Nicolas de Largillière

Nicolas de Largillière
	Autoretrat amb vestimenta de taller, 1707, Washington, National Gallery of Art. (1707)
Nom original	(fr) Nicolas de Largillierre
Biografia
Naixement	10 octubre 1656 (Julià) ; París
Mort	20 març 1746 (89 anys); París
Formació professional	Antoine Goubeau
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Londres (1686–1688); París (1680–1746); Gran Bretanya (1675–1679); Anvers (1662–1674); Gran Bretanya
Ocupació	pintor, dibuixant projectista, retratista, artista visual
Membre de	Acadèmia Reial de Pintura i Escultura (1686–)
Art	Pintura
Gènere	Pintura d'història i retrat
Moviment	barroc
Professors	Antoon Goubau
Alumnes	Jean-Baptiste Descamps i Johann Christian Fiedler
Influències	Antoine Goubeau
Influències en	Jean-Baptiste Oudry; Jacques-François Delyen; Robert Gabriel Gence, Joseph André Cellony; Jacob van Schuppen, Adam François Van der Meulen, Henri Millot
Mecenes	Antoine Van Dyck; Peter Lely
Obra
Obres destacables	Obres destacables Retrat de Charles Le Brun; ex-voto; natures mortes aux perdrix
Família
Cònjuge	Marguerite Elisabeth Forest
Fills	Marguerite Elisabeth de Largillierre
Obres destacables
	; Estudis de mans; (Musée du Louvre)

Nicolas de Largillierre^[1] (París, 10 d'octubre de 1656 - 20 de març de 1746) va ser un pintor francès del barroc.

Biografia

Nascut a París, Largillière era fill d'un venedor barretaire. Passa la seva infantesa a Anvers on la seva família s'havia traslladat quan tenia tres anys. Va ser allà que comença el seu aprenentatge de pintor al taller d'Antoine Goubeau a partir de 1668. Va rebre el títol de mestre pel gremi de Sant Lluc de la ciutat el 1674.

Efectua llavors un viatge a Anglaterra de 1675 a 1679 on va ser observat pel rei Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia. Hi tornarà el 1685, a temps de realitzar un retrat del seu successor, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia.

Torna a França, i esdevé a partir de 1689 un dels pintors més demanats, alternant els encàrrecs oficials per a exvots o al·legories amb els retrats de la noblesa i de l'alta burgesia.

Es va casar el 1699 amb Marguerite-Élisabeth Forest i tingueren dues noies i un noi.

El seu talent li permet grimpar els esglaons de la jerarquia de l'Acadèmia reial de pintura i d'escultura, on és admès el 30 de març 1686. Passarà de membre al lloc de director el 1736. En dimitirà el 1743 i disminuirà a París a l'edat de 90 anys.

Obra

Largillière era un pintor de molt talent i es trobava tant còmodament amb les natures mortes, com amb els quadres històrics, els paisatges o els retrats, el seu domini tècnic li permetia jugar amb els materials, els colors i les llums sense fer-ne un exercici fred. Els seus retrats guarden sempre una vida i una sensibilitat que fan d'ell un dels majors pintors del regnat de Lluís XIV i de la Regència.

Oblidat davant la fama del seu rival i amic Jacint Rigau que era el pintor habitual de l'alta noblesa, Largillière mereix ser redescobert i obtenir la plaça que mereix en l'art francès.

Principals peces

Quadres d'història, naturaleses mortes i altres temes:
- Venus i Adonis. Oli sobre tela, 83,3 x 64,1 cm Vente Christie's Londres, 9 abril de 2003 (lot. 81).
Retrats:
- La Família Stoppa, (1685), museu de l'Hôtel-Dieu, Château-Thierry
- Charles Le Brun, (1686), obra de recepció a l'Acadèmia reial de pintura i d'escultura, museu del Louvre, París
- La bella Strasburguesa, (c. 1703), musée des Beaux-Arts de Strasbourg
- Autoretrat en vestimenta de taller, (1707), venuda per 514.250 € el juny de 2004.
- Autoretrat, (1711), museu del Castell de Versalles
- La Comtessa de Noirmont en Diana, (1715), col·lecció particular.
- Senyor Noirmont, (c. 1690-1710), Museu Nacional d'Arte Antiga, Lisboa
- El senyor de Landreville, (c. 1730), col·lecció particular. Es tracta del retrat de Claude-François de Maillart, primer marquès de Landreville (Bayonville, Ardennes).
- Retrat de Jean-Baptiste Forest (1704), oli sobre tela, 129 ×; 96 cm, Palau de les Belles Arts, Lilla, Inv. P. 328.
- El baró de Le Leu d'Aubilly i la seva filla, Madame de Guinaumont, disfressada en font.^[2]^[3] Oli sobre tela, 167 x 133,5 cm Datat i signat a baix a l'esquerra: «Largillierre 1718». continuà essent a la família dels models fins a la seva venda per Christie's a París, el 20 de juny de 2007 (lot 57).
- Walter Krüger (1684-1735)^[4] Oli sobre tela, 92.7 x 74.5 cm Antiga col·lecció Gustaf Roos a Londres; venda anònima Christie's Londres, 4 març de 1927 (lot 93); col·lecció Crofts, Londres; venda anònima Sotheby's Londres, 27 març de 1968 (lot 12); col·lecció comte Günzel von der Schulenberg; venda a Londres, Christie's, 28 octubre de 1988 (lot 150); venda Christie's New York, 28 gener de 2009 (lot 277).
- Retrat del marquès de Razilly, Museu Jaquemart-André a l'Abadia de Chaalis
- Mademoiselle Duclos de Châteauneuf (1712), La Princesse Palatine en Source, Retrat suposadament de Anne-Thérèse de Marquenat de Courcelles, Musée Condé, Chantilly

Galeria

Retrat d'Elizabeth Throckmorton
Retrat de Frederic August II de Saxònia (elector)
Retrat de Louise-Madeleine Bertin, comtessa de Montchal
Retrat d'un homa amb vestit porpra
Charles Le Brun, (c.1715)
Retrat de Voltaire
Autoretrat amb família
Retrat de Marguerite Bécaille
Retrat de Pierre-Joseph Titon de Cogny
Retrat de Jeanne-Cécile Le Guay de Montgermon
Retrat d'un cavaller (possiblement Pierre Van Schuppen)
Retrat de Jean-Baptiste Tavernier
Retrat d'un oficial, oli sobre tela, 1714-15, Art Gallery of New South Wales
Oli sobre tela, retrat d'Helene Lambert de Thorigny, c. 1696-1700, 63 x 45 in., Acadèmia de les Arts d'Honolulu
Infanta Maria Anna Victòria d'Espanya, amant de Lluís XV de França
Anne Geneviève de Lévis, duquessa Rohan-Rohan by marraige and only daughter of Madame de Ventadour

Bibliografia

Mina Nan Rosenfeld. musée des Beaux-Arts de Montréal. « Largillierre : portraitiste du XVIIIe siècle », catalogue de l'exposition, 1981. Rosenfeld1981. .
Dominique Brême. Faton. Largillierre [sic], un géant retrouvé, 1998, p. 79 (L'Estampille-L'Objet d'art). Brême1998.
Dominique Brême, Catàleg de l'exposició Nicolas de Largillière. Pintor del Gran Segle i de la Regència, Vagarejada Jacquemart-andré, París, 2003-2004.
Antoine Joseph Dezallier d'Argenville. De Bure. « Abrégé de la vie des plus fameux peintres, avec leurs portraits gravés en taille-douce, les indications de leurs principaux ouvrages, Quelques réflexions sur leurs Caractères, et la manière de connoître les dessins des grands maîtres ». IV, 1745. d'Argenville1745.
Charles-Philippe de Chennevières-Pointel, Louis Étienne Dussieux, Paul Mantz, Anatole de Montaiglon, Édouard Soulié. Société de l'histoire de l'art français. « Mémoires inédits sur la vie et les ouvrages des membres de l'Académie royale de peinture et de sculpture, publiés d'après les manuscrits conservés à l'école impériale des beaux-arts ». II, 1854. Chennevières-Pointel1854.
Gaston Brière. Bulletin de la Société de l'histoire de l'art français (p. 215-219). « Notes sur les tableaux de Largillierre commandés pour l'Hôtel-de-Ville de Paris », 1920. Brière1920.
Jean de Cayeux. Études d'art publiées par le musée national des Beaux-Arts d'Alger. « Rigaud et Largillierre, peintres de mains ». 6, 1951. Cayeux1951.
Louis Dumont-Wilden. La Belgique Artistique et Littéraire (p. 297-307). « Largillierre et Rigaud, disciples de Van Dyck ». 14, 1909. Dumont-Wilden1909.
Honoré Gibert. Bulletin archéologique du Comité des travaux historiques et scientifiques (p. 276-317). « Dix portraits et dix neuf lettres de Rigaud et de Largillierre », 1890. Gibert1890.
Georges de Lastic. Bulletin de la Société de l'histoire de l'art français (p. 147-156). « Rigaud, Largillierre et le tableau du prévôt et des échevins de la ville de Paris de 1689 », 1975. Lastic1975.

Referències

↑ L'ortografia del seu nom és testificada per la firma de l'artista i és seguida pels principals biògrafs del pintor com ara Dominique Brême, Myra Nan Rosenfeld o Georges de Lastic.
↑ Marie Lelarge era l'esposa de Nicolas Le Leu, senyor de Cernay i de la baronia d'Aubilly, recaptador de les talles en l'elecció de Reims, secretari del Rei el 1712. La seva noia, Nicole, es va casar, el 1723, amb Pierre-Louis Loisson, senyor de Guinaumont. Vídua, es casarà de nou a Pierre Daulnay de Coulanges. El quadre va ser exposat a París, Museu del Louvre, sala dels Estats, Exposició de quadres, estàtues i objectes d'art en benefici de l'obra dels Orfes d'Alsace-Lorraine, 1885.
↑ G. Pascal, «Largillierre», París, 1928, pàg. 56-57, no. 16
↑ Director de la Companyia de les Indes Orientales. Nascut a Estocolm el 1684 fill de Zophonias Krüger, comercial i d'Amelia Harleman. Krüger va ser governador de Batembanga (actual Battambang a Cambodja), on va morir el 12 de gener de 1735.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas de Largillière

(anglès) Largillière a Artcyclopedia
(francès) Largillière a Culture.fr Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.
(francès) Largillière a Larousse.fr

[1] L'ortografia del seu nom és testificada per la firma de l'artista i és seguida pels principals biògrafs del pintor com ara Dominique Brême, Myra Nan Rosenfeld o Georges de Lastic.

[2] Marie Lelarge era l'esposa de Nicolas Le Leu, senyor de Cernay i de la baronia d'Aubilly, recaptador de les talles en l'elecció de Reims, secretari del Rei el 1712. La seva noia, Nicole, es va casar, el 1723, amb Pierre-Louis Loisson, senyor de Guinaumont. Vídua, es casarà de nou a Pierre Daulnay de Coulanges. El quadre va ser exposat a París, Museu del Louvre, sala dels Estats, Exposició de quadres, estàtues i objectes d'art en benefici de l'obra dels Orfes d'Alsace-Lorraine, 1885.

[3] G. Pascal, «Largillierre», París, 1928, pàg. 56-57, no. 16

[4] Director de la Companyia de les Indes Orientales. Nascut a Estocolm el 1684 fill de Zophonias Krüger, comercial i d'Amelia Harleman. Krüger va ser governador de Batembanga (actual Battambang a Cambodja), on va morir el 12 de gener de 1735.

[1]

[2]

[3]

[4]