Mode major

El mode major és un dels dos modes que formen el sistema tonal occidental.^[1] El mode major es considera més alegre i extravertit que el mode menor, més trist i nostàlgic.^[2]^[3]

Escala de do major ascendent i descendent.

Execució de l'escala de do major.

L'escala major va tenir una importància central en la música occidental, particularment en el període de pràctica comuna i en la música popular.

A la música carnàtica, es coneix com a Sankarabharanam. A la música clàssica hindú, es coneix com a Bilaval.

Construcció de l'escala major

Construcció de l'escala major de la nota do

Aquí observarem els intervals que es mouen entre aquestes notes. Començarem analitzant l'interval que hi ha entre do i re: des del do al do sostingut, hi ha un semitò, i del do sostingut al re, hi ha un altre semitò. Dos semitons conformen un to sencer.

D'aquesta manera és possible analitzar tota l'escala major completa:

do, re, el meu, fa, sol, la, si, do
to, to, semitò (entre el mi i el fa), to, to, to i semitò (entre el si i el do).

O el que vindria a ser el mateix:

T T S T T T S (sent T: to; i S: semitò).^[4]

Com es veu a continuació:

De la mateixa manera, per a construir l'escala major de re, s'ha d'utilitzar els mateixos intervals entre cada grau de l'escala, variant les notes perquè respectin aquests intervals:

Construcció de l'escala major de fa

És possible «construir» una escala major sobre qualsevol nota, simplement mantenint la seqüència de tons i semitons. Per exemple, per a fer una escala major a partir de la nota fa, es comença per la nota fa i es busca la nota següent:

to: fa a sol
to: sol a la
semitò: la a si♭: en el tercer grau d'una escala més gran cal un semitò. Com que des del la fins al si hi ha un to sencer, caldrà baixar mig to la nota si (mitjançant el signe ♭, que correspon al bemol. També es podria pujar mig to el la mitjançant un sostingut (#), i s'obtindria el mateix resultat auditiu, però convencionalment la nota següent d'una escala no pot tenir el mateix nom que la nota anterior, per la qual cosa s'ha d'alterar la nota següent, que és el si ('Això s'anomena enharmonia).
to: si♭ a do
to: do a re
to: re a mi
semitò: mi a fa

L'escala de fa major està conformada per les següents notes:

fa, sol, la, si♭, do, re, el meu, fa.

Harmonia en el mode major

En el sistema tonal, generalment es formen acords per terceres sobre cada grau del mode major. Depenent del grau pel qual es comenci a construir l'acord, cadascun serà major, menor o disminuït i tindrà una funció específica.

Partint sobre la tònica o primer grau, es formarà un acord major amb setena major. Aquest serà l'acord principal on es resoldran les tensions.

Sobre el segon grau es formarà un acord menor amb setena menor. Aquest acord tindrà la funció de substitució de la subdominant o quart grau, generant una tensió menor a la de la dominant.

Sobre el tercer grau es formarà un acord menor amb setena menor. Aquest acord tindrà la funció de substitució de la dominant o cinquè grau, generant la major tensió menor. Des d'aquest acord, generalment es passa al sisè grau, resolent la tensió generada.

Sobre el quart grau es formarà un acord major amb setena major, el qual tindrà la funció de subdominant, generant una tensió menor a la de la dominant.

Sobre el cinquè grau es formarà un acord major amb setena menor, el qual tindrà la funció de dominant, generant la major tensió. Des d'aquest acord o la seva substitució, el setè grau, generalment es passa a la tònica, resolent la tensió generada.

Sobre el sisè grau es formarà un acord menor amb setena menor, el qual tindrà la funció de substitució de la tònica.

Sobre el setè grau es formarà un acord disminuït amb setena menor, el qual compleix la funció de substitució de la dominant. Aquest acord generalment s'usa amb la setena disminuïda, sent aquest acord un producte de l'intercanvi modal amb el mode menor, generant encara més tensió.

Escala major artificial

L'escala major artificial és una variació de l'escala major o mode jònic i es diferencia en el seu VI grau de l'escala que es troba disminuït un semitò.

Estructura melòdica

L'estructura d'una escala major artificial és la següent:

T T ST T ST T1/2 ST

Com podem observar entre el V i VI grau de l'escala es produeix una segona menor i entre el VI i VII una segona augmentada. El semitò produït entre el cinquè i sisè grau produeix una major tendència cap a la dominant o cinquè grau de l'escala.

Estructura harmònica

En modificar una nota de l'escala es produeixen canvis harmònics, com s'ha de notar aquí:

I major
II disminuït
III menor
IV menor
V setena
VI augmentat
VII disminuït

La reducció del sisè grau de l'escala del mode major ens permet poder «manllevar» l'II i l'IV grau del mode paral·lela menor.

Exemples en algunes tonalitats

Do major artificial

Notes: do, re, el meu, fa, sol, la♭, si, do.

Concordes: do major, re disminuït, el meu menor, fa menor, sol major, la♭ augmentat, si disminuït

Sol major artificial

Notes: sol, la, si, do, re, el meu♭, fa#, sol

Concordes: sol major, la disminuït, si menor, do menor, re major, el meu♭ augmentat, fa# disminuït

Re♭ major artificial

Notes: re♭, el meu♭, fa, sol♭, la♭, si♭♭, do, re♭.

Concordes: re♭ major, el meu♭ disminuït, fa menor, sol♭ menor, la♭ major, si♭♭ augmentat, do disminuït

Modes relacionats

Dins de les escales diatòniques menors existeixen dos modes majors, que corresponen al quart i cinquè grau. El mode lidi és com l'escala major però la seva quarta ascendeix un semitò, mentre que el mode mixolidi descendeix la seva setena.

Jònic: correspon al primer grau de l'escala major, és a dir és anàloga a l'escala major, la seva forma és: 1 2 3 4 5 6 7.
Lidi: correspon al quart grau d'una escala major, la seva forma és: 1 2 3 ♯4 5 6 7.
Mixolídia: correspon al cinquè grau d'una escala major, la seva forma és: 1 2 3 4 5 6 ♭7.

Relació amb les claus principals

Si una peça musical (o part d'una peça musical) està en una tonalitat major, aleshores les notes de l'escala major corresponent es consideren notes diatòniques, mentre que les notes fora de la escala major es consideren notes cromàtiques. A més, l'armadura de la peça musical (o secció) generalment reflectirà les alteracions a l'escala major corresponent.

Per exemple, si una peça musical està en mi♭ major, aleshores els set tons de l'escala major de mi♭ (E♭, Fa, Sol, A♭, B♭, C i D) es consideren tons diatònics, i els altres cinc tons (E♮, F♯/G♭, A♮, B♮, and C♯/D♭) es consideren cromàtics trames. En aquest cas, l'armadura tindrà tres bemolls (B♭, E♭, i A♭).

La figura següent mostra les 12 tecles majors i menors relatives, amb les tecles majors a l'exterior i les tecles menors a l'interior disposades al voltant del cercle de quintes.

Els números dins del cercle mostren el nombre de sostinguts o bemolls de l'armadura, amb les tecles sostinguts en sentit horari, i les tecles bemolls en sentit contrari a les agulles del rellotge des de Do major (que no té sostinguts ni bemolls). La disposició circular depèn de l'enharmònic relacions en el cercle, normalment es calculen en sis sostinguts o bemolls per a les tonalitats majors de F♯ = G♭i D♯ = E♭ per a tecles menors.^[5] Set sostinguts o bemolls fan tonalitats majors (do♯ major o do♭ major) que es poden escriure més convenientment amb cinc bemolls o sostinguts (com re ♭ major o si major).

Referències

↑ «mode | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 desembre 2021].
↑ Flix, Conxa Trallero. El despertar del ser harmònic: musicoterapia autorealitzadora. L'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 978-84-8415-601-7.
↑ «Diferencia entre escalas mayores y menores». [Consulta: 10 desembre 2021].
↑ En semitons és la mateixa seqüència i es llegiria així: 2 2 1 2 2 2 1.
↑ Drabkin, William. «Circle of Fifths». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 2a edició. Londres: Macmillan Publishers, 2001.

Bibliografia

Específica

Berle, Arnie: Mel Bay's Encyclopedia of Scales, Modes and Melodic Patterns. Mel Bay, 2003.
Burns, Edward M.: «Intervals, Scales, and Tuning». Deutsch, D. (ed.): The Psychology of Music. Academic Press, 1998.
Hewitt, Michael: Musical Scales of the World. The Noti Tree, 2013.
Jeanneteau, Jean. Les maneres gregorianes: historia-anàlisi-estètica. Abadia de Sitges, 1985.
Powers, Harold S. & Wiering, Frans: «Mode». New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. MacMillan, 2001 [1980].
Yamaguchi, Masaya: The Complete Thesaurus of Musical Scales. Masaya Music Services, 2006.

General

De Candé, Roland: Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
De Pedro, Dionisio: Teoria completa de la música. Real musical, 1990.
Grabner, Hermann: Teoria general de la música. Akal, 2001.
Michels, Ulrich: Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
Pérez Gutiérrez, Mariano: Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
Randel, Don Michael: The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
Zamacois, Joaquín: Teoria de la música. Idea, 2002 [1949].

Vegeu també

[1] «mode | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 desembre 2021].

[2] Flix, Conxa Trallero. El despertar del ser harmònic: musicoterapia autorealitzadora. L'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 978-84-8415-601-7.

[3] «Diferencia entre escalas mayores y menores». [Consulta: 10 desembre 2021].

[4] En semitons és la mateixa seqüència i es llegiria així: 2 2 1 2 2 2 1.

[Drabkin-5] Drabkin, William. «Circle of Fifths». A: The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 2a edició. Londres: Macmillan Publishers, 2001.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]