Oz Perkins
Osgood Robert "Oz" Perkins II (nascut el 2 de febrer de 1974) és un director, guionista i actor nord-americà.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 febrer 1974 (50 anys) Nova York |
Activitat | |
Ocupació | guionista, actor de cinema, director de cinema, actor |
Activitat | 1983 - |
Membre de | |
Família | |
Pares | Anthony Perkins i Berry Berenson |
Germans | Elvis Perkins |
|
Primers anys
modificaPerkins va néixer a Manhattan, Nova York, fill gran de l'actor Anthony Perkins (1932–1992) i de la fotògrafa i actriu Berry Berenson (1948–2001). És germà del músic Elvis Perkins, nét de l'actor teatral Osgood Perkins (1892–1937), nebot de l'actriu Marisa Berenson i besnét de la dissenyadora de moda Elsa Schiaparelli (1890–1973), que era neboda-neta de Giovanni Schiaparelli, l'astrònom italià. El seu avi matern era d'origen jueu-lituaà, i el cognom original de la seva família era "Valvrojenski".[1][2][3]
Carrera
modificaEl primer paper d'actuació de Perkins va ser a Psycho II (1983), en què va aparèixer breument com la versió de dotze anys del seu personatge Norman Bates pare. Des de llavors, ha aparegut a les pel·lícules Un estrany a la família (1993), Una rossa molt legal (2001) com a "Dorky David", No és una altra estúpida pel·lícula americana (també 2001) i Secretary (2002), i en episodis de Alias i altres programes de televisió També té un breu paper a la pel·lícula Star Trek (2009) com a cadet de l’Acadèmia de la Flota Estel·lar la guardonada pel·lícula independent La Cucina (2007), interpreta a Chris, al costat de Leisha Hailey.
Com a cineasta, Perkins és conegut sobretot pel seu treball a pel·lícules de terror. Va escriure i dirigir pel·lícules com The Blackcoat's Daughter (2015), I Am the Pretty Thing That Lives in the House (2016) i Longlegs (2024), i va dirigir l'adaptació de terror de fantasia fosca Gretel & Hansel (2020). També va aparèixer com un dels nombrosos comentaristes al segon episodi de la minisèrie documental de Shudder Queer for Fear: The History of Queer Horror (2022),[4] discutint principalment les implicacions del paper del seu pare com a Norman Bates a Psicosi i les seves seqüeles.
Vida personal
modificaPerkins va sol·licitar el divorci de la seva dona Sidney el juliol del 2016; estaven casats des del 1999. Tenen dos fills.[5]
Filmografia
modificaAny | Títol | Director | Guionista | Notes |
---|---|---|---|---|
2010 | Removal | No | Sí | |
2013 | Cold Comes the Night | No | Sí | |
2015 | The Blackcoat's Daughter | Sí | Sí | |
The Girl in the Photographs | No | Sí | ||
2016 | I Am the Pretty Thing That Lives in the House | Sí | Sí | |
2020 | Gretel & Hansel | Sí | No | |
2024 | Longlegs | Sí | Sí | Acreditat com a Osgood Perkins |
2025 | The Monkey | Sí | Sí | Post-producció[6] |
Papers d’actor
modificaCinema
Any | Títol | Paper | Notes |
---|---|---|---|
1983 | Psycho II | Jove Norman Bates | Acreditat com a "Osgood Perkins" |
1993 | Un estrany a la família | Woody | |
1994 | Wolf | Poplicia | |
2001 | Una rossa molt legal | David Kidney | |
No és una altra estúpida pel·lícula americana | Noi desinteressat | ||
2002 | Secretary | Jonathan | |
2003 | Quigley | Àngel guardià Sweeney | |
2004 | Dead & Breakfast | Johnny | |
2005 | Erosion | Steve | |
2006 | The Utah Murder Project | Detectiu Charlie DeSantis | |
2007 | La Cucina | Chris | |
2009 | Star Trek | Oficial de Comunicacions de l’Enterprise | |
2010 | Removal | Henry Sharpe | |
2014 | Electric Slide | Andy Segal | |
2017 | 78/52: Hitchcock's Shower Scene | Ell mateix | Documental |
2022 | Nope | Fynn Bachman | |
2025 | The Monkey | TBA | Post-producció[7] |
Televisió
Any | Títol | Paper | Notes |
---|---|---|---|
2002 | She Spies | Karg | Episodi "The Martini Shot" |
2005 | Alias | Coke Bottle Glasses | Episodis "Mirage" and "A Clean Conscience" |
2006 | Close to Home | Charlie Forsberg | Episodi "Dead or Alive" |
2008 | October Road | Dr. Joshua Stone | Episodi "The Fine Art of Surfacing" |
2020 | The Twilight Zone | Kanamit #2 | Episodi "You Might Also Like" (Acreditat com a "Osgood Perkins") |
2022 | Queer for Fear: The History of Queer Horror | Ell mateix | Docusèrie |
Col·laboradors recurrents
modificaTreball Actor |
2015 | 2016 | 2020 | 2024 | 2025 | TBA |
---|---|---|---|---|---|---|
Lucy Boynton | Sí | Sí | No | No | No | No |
Beatrix Perkins | No | Sí | Sí | Sí | No | No |
Erin Boyes | No | Sí | No | Sí | No | No |
Tatiana Maslany | No | No | No | No | Sí | Sí |
Kiernan Shipka | Sí | No | No | Sí | No | No |
Referències
modifica- ↑ Bernard Berenson. Sketch for a Self-Portrait. New York. Pantheon. 1949
- ↑ "Robert L. Berenson, Ex-Envoy and Head of Shipping Line, Dies". The New York Times. February 3, 1965, page 35
- ↑ "Marisa $chiaparelli Is Married in Gown Designed. by Her Mother, the Cougurlere". The New York Times.
- ↑ «Queer for Fear: The History of Queer Horror». IMDb.com. Internet Movie Database. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ «'Legally Blonde' Actor Not So Sweet 16 ... Files for Divorce». TMZ, 29-07-2016.
- ↑ Cooper, Alison. «17 movies and TV shows filming in Vancouver in March». Daily Hive, 29-02-2024. Arxivat de l'original el March 1, 2024. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ Levitt, Barry. «Osgood Perkins makes exquisite horror films. He’s got it in his blood». Los Angeles Times, 12-07-2024. [Consulta: 1r setembre 2024].