Viquipèdia

Menjamels

Menjamel és el nom comú dels ocells de la família dels melifàgids (Meliphagidae), dins l'ordre dels passeriformes. Aquesta és una gran i molt diversificada família d'aus mitjanes i petites que habiten majoritàriament en Austràlia i Nova Guinea.[1]

Infotaula d'ésser viuMenjamels
Meliphagidae Modifica el valor a Wikidata

Menjamel capnegre (Manorina melanocephala)
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
SuperfamíliaMeliphagoidea
FamíliaMeliphagidae Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1825

Morfologia

modifica
  • Malgrat que els melifàgids tenen semblances amb altres aus nectarívores, com ara les de les famílies Nectariniidae i Dicaeidae, no estan relacionats amb ells i les semblances són producte de la convergència evolutiva.
  • Fan 8 – 45 cm de llargària, incloent la llarga cua i un pes de 6,5 – 150 g.
  • Són aus d'aspecte aerodinàmic, amb ales llargues i agudes.
  • La majoria tenen un bec llarg, agut i corbat, dotat d'una llarga llengua protàctil amb la punta en forma de pinzell per extraure el nèctar.
  • La major part són de colors modests, però també hi ha amb vistosos colors. El plomatge potser verdós, gris o marró, de vegades amb marques negres, blanques o grogues.
  • Dimorfisme sexual en poques espècies.

Hàbitat i distribució

modifica

Viuen en zones forestals i cap d'ells es pot considerar terrestre ni habitant de zones àrides. Habiten en Austràlia i Nova Guinea, però també arriben a Nova Zelanda, i les illes del Pacífic cap a l'est fins a Samoa i Tonga, i també les illes al nord i oest de Nova Guinea en la zona coneguda com a Wallacea. Bali, a l'altre costat de la línia de Wallace, té una única espècie. D[2]e les 182 espècies són natives d'Austràlia la meitat, i la major part de la resta, de Nova Guinea.

Alimentació

modifica

La majoria s'alimenten de nèctar, però n'hi ha també que mengen insectes i fruits. Voletegen al voltant de flors i fullatge mentre s'alimenten, penjant de vegades cap per a baix. Fins on arriba l'associació evolutiva entre els menjamels i les plantes australianes és desconegut, però probablement és molt important. Moltes plantes australianes són fertilitzades per aquestes aus, particularment les Proteaceae, Myrtaceae i Epacridaceae. També es coneix la importància en el cas de Nova Zelanda i està assumit que passa el mateix a altres zones.[3]

Reproducció

modifica

Les femelles construeixen un niu generalment amb forma de tassa, on ponen 1 – 4 ous clars amb taques fosques, que són covats 13 – 17 dies. Ambdós progenitors alimenten els pollets.

Taxonomia

modifica
  • Els gèneres Cleptornis i Apalopteron eren antany inclosos als melifàgids, però modernament s'han transferit als zosteròpids (Zosteropidae) per evidències genètiques. El gènere Notiomystis que també era classificat als melifàgids, s'ha situat a la família monotípica dels notiomístids (Notiomystidae). Macgregoria pulchra, que era considerada un paradiseid (Paradisaeidae), es considera avui un melifàgid.[4]
  • Una espècie nova per la ciència, Melipotes carolae, descrita en 2007, va ser descoberta en desembre del 2005 en les Muntanyes Foja, a la part Oriental de Nova Guinea.
  • En 2008, un estudi que incloïa anàlisis filogenètiques moleculars fetes a espècimens de museu de cinc espècies extintes dels gèneres Moho i Chaetoptila, ambdós endèmics de les Illes Hawaii, arribà a la conclusió que no es tractava de melifàgids, si no que pertanyien a llur pròpia família, els mohoids (Mohoidae).[5]
  • Els parents més propers dels melifàgids són els malúrids (Maluridae), pardalòtids (Pardalotidae) i acantízids (Acanthizidae). Totes quatre famílies formen la superfamília Meliphagoidea, que va sorgir molt prompte en la història evolutiva de la radiació dels passeriformes.

El Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021) relaciona per aquesta família 191 espècies en 55 gèneres:

Referències

modifica
  1. ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Honeyeaters (Meliphagidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, 2020. DOI: 10.2173/bow.meliph3.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  2. ↑ Hay, Eleanor M.; McGee, Matthew D.; Chown, Steven L. «Geographic range size and speciation in honeyeaters». BMC Ecology and Evolution, 22, 1, 29-06-2022, pàg. 86. DOI: 10.1186/s12862-022-02041-6. ISSN: 2730-7182. PMC: PMC9245323. PMID: 35768772.
  3. ↑ Driskell, Amy C.; Christidis, Les «Phylogeny and evolution of the Australo-Papuan honeyeaters (Passeriformes, Meliphagidae)». Molecular Phylogenetics and Evolution, 31, 3, 6-2004, pàg. 943–960. DOI: 10.1016/j.ympev.2003.10.017. ISSN: 1055-7903.
  4. ↑ Driskell, Amy; Christidis, Les; Gill, B. J.; Boles, Walter E.; Barker, F. Keith «A new endemic family of New Zealand passerine birds: adding heat to a biodiversity hotspot» (en anglès). Australian Journal of Zoology, 55, 2, 28-05-2007, pàg. 73–78. DOI: 10.1071/ZO07007. ISSN: 1446-5698.
  5. ↑ Fleischer, Robert C.; James, Helen F.; Olson, Storrs L. «Convergent Evolution of Hawaiian and Australo-Pacific Honeyeaters from Distant Songbird Ancestors». Current Biology, 18, 24, 12-2008, pàg. 1927–1931. DOI: 10.1016/j.cub.2008.10.051. ISSN: 0960-9822.
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menjamels
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Menjamels&oldid=33489570»
  NODES
Done 1
see 1