Mil·lerita
La mil·lerita o millerita[a][3] és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per Wilhelm Haidinger l'any 1845 en honor del mineralogista anglès, el professor William Hallowes Miller (1801-1880) de la Universitat de Cambridge, el primer que va estudiar els seus cristalls.
Mil·lerita | |
---|---|
Fórmula química | NiS |
Epònim | William Hallowes Miller |
Localitat tipus | Jáchymov |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CC.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.10 |
Dana | 2.8.16.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | normalment acicular (com agulles), sovint de forma radial, també massiu |
Estructura cristal·lina | a = 9.607 Å, c = 3.143 Å; Z = 9 |
Grup puntual | trigonal 32/m |
Color | groc clar, marró groguenc |
Exfoliació | perfecta en {1011} i {0112} |
Fractura | desigual |
Tenacitat | fràgil; cristalls capil·lars elàstics |
Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | verd fosca |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 5,3 |
Magnetisme | es torna magnètica en escalfar-la |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mlr |
Referències | [1] |
Característiques
modificaQuímicament és un sulfur de níquel anhidre. A més dels elements de la seva fórmula, NiS, sol portar com a impureses: ferro, cobalt i coure. Cristal·litza en el sistema trigonal. Acostuma a trobar-se en forma com de raïms de palla de cristalls aciculars metal·litzats i brillants, de color groc-llautó pàl·lid, amb un vernís iridescent. Pot formar grans agrupacions d'aquests cristalls amb intercreixements, donant aspecte de cabellera. Pot ser extret com a mena de níquel.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral format a baixa temperatura que apareix en calcàries i dolomies sulfuroses, omplint cavitats. També es pot trobar com a mineral secundari de formació tardana per alteració en jaciments de sulfur de níquel. Poques vegades s'ha trobat en serpentines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: gersdorffita, polidimita, niquelina, galena, esfalerita, pirita, calcopirita, pirrotina, pentlandita, cubanita, calcita, dolomita, siderita, barita o ankerita.
Quan es troba en suficient concentració, és un mineral molt important de níquel perquè, degut a la seva massa com un sulfur mineral, conté un major percentatge de níquel que la pentlandita. Això vol dir que, per cada part de mil·lerita, el mineral conté més níquel que un percentatge equivalent de sulfur de pentlandita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Joaquina Primera (Bellmunt del Priorat, Priorat).[5]
Referències
modifica- ↑ «Millerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 novembre 2014].
- ↑ «Nomenclàtor». Grup Mineralògic Català. [Consulta: 11 agost 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ «Vocabulari de Mineralogia». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 11 agost 2023].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].
Notes
modifica- ↑ El Nomenclàtor (2023), publicat pel Grup Mineralògic Català, proposa respectar la grafia original publicada per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) per als topònims i antropònims, de tal manera que aquest mineral que rep el nom en honor de William Hallowes Miller ha d'anomenar-se millerita.[2] En Carles Curto Milà, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona adoptava aquesta norma a la presentació de la primera edició del Nomenclàtor de l'any 2010.[3] Tant el Diccionari de Geologia (1997) com el Vocabulari de Mineralogia (2000), tots dos publicats per l'IEC, realitzen transcripció fonètica dels noms oficials de l'IMA independentment de l'arrel del nom del mineral. Segons aquest criteri aquest mineral ha d'anomenar-se mil·lerita.[4]