Muro d'Alcoi

Muro d'Alcoi (també conegut com a Muro del Comtat i popularment com a Muro) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat. Per litigis amb el nom del municipi oficialment es diu, en castellà, Muro de Alcoy.

Muro d'Alcoi

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 46′ 47″ N, 0° 26′ 10″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Comtat
Capital	Muro de Alcoy (en)
Població humana
Població	9.253 (2023) (71,25 hab./km²)
Gentilici	Murer, murera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	mancomunitat de Mariola Mancomunitat «Font de la Pedra» Mancomunitat de Municipis de l'Alcoià i el Comtat
Superfície	129,86 km²
Altitud	410 m
Limita amb	Agres Albaida Atzeneta d'Albaida Bèlgida Bufali Otos Gaianes Benimarfull Cocentaina Alcosser l'Alqueria d'Asnar el Palomar
Partit judicial	Alcoi
Dades històriques
Festa patronal	Moros i Cristians
Identificador descriptiu
Codi postal	03830
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03092
Codi ARGOS de municipis	03092
Lloc web	vilademuro.net

Geografia

Els 30,5 km² de superfície s'estenen al redós de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoi. Al llarg del seu terme municipal es troben diversos llocs d'interés natural, com la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorregut PR-V56.

Nuclis de població i pedanies

En el terme municipal de Muro es troben els següents nuclis de població:

• Alqueria Jordà
• Benàmer
• Setla de Nunyes
• Turballos

Municipis limítrofs

El seu terme municipal limita amb els de les següents localitats: Agres, Alcosser de Planes, l'Alqueria d'Asnar, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Atzeneta d'Albaida, Albaida, Bèlgida, Bufali, Otos, Palomar i Beniarrés.

Història

Filà Maseros a les festes de Muro.

L'origen més remot que es coneix són les restes de la Cova Beneito, que podrien remuntar-se fins als 35.000 anys, més "recents" les deixalles trobades en les terrasses del Serpis o el poblat ibèric del Frare d'Agres.

La primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment, en el qual es reflectix la donació a Çalema Hoto, moro de Xàtiva, dels forns i molins existents en el lloc i de l'alqueria de Turballos al seu Justícia, per nom Pere del Bosch, l'any 1249. El 1291 Muro formarà part del feu lliurat per Jaume el Just a l'almirall Roger de Llúria, qui gaudí la seua possessió fins al segle xv en què novament passa a la Corona. Serà Alfons el Magnànim qui, l'any 1448, atorgue el senyoriu a Ximén Pérez de Corella. Fra Bartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla, Benàmer i Alqueria de Serra, convertint-se en parròquia independent quaranta i quatre anys més tard.

Muro es va convertir en Universitat en separar-se de Cocentaina, mitjançant privilegi concedit pel comte d'eixa vila. Fou un important nucli de moriscos format per 330 cases, és a dir, uns 1.500 habitants; per això, després del decret d'expulsió, la Universitat romangué totalment despoblada. L'any 1611 el comte de Cocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roís de Corella, va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devia pagar imposts elevats i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària. Eixe contracte desavantatjós va portar a la ruïna els camperols i constituí la peça clau per a produir-se la revolta de la Segona Germania, que va tenir lloc el 1693. El seu capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro, qui s'enfrontà a les tropes reials i va resultar derrotat en la batalla que va tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes. A partir del 1706 es constituïx en vila.

Fou partidària de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió oferint resistència a les tropes borbòniques en el port d'Albaida. Muro tenia 406 habitants quan es feu el cens de Floridablanca, que pujaren a 554 un segle més tard, mentre que l'any 1910 assolia el màxim històric de població amb els seus 644 habitants.

El topònim oficial és el de Muro de Alcoy. L'afegit "d'Alcoi" es va produir, el 1916, a conseqüència de la confusió dels diversos Muro que hi ha a Espanya. Elia Gozálbez (2005:74), va documentar, a través de la publicació Reforma de la Nomenclatura de la Geografía de España (Publicaciones de la Real Sociedad Geográfica, Madrid, 1916), que el topònim passà a denominar-se “del Alcoy”, no "de Alcoy", perquè hi havia moltes poblacions que repetien el seu nom. El sobrenom “del Alcoy” feia referència al riu d'Alcoi perquè s'havien d'afegir “las palabras que expressen nombre de corriente de agua, de montaña o del territorio”.

L'arribada del Tren Alcoi-Gandia en 1893 i del Tren Villena-Alcoi-Iecla en 1909 va suposar una gran millora de les seues comunicacions.

L'any 2002 es va intentar normalitzar el topònim del municipi al valencià (Muro), però el Consell de la Generalitat Valenciana ho va denegar argumentant que ja existix un municipi amb el nom de Muro, a les Illes Balears.

Entrada a la pedania murera de Turballos.

Economia

La indústria és la base de la riquesa murera, fonamentalment la tèxtil. També hi és important l'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets, ceràmica, entre d'altres. Del passat agrícola roman, sobretot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excel·lent oli en les diverses almàsseres que hi ha a la vila.

Demografia

El creixement de la població ha estat constant des del segle xviii en què, segons Cavanilles, ja s'apreciava l'existència de telers. La immigració atreta per la indústria tèxtil va duplicar la població en el segle xx –3.406 habitants a les primeries d'eixa centúria– fins a arribar als 7.830 habitants empadronats en 2004, repartits en els nuclis de població de Muro, Alqueria Jordà, Benàmer, Setla de Nunyes i Turballos. El gentilici és murers.

La següent taula mostra l'evolució demogràfica del municipi al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica

	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2009	2012
Població	3.535	3.395	3.406	3.523	3.724	3.780	3.788	4.027	4.257	5.044	5.780	6.499	7.252	8.148	8.446	8.611	8.893	9.010

Edificis d'interès

Muro conserva el Palau de la Senyoria, dels comtes de Cocentaina, després també ducs de Medinaceli, i casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:

• La Cova Beneito. Important jaciment arqueològic descobert en 1979.
• Església de sant Joan Baptista. Neoclàssica, del segle xviii, construïda sobre l'antiga mesquita. La volta està decorada pel pintor valencià del Segle XIX Miquel Parra i Abril
• Sant Francesc de Turballos. Segle XVIII.
• Sant Joaquim de Setla de Nunyes.
• Santa Maria de Gràcia de Benàmer.
• Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Segles XVIII-xix.
• Ermita de Sant Antoni.
• Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d'art abstracte i d'avantguarda.

Cultura i gastronomia

Arròs al forn de Muro.

Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.

Entre altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes amb més anomenada del País.

La borreta, el blat picat, les bajoques farcides i els embotits constituïxen l'oferta gastronòmica murera.

Segons la famosa cançoneta popular, és el poble on se'n va anar el Tio Pep ("Tio Pep se'n va a Muro, tio Pep").

Les seues festes de Moros i Cristians se celebren la segona setmana de maig.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Muro (Compromís), 4 del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs). Els regidors d'EUPV van decidir abandonar el seu partit, passant a formar part del grup de No adscrits el 4 de juliol de 2019.

El 15 de juny de 2019 els 4 regidors del PP, els 2 regidors trànsfugues d'EUPV i el regidor de Cs van votar com a alcalde Gabriel Tomàs Salvador, que havia sigut el candidat d'EUPV i va passar a formar part dels regidors no-adscrits.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Muro d'Alcoi
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Muro		Vicent Molina Perona	1.476	31,19%	4 ()
	Partit Popular		Ángel Mollá Belvis	1.272	26,88%	4 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Saúl Serrano González	940	19,86%	2 ()
	Esquerra Unida-Seguim Endavant		Gabriel Tomàs Salvador	628	13,27%	2 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Juan Manuel Sánchis Soler	369	7,8%	1 (+1)
	Vots en blanc			47	0,99%
Total vots vàlids i regidors				4.732	100 %	13
	Vots nuls			51	1,08%
Participació (vots vàlids més nuls)				4.783	70,93%**
Abstenció				1.960*	29,07%**
Total cens electoral				6.743*	100 %**
Alcalde: Gabriel Tomàs Salvador (Trànsfuga d'EUPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de PP, 2 d'EUPV i 1 de Cs)
Fonts: JEC, JEZ Alcoi, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

L'alcalde Gabriel Tomàs Salvador, es presentà com a candidat per la llista d'EUPV. Fou elegit "inesperadament" amb el vots del PP i Cs. Pocs dies després de la seua elecció els dos regidors d'EUPV van decidir abandonar el seu partit, passant a formar part del grup de No adscrits.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Parts Gisbert	ADEI	19/04/1979	--
1983–1987	Joaquim Llorca Pascual	ADEI	28/05/1983	--
1987–1991	Joaquim Llorca Pascual	ADEI	30/06/1987	--
1991–1995	Fernando Torregrosa Alcaraz	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Fernando Torregrosa Alcaraz	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Rafael Climent González	Bloc-EV	03/07/1999	--
2003–2007	Rafael Climent González	Bloc	14/06/2003	--
2007–2011	Rafael Climent González	Bloc	16/06/2007	--
2011–2015	Rafael Climent González	Compromís	11/06/2011	--
2015–2019	Francesc Ramon Valls Pascual Jovita Cerdà Garcia	EUPV Compromís	13/06/2015 10/06/2017	Pacte de govern --
2019-2023	Gabriel Tomàs Salvador	EUPV No ads.	15/06/2019 04/07/2019	Trànsfuga --
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Evolució del nombre de regidors

Evolució del nombre de regidors per candidatura
Candidatura / Any	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023 (2019)
Compromís per Muro (abans: ADEI, UPV, BLOC)	4	5	5	4	2	4	8	8	6	4	4	4
Partit Popular (abans: AP)	-	5	6	5	7	5	4	4	5	4	4	2
PSPV-PSOE	3	3	2	4	4	3	1	1	1	2	2	2
EUPV	-	-	-	-	-	1	-	-	1	3	-	-
Ciutadans - Partit de la Ciutadania	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1
UCD	5	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
CD	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
No Adscrits	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	4
TOTAL	13	13	13	13	13	13	13	13	13	13	13	13

Esport

• Muro Bàsquet
• Club Patí Muro
• Muro CF

Murers il·lustres

• El tio Pep, que no era exactament de Muro, però ha donat fama al poble.
• El Cato de Muro, cèlebre dolçainer de la Xafigà.
• Josep Jordà Font (Muro d'Alcoi, 8 d'abril del 1885 - 9 de març del 1967), baríton, alcalde de Muro d'Alcoi el 1933
• Francisco Esteve Pastor (Muro d'Alcoi, 22 d'abril de 1915 - València, 18 de gener de 1989), compositor.

Enllaços externs

• Plana web de l'ajuntament
• Web del Grup de Danses Baladre
• Web de La Xafigà
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.