Michel Clouscard (Montpinhièr, Tarn, 1928 - 2009), va ser un filòsof i sociòleg marxista francès.

Plantilla:Infotaula personaMichel Clouscard
Biografia
Naixement6 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata
Montpinhièr (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 2009 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Galhac (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHenri Lefebvre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webphiloclouscard.free.fr Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va acabar els seus estudis universitaris de lletres amb la tesi "L'Être et le Code", el 1972, dirigida per Henri Lefebvre. Aquesta treball motivarà una tasca de recerca dirigida a desenvolupar el seu treball i a ampliar-lo amb l'estudi de la societat francesa des del 1945 fins al present. Va ser professor de sociologia a la Universitat de Poitiers entre 1975 i 1990, on va rebre la influència de Jacques D'Hondt, especialista en Hegel. Es va retirar a Galhac (municipi del Tarn) per acabar la seva obra, en part inèdita. Va morir la nit del 20 al 21 de febrer de 2009 a casa seva, a causa de la malaltia de Parkinson.[1]

Obra filosòfica

modifica

Segons Clouscard, el "capitalisme de la seducció" amb la seva cara liberal llibertària sorgeix de la mateixa evolució del mode de producció capitalista. Testifica un salt qualitatiu de les quantitats acumulades que, en un moment determinat, arriben a una estructura llibertària de la societat. Amb el seu rostre llibertari, el liberalisme aconsegueix la seva pròpia auto-realització, fins a la inevitable catàstrofe. Clouscard parla llavors del neofeixisme. Elaborant l'inventari de les conseqüències de la contrarevolució liberal, Clouscard va produir un treball filosòfic per pensar i proposar les bases d'un nou contracte social i permetre una re-fundació progressista.[2]


Va intentar definir les bases d'una societat sense classes, democràtica, partint del pensament de Jean Jacques Rousseau, Friedrich Engels i Karl Marx, considerant que els seus respectius pensaments s'inscriuen a la mateixa línia. Definí Rousseau com un precursor del socialisme democratic, fundador de la concepció moral i de les definicions modernes d'igualtat i llibertat. Oposat al neokantisme de Jean Paul Sartre, Jacques Lacan, Michel Foucault, Claude Lévi-Strauss o fins i tot de Roland Barthes, els recriminà l'haver capgirat el concepte de llibertat i va establir, a partir de 1972, las bases de la seva crítica al nou rostre del capitalisme que qualificà de liberal-llibertari. 

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. « Clouscard, un penseur visionnaire », L'Humanité, 26 février 2009.
  2. Les Métamorphoses de la lutte des classes, Paris, Le Temps des Cerises, p. 15.
  NODES
Project 2