Viquipèdia

Nau (vaixell)

Història militar
de la Corona d'Aragó
 Laus i crits de guerra
 
 Simbologia militar
 
 Tipus d'unitats militars
 
 Flota
 
 Terminologia militar
 

Una nau o un navili és un tipus de vaixell mercant o de guerra, propulsat amb vela. Ara bé, la seva forma i tecnologia emprada varià al llarg dels segles. Durant tota l'alta edat mitjana, fins al segle xiv, la nau era construïda segons el principi d'esquelet, amb el folre fet amb taulons encaixats "per testa" i calafatats -com era habitual a la Mediterrània en la construcció naval medieval-,[1] a més a més disposava amb timó de codast com a element de direcció, i dos arbres amb vela llatina com a sistema de propulsió. A l'edat mitjana el terme nau pot correspondre a un genèric o hiperònim, que fa referència a totes les embarcacions que eren propulsades a vela, per a distingir-les del terme galera, emprat també com a genèric per a fer referència a totes les embarcacions propulsades a rem i a vela, en aquest cas.

La nau Santa Maria al port de Funchal. Aquesta rèplica fou construïda a Galícia.

Era un vaixell de gran port, amb castells de proa i de popa. Podia dur dos, tres o quatre pals, amb fins a dues o tres veles sobreposades.[2][3]

Història

modifica

La seva configuració bàsica consistia en un buc amb relació una eslora d'aproximadament tres, un pal i una enorme vela rectangular. Amb el pas del temps va anar incorporant avenços significatius, el principal d'ells va ser la incorporació de timó de codast com a reemplaçament del timó d'espadella.

A finals del segle xiii s'inicia la via marítima atlàntica cap a Flandes, en detriment de la tradicional via terrestre i fluvial continental, especialment pel Roine. Els mercaders catalans, genovesos i venecians utilitzaran de forma regular aquesta nova ruta, convertint-se en la principal via d'intercanvi de productes entre la Mediterrània i el nord d'Europa (Flandes i Anglaterra).

De la mateixa manera que embarcacions mediterrànies aniran cap als ports de la costa atlàntica i del canal de la Mànega, també arribaran poc després embarcacions atlàntiques a la Mediterrània, procedents bàsicament del Cantàbric, anomenades 'biscaïnes' -englobant sempre a bascos i càntabres-. Dos mons que havien quedat gairebé aïllats i sense contacte començaran a intercanviar tecnologia, tant naval com nàutica.

Així durant el segle xiv apareix a la Mediterrània la coca, i altres embarcacions atlàntiques com el balener, la barxa, etc. Aquestes eren construïdes segons el principi de folrar primer, i amb les taules del folre tinglades -és a dir superposades-, amb un timó de codast i un arbre amb vela quadra.

Durant més d'un segle el terme coca s'utilitzarà a la Mediterrània com a sinònim de nau, el gran vaixell mercant, arribant a fer-lo gairebé desaparèixer. Però per a distingir la nau/coca mediterrània de l'atlàntica s'afegirà a aquesta última el terme baionesc. En el moment en què la nau/coca mediterrània adopti la vela quadra i el timó de roda, l'únic element que diferenciarà la nau/coca mediterrània de l'atlàntica serà l'aspecte i forma en com fou construït el buc, així a l'atlàntica se li afegirà el terme 'tinglat'.

A principi del segle xv el terme nau es recupera, tornant-se a imposar sobre el terme coca. L'aspecte de la nau mediterrània haurà canviat respecte a la del segle xiii, ara disposa de tres arbres, el de trinquet i el mestre amb vela quadra i el de mitjana amb vela llatina, i timó de codast. S'ha convertit en la nau de velam mixt, el que s'anomena també model caravel·la, en la qual es basen bona part dels vaixells de l'Edat Moderna, com el galió, el navili, la fragata, la corbeta, etc.

La Santa María, el més gros dels tres vaixells emprats per Cristòfor Colom en el seu primer viatge al Nou Món en 1492, era una nau. Les altres dues, la Niña i la Pinta, eren caravel·les.

Una de les moltes rèpliques que hi ha al món, coneguda popularment com "la caravel·la del port", va flotar al Port de Barcelona durant molts anys.[4]

El vaixell anomenat Barceloneta I, trobat a les excavacions al sector de l'antiga estació de les rodalies, les restes del qual es conserven al Museu d'Història de Barcelona, era també una nau construïda al Païs Basc vers el 1410 i enfonsada al port de Barcelona a mitjan segle xv.[5]

Una nau de tres pals

modifica

El document més antic que esmenta una coca (vaixell) de dos arbres a la Mediterrània és un contracte de construcció català de l'any 1353.[6][7]

Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places” de Barcelona.[8]

Exemples

modifica

Les naus, com a tipus determinat de vaixell, tingueren una època de difusió especialment important en els segles catorze i quinze. Diverses naus mercants i de guerra foren documentades i alguns detalls es poden consultar actualment. Vegeu, a continuació algunes referències ordenades cronològicament.

  • 1335. Santa Maria, coca de tres cobertes.[11]
  • 1359. Nau de Barcelona que disparà una bombarda contra una nau castellana, amb encert.[13]
  • 1421. Armada de Catalunya al servei d’Alfons el Magnànim.
    • Constava de vuit naus i deu galeres.[18]
  • 1458. Nau d’Alfons el Magnànim.
    • Està documentada una nau de grans dimensions que embarrancà i s'enfonsà a Nàpols el mateix dia de la mort del rei.[22]
  • 1463. Va arribar a Barcelona una nau de venecians portant 15.000 quarteres de forment. Era de 1.500 botes. Venia de Flandes i va viatjar des d'Anglaterra en14 dies.[23]
 
Maqueta de la Niña. Veles (d'esquerra a dreta): vela de trinquet, vela mestra amb boneta a la part inferior, vela de mitjana, vela de contramitjana.[24]

Nascut a Ragusa i funcionari del rei Alfons el Magnànim, fou autor d'un tractat de navegació extens que es conserva en forma de manuscrit (transcripció de Piero Falchetta).[25] Pel que fa a les naus, Cotrugli parlava de les veles de les naus: vela de trinquet, vela mestra i 4 bonetes, i vela de mitjana.

« La vela quatra ch’usano inelle nave have la maestra, et quattro bonecte, et deve havere dui maestre, la una de respecto, deve havere anchi la vela de la meçana, la vela delo trinchecto, de castel de prova. Lo qual trinchecto serve allo girare della nave et allo oscire dello portu, et anchi quando lo nauchiero vole che la nave faccia pocho cammino, et anchi adiuta andare la nave a l’orça. Et anchi si fa lo trinchecto alla gagia per rispecto chella nave se adiuta ad fare più cammino. Et anchi in nelle navi grosse fanno la meçana in su lo castello de poppe, et queste sonno le vele della nave. »
— Cap.X: Della ferrera della nave. De Navigatione. Benedetto Cotrugli.

En la mateixa obra parlava de les mesures i formes de les naus i els baleners.

« De Mesure delle Nave et Balonieri. C. XII [H]AVENO le navi et li navilii ordinate le mesure geometriche, le quali li maistri nolle deveno ingnorare, neque in genere neque in specie. La nave deve havere forma de nave ad guisa de baloneri, la qual forma usano ogi per essere de CCCC botte, lo qual è convenientissimo legno, de’ havere longeça per colomba gubiti XXXV, da roda in roda gubiti XXXXIII, apra in coperta per latitudine palmi XXVIIII, arboradura deve essere tanto quanto è longna la nave per colomba, ma allo genero se dà superchia arboradura per causa dello velegiare più superbo, et fasse tanto quanto è da roda a roda, gubiti XXXXIII. Altura fina in cinta palmi VIIII; lo buçone, cioè la sullevatura della coperta palmi II, carinaço palmi XI. Et questa è misura dello ballonero de CCCC bocte, che vando multo della burina. Et la vela deve essere o l’antenna larga quanto è larga la coperta tri volte, cioè palmi LXXXVII. Le nave per essere grosse e piate si regono in poppe meglio che li baloneri, ma de burina sondo dure et maxime quelle che usano pocho carinaço come le Venitiane per manco pescare perché al intrare dello farro de Venetia e’ non ci è troppo fundo, sculi scanni, et queste hanno uno timon da poppa, et a Gienoa quelle che passano mille botte se chiamano nave de convento. Li baloneri hanno tracto Bischaini et sogliono portare da L in LX remi et aiutanose de remi che è vantagio grande et maxime allo inscire dello portu. »
— De Navigatione. Benedetto Cotrugli.
 
Setge de Rodes de 1480. Dues naus valencianes trameses pel rei de Nàpols Ferran d'Aragó. Vegeu el pont flotant parcialment destruït.[26]
  • 1480. Setge de Rodes.
    • Dues naus valencianes, amb capitans valencians, acudiren en socors de Rodes.
  • 1490-97. Negrona, nau genovesa de 4000 bótes.[27]
  • 1492. La nau Santa Maria de Colom.[28]
  • 1507. Gran nau egípcia "Mogarbina" capturada pels hospitalers.[30]
  • 1520. Fou avarada la nau portuguesa Santa Catarina do Monte Sinai.[31]

Referències

modifica
  1. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 11 setembre 2024].
  2. ↑ Aragon (Spain); de Capmany y de Montpalau, Antonio. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV ... (en castellà). En la Imp. Real, 1787, p. 1–. «Galeres i naus d'Alfons V (1419)» 
  3. ↑ Aragón (Reino); Imprenta Real (Madrid). Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey D. Pedro IV año de MCCLIV: van acompañadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo rey.... en la Imprenta Real, 1787, p. 1– Naus amb capacitat per a 120 cavalls? [Consulta: 29 setembre 2010]. 
  4. ↑ Històries de Barcelona - La caravel·la de Colom[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Carta Arqueològica de Barcelona - 096/06». [Consulta: 2 maig 2019].
  6. ↑ Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  7. ↑ Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  8. ↑ Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 
  9. ↑ de Joinville, J. Mémoires du sire de Joinville, ou Histoire de S. Louis IX, écrite par Jean, sire de Joinville... enrichie de nouvelles observations et dissertations par Charles Du Fresne, sieur Du Cange... (en francès), 1785, p. 66 (Collection universelle des mémoires particuliers relatifs à l'histoire de France). 
  10. ↑ Jal, A. Mémoires sur quelques documents génois relatifs aux deux croisades de Saint Louis et à d'autres événements maritimes qui intéressent la France; lu à l‛académie des inscriptions et belles-lettres, dans les séances des 11 et 18 février 1842: (Extrait des annales maritimes et coloniales, Mai 1842) (en francès). Impr. roy., 1842, p. 21. 
  11. ↑ Hurtado, V.; Hurtado, H.C.; Gallart, C.B.. Els Mitjavila: una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 188 (Textos i estudis de cultura catalana). ISBN 978-84-8415-945-2. 
  12. ↑ Castro, G.Z.; Lanaja y Quartanet, Juan. Anales de la Corona de Aragon. Compuestos por Geronymo Çurita, chronista de dicho reyno. Tomo primero -sexto!: Los cinco libros postreros de la primera parte de los Anales de la Corona de Aragon. Compuestos por Geronymo Çurita chronista de dicho reyno. Tomo segundo (en castellà). en el Colegio de San Vicente Ferrer, por Iuan de Lanaja, y Quartanet, 1610, p. 253. 
  13. ↑ Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso ó del Punyalet (en castellà). Imprenta de Alberto Frexas, 1850, p. 344. 
  14. ↑ Muratori. Rerum italicarum Scriptores ab anno aerae ... ad millesimum quingentesimum, quorum potissima pars nunc primum in lucem prodit ... Ludovicus Antonius Muratorius, 1733, p. 232–. 
  15. ↑ Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Academia, 1901. 
  16. ↑ Pedralbes rebista dhistoria moderna. Edicions Universitat Barcelona, p. 179–. GGKEY:HKFS24QWT7K. 
  17. ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 120–. 
  18. ↑ Lizondo, M.R.. Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 171 (Fonts Històriques Valencianes). ISBN 978-84-370-8296-7. 
  19. ↑ Davide Bertolotti. Viaggio nella Liguria marittima. Dai tipografi Eredi Botta, 1834, p. 100–. 
  20. ↑ Mateu Rodrigo Lizondo. Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 168–. ISBN 978-84-370-8296-7. 
  21. ↑ Lizondo, M.R.. Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 192 (Fonts Històriques Valencianes). ISBN 978-84-370-8296-7. 
  22. ↑ Duclercq, J.; de Reiffenberg, F.A.F.T.. Mémoires: Imprimés sur les manuscrits du roi (en francès). A. Lacrosse, 1823, p. 320 (Collection de mémoires relatifs à l'histoire des Pays-Bas). 
  23. ↑ Comes, J.; Puiggari, J. Libre de algvnes coses asanyalades succehides en Barcelona y en altres parts (en castellà). La Renaixensa, 1878, p. 230. 
  24. ↑ DCVB: Contramitjana
  25. ↑ «Il trattato De navigatione di Benedetto Cotrugli (1464-1465) : edizione commentata del ms. Schoenberg 473 con il testo del ms. 557 di Yale». Studi veneziani. Fabrizio Serra Editore, 57. DOI: 10.1400/123689. ISSN: 0.
  26. ↑ Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia: contiene esta decada curiosas generalidades de España y la historia de Valencia hasta el rey Don Pedro. (Libr. 9,10) (en castellà), 1879, p. 734 (Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia: contiene esta decada curiosas generalidades de España y la historia de Valencia hasta el rey Don Pedro.). 
  27. ↑ Fernand Braudel. El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. Tomo 1. Fondo de Cultura Económica, 30 març 2016, p. 324–. ISBN 978-607-16-3460-3. 
  28. ↑ Spain. Comisión Arqueológica Ejecutiva; Torres, R.M.; Duro, C.F.. La nao Santa María: memória de la Comisión arqueológica ejecutiva, 1892 (en castellà). El Progreso editorial, 1892. 
  29. ↑ Catalans, I.E.; Filològica, S.; Veny, J. [et al.].. Scripta mallorquina Vol. 1. Institut d'estudis catalans, Secció Filològica, 2013, p. 181 (Biblioteca de dialectologia i sociolingüística). ISBN 978-84-9965-183-5. 
  30. ↑ Planas, J.A.; de Salazar Acha, J.; Pimienta, F.B. [et al.].. La Orden de Malta en España (1113-2013): Volumen II (en castellà). Sanz y Torres, 2015, p. 638 (Colección Historia). ISBN 978-84-16466-06-1. 
  31. ↑ Da Frè, G. I grandi condottieri del mare (en italià). Newton Compton Editori, 2016, p. 225. ISBN 978-88-541-9681-0. 

Enllaços externs

modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nau_(vaixell)&oldid=34375040»
  NODES
Story 1