Organització territorial d'Aragó
Aragó basa la seva organització territorial en circumscripcions territorials més petites: 3 províncies —de nord a sud, Osca, Saragossa i Terol—, 33 comarques i 731 municipis.[1]
Aragó posseeix 47.645,8 km² d'extensió, representant així el 8,6 % del total d'Espanya i el 1,5 % del territori de la Unió Europea.
Entitats locals
modificaEl municipi és l'entitat local bàsica d'Aragó, dotada de personalitat jurídica, naturalesa territorial i autonomia per a la gestió dels seus interessos, segons el que es disposa en la Llei 7/1999, de 9 d'abril, d'Administració Local d'Aragó.
De la mateixa manera, també tenen la condició d'entitats locals d'Aragó les províncies —de nord a sud, Osca, Saragossa i Terol—, les comarques, l'entitat metropolitana de Saragossa, les mancomunitats de municipis, les comunitats de vila i terra i les entitats locals menors.
Comarques
modifica
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Aragó:
| « | Les comarques són entitats territorials, constituïdes per l'agrupació de municipis limítrofs, vinculats per característiques i interessos comuns, fonamentals per a la vertebració territorial aragonesa.[2] | » |
| « | Les comarques tenen a supercàrrec la prestació de funcions i serveis i la gestió d'activitats d'àmbit supramunicipal, representant els interessos de la població i territori comarcals en defensa d'una major solidaritat i equilibri territorial | » |
Els moderns plantejaments de la comarcalització, encara que arrelats en antigues tradicions d'Aragó, sorgeixen a l'última dècada dels anys 60 com una conseqüència dels canvis socioeconòmics, especialment de poblament, esdevinguts en la mateixa. Els diferents treballs existents sobre el tema poden reunir-se en quatre grups, segons pretenguin delimitar comarques geogràfiques i naturals, socioeconòmiques homogènies, socioeconòmiques polaritzades, o bé obeeixin a exigències administratives.[3]
Distribució de la població
modificaLa població aragonesa està molt desigualment repartida al territori, ja que la meitat resideix a la capital, Saragossa; l'altra meitat està dispersa en pobles i ciutats que es troben, freqüentment, molt distants entre si i són d'escassa població. Així, no resulta un sistema ordenat d'assentaments urbans, tot i la posició vertebradora que tenen algunes ciutats. Actualment existeixen 731 municipis a Aragó, dels quals, i amb l'excepció de Saragossa, només tres tenen més de 20.000 habitants; 21 més de 5.000 i 706 no aconsegueixen aquesta població al 2012.
| Nº habitants | Nº municipis | Percentatge |
|---|---|---|
| > 20.000 | 4 | 0,55 % |
| 20.000 – 5.000 | 21 | 2,87 % |
| 5.000 – 1.000 | 86 | 11,76 % |
| < 1.000 | 620 | 84,82 % |
Referències
modifica- ↑ https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1999-10151'.
- ↑ «Estatuto de Autonomía de Aragón, aprobado por Ley Orgánica 5/2007, de 20 de Abril». Boletín Oficial del Estado y Boletín Oficial de Aragón de 23 de abril. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 6 setembre 2012].
- ↑ «Comarcalització d'Aragó». Arxivat de l'original el 2018-09-15. [Consulta: 15 setembre 2018].
Bibliografia
modifica- Eurostat, Oficina Estadística de las Comunidades Europeas. Regiones: anuario estadístico. Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1997. ISBN 9789282822395 [Consulta: 6 setembre 2012].
- Instituto Aragonés de Estadística. Delimitación comarcal de Aragón: Datos básicos: abril 2000. Instituto Aragonés de Estadística, 2000.
- Instituto Nacional de Administración Pública. Martín Bassols Coma. La Administración Pública de las Comunidades Autónomas. INAP, 2004. ISBN 9788470887383 [Consulta: 6 setembre 2012].