Morró negre
El morró negre o grinxot (Veronica hederifolia)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Veronica dins la família de les plantaginàcies (Plantaginaceae). És una planta nativa d'Europa, el nord d'Àfrica i la part occidental d'Àsia, però ha estat introduïda en altres zones, especialment a Amèrica del nord[2] com una herba adventícia. Als Països Catalans es troba arreu entre el nivell del mar i els 1.400 metres en terres conreades.[3]
Veronica hederifolia | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Plantaginaceae |
Tribu | Veroniceae |
Gènere | Veronica |
Espècie | Veronica hederifolia L., 1753 |
Addicionalment pot rebre els noms de borrissol, borrissol pelut, grinxots, morrons negres i verònica heurifòlia. També s'han recollit les variants lingüístiques borrassol i grinjots.[1]
Descripció
modificaÉs una herba anual d'un 20 cm d'alçada molt pilosa. Les fulles són ovades dentades i peciolades. Les flors, d'uns 2,5 mm, són blaves o liles i apareixen especialment a la primavera. Fruit en càpsula.
Taxonomia
modificaAquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[4]
Subespècies
modificaDins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents:[2]
- Veronica hederifolia subsp. hederifolia
- Veronica hederifolia subsp. insularis Gamisans
La subespècie insularis és endèmica de l'illa de Còrsega.[5]
Danys
modificaNo són especialment greus, ja que es tracta d'una planta de talla petita, però és una de les males herbes més comunes tot i que no sol ser la dominant. Sembla que facilita la propagació de certes malalties fúngiques.
Control
modificaNo és difícil matar-la amb llaurades o herbicides però les seves càpsules disseminades dins del sòl i molt resistents fan que sigui molt difícil eliminar-la completament.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Veronica hederifolia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Veronica hederifolia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ Bolòs i Vigo, 2002, p. 465.
- ↑ «Veronica hederifolia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ «Veronica hederifolia subsp. insularis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 maig 2023].
Bibliografia
modifica- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. vol. IV. Barcelona: Ed. Barcino., 2001. ISBN 84-7226-698-2.