Mirin
El Mirin (Japonès: 味醂) és un tipus de vi d'arròs i un ingredient comú a la cuina japonesa bastant semblant al sake però amb menor contingut d'alcohol i major nivell de sucre. Els sucres que conté és un hidrat de carboni complex que es forma de manera natural durant el procés de fermentació, sense afegir-hi sucres. El volum d'alcohol es redueix força quan s'escalfa el líquid.
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Japó  |
| Detalls | |
| Tipus | vi d'arròs i condiment |
| Ingredients principals | arròs glutinós |
Tipus
modificaEs comercialitzen tres tipus de productes mirin . El primer és hon mirin (literalment: veritable mirin), [1]que conté al voltant d'un 14% d'alcohol i es produeix mitjançant un procés maceració (sacarificació) de 40 a 60 dies.[2] El segon és el shio mirin (literalment: sal mirin), que conté un mínim d'1,5% de sal per evitar el seu consum i evitar l'impost sobre l'alcohol.
Els tercers són condiments semblants al mirin anomenats shin mirin (literalment: nou mirin), [3] o mirin-fu chomiryo (literalment: condiments similars al mirin), [4] que són substituts, no en realitat mirin .[5] Són barreges de xarops edulcorants, aromatitzants com extractes de kōji i potenciadors del sabor . Contenen menys de l'1% d'alcohol.
El terme o nom comercial aji-mirin (literalment: taste mirin) pot significar diverses coses, com ara mirin de sal, [6] mirin sintètic, o condiments semblants a mirin .
Usos
modificaEn el període Edo, el mirin es consumia com a amazake .[7] L'O-toso, consumit tradicionalment a l'Any Nou japonès, es pot fer remullant una barreja d'espècies en mirin.[8]
A l'estil de cuina Kansai, el mirin es bull breument abans d'utilitzar-lo, permetent que s'evapori part de d'alcohol. A l'estil regional Kantō, el mirin s'utilitza sense tractar. El mirin bullit a l'estil Kansai s'anomena nikiri mirin (煮切り味醂 </link>) [9] (literalment: mirin ben bullit).
El mirin afegeix sútilitza sovint per alegrar plats de peix a la planxa o per esborrar l'olor de peix. Sovint s'utilitza una petita quantitat per substituir el sucre o la salsa de soja. També s'utilitza per acompanyar el sushi .
El mirin també és un ingredient d'altres salses:
Vegeu també
modifica- Huangjiu : vi d'arròs xinès que es pot utilitzar a la cuina
Referències
modifica- ↑ Yamaguchi, Roy. Hawaii Cooks: Flavors from Roy's Pacific Rim Kitchen. Ten Speed Press, 2003, p. 19. ISBN 978-1-58008-454-3.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en japonès). 全国味淋協会 (literally:Japan Mirin Association). [Consulta: 10 agost 2013].
- ↑ Telford, Anthony. The Kitchen Hand: A Miscellany of Kitchen Wisdom. Allen & Unwin, 2003, p. 153. ISBN 9781865088907.
- ↑ Shimbo-Beitchman, Hiroko; Ming Tsai. The Japanese Kitchen: 250 Recipes in a Traditional Spirit. Harvard Common Press, 2000, p. 77. ISBN 978-1-55832-177-9.
- ↑ Itoh, Makiko. «Why not add a little booze?». The Japan Times, 20-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-23.
- ↑ «Glossary - Seasonings Mirin (Manjo Mirin, Kotteri Mirin)». Kikkoman. Arxivat de l'original el 2024-03-05. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Chiba, Machiko, J. K. Whelehan, Tae Hamamura, Elizabeth Floyd. Japanese Dishes for Wine Lovers. Kodansha International, 2005, p. 12. ISBN 978-4-7700-3003-0.
- ↑ , 31-12-2001.
- ↑ Tsuji, Shizuo. Japanese Cooking: A Simple Art. Kodansha International, 2007, p. 219. ISBN 978-4-7700-3049-8.