to campaigner for historic parks and gardens - Parks & Gardens UK» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ Martin, Douglas «Mavis Batey, Allied Code Breaker in World War II, Dies at 92» (en anglès). The New York Times, 22-11-2013. ISSN: 0362-4331.