Opercle (botànica)
En botànica, un opercle o també caliptra (del grec antic καλύπτρα) és una estructura semblant a un casquet en algunes plantes amb flors, molses i fongs. És una coberta, caputxa o tapa, que descriu un tret morfològic vegetal.
Plantes amb flors
modifica
En les plantes amb flor l'opercle, també anomenat caliptra, és una coberta o "tapa" en forma de gorra de la flor o fruit que es desprèn en madurar. L'opercle es forma per la fusió de sèpals i/o pètals i normalment es desprèn com una estructura única a mida que madura la flor o el fruit.[1] El nom també s'aplica al teixit terminal de les arrels, l'àpex radicular. En els eucaliptus (inclosos Eucalyptus i Corymbia però no Angophora) hi pot haver dos opercles: un opercle exterior format per la fusió dels sèpals units i un opercle interior format per la fusió dels sèpals. En aquest cas, l'opercle exterior es desprèn al principi del desenvolupament del brot deixant una cicatriu que embolcalla el brot. En aquelles espècies que no tenen opercle exterior, no apareix aquesta cicatriu als brots. L'opercle interior es desprèn just abans de la floració, quan els estams s'expandeixen i alliberen el pol·len.[2]
En algunes espècies de monocotiledònies l'opercle és una zona d'exina que cobreix l'obertura del pol·len.[3]
En el gènere Plantago la càpsula té una obertura coberta per un opercle. Quan cau l'opercle, la llavor és enganxosa i és transportada fàcilment pels animals que hi entren en contacte.[4]
Briòfits
modificaEn els briòfits la caliptra (en llatí calyptra, plural calyptrae) és un ventre arquegonial engrandit que protegeix la càpsula que conté l'esporòfit embrionari.[5] La caliptra se sol despendre abans que les espores surtin de la càpsula. La forma de la caliptra es pot utilitzar per a la identificació.[6]
L'esporangi de les molses sol obrir-se quan el seu opercle o "tapa" cau, deixant al descobert un anell denticulat que regula l'alliberament d'espores.[7]
Fongs
modificaHi ha dues menes d'ascs de fongs ascomicets que porten espores sexuals: els que tenen un opercle a la part superior de l'asc i els que no en tenen.[8]
Referències
modifica- ↑ «Glossary of Botanical Terms». Royal Botanic Garden Sydney. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Learn about eucalypts». Euclid: Centre for Australian National Biodiversity Research. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ Furness, Carol A.; Rudall, Paula J. «Pollen and anther characters in monocot systematics». Grana, vol. 40, 1–2, 1-2001, pàg. 17–25. DOI: 10.1080/00173130152591840.
- ↑ Kuiper. Plantago: A multidisciplinary study. Berlin: Springer-Verlag, 1992, p. 6–12. ISBN 3540536329.
- ↑ Ralf Reski (1998): Development, genetics and molecular biology of mosses. In: Botanica Acta. 111, 1-15.
- ↑ Malcolm; Malcolm, Bill; Nancy (2006), Mosses and other Bryophytes, an Illustrated Glossary, Micro-Optics Press, p. 65, ISBN 0-9582224-7-9
- ↑ «Form and function». Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ Reynolds, Don R. Ascomycete Systematics : the Luttrellian Concept (Chapter 3 - The Operculate Ascus and Allied Forms). New York: Springer-Verlag, 1981, p. 27–31. ISBN 9781461258469.