Palma el Jove

Palma el Jove
	Palma el Jove, en un Autoretrat.
Nom original	(it) Jacopo Palma il Giovane
Biografia
Naixement	c. 1550 ; Venècia (Itàlia)
Mort	17 octubre 1628 (77/78 anys); Venècia (Itàlia)
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Venècia
Ocupació	pintor, gravador, dibuixant, artista gràfic, aiguafortista, artista visual
Gènere	Retrat
Moviment	Alt Renaixement
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1590) St Jerome Reading in the Desert (en) ; (dècada del 1610) Lot and his Daughters (en) ; (dècada del 1610) Portrait of Vincenzo Cappello (en) ;
Família
Pare	Antonio Palma

Antonio di Jacopo Negretti, dit Palma el Jove i en italià Palma il Giovane (Venècia, 1544 - ibíd., 1628) va ser un pintor manierista italià, renebot de Palma el Vell, i última figura destacable de la pintura veneciana del segle xvi.^[1]

Biografia

El començament de la seva producció artística data de 1565 amb el seu pare Antonio Negretti, a Venècia. Va absorbir influències de Rafael i Tiziano, i després d'altres artistes, la qual cosa li va permetre fusionar la riquesa de color típicament veneciana amb figures més sòlides a la manera florentina i romana.

Venus i Mart, pintura de Palma el Jove (National Gallery de Londres).

Va passar vuit anys a Roma, on va copiar a Miguel Ángel i a Polidoro dona Caravaggio, va freqüentar els manieristes romans i va assimilar les exigències de la Contrareforma. Va descobrir i va seguir els principis de la pintura de Zuccaro, Salviati i Santi di Tito.

De retorn a Venècia després de 1569, va treballar en diverses còpies de Tiziano. Quan el gran mestre va morir el 1576, Palma el Jove va acabar la seva famosa Pietà inacabada per a l'església dels Frari.

Per les diverses influències dels seus contemporanis i els seus predecessors, va adquirir una habilitat tècnica i un lloc destacable a l'escola veneciana, que ja es trobava en declivi. No va formar cap deixeble conegut.

La Pietat que Tiziano va deixar inacabada en morir, i que va ser completada per Palma el Jove.

En 1574, després de l'incendi del Palau ducal, participa activament amb Veronés, Marco Vecellio, Jacopo i Domenico Tintoretto, i Francesco i Leandro Bassano, en la restauració de les sales del Senat, de l'Escrutini i del Gran Consell.

El seu eclecticisme i productivitat li van portar dels temes religiosos als històrics i mitològics, i de la pintura al gravat mitjançant la tècnica de l'aiguafort.

Dues obres destacables d'aquest artista es conserven en el Museu del Prado de Madrid: La conversió de Saulo i David vencedor de Goliat. Un altre llenç de gran format, La preconització d'un cardenal, es guarda en el Museu Cerralbo de la mateixa ciutat.

Obres

La Història de Psyché per al rei Segimon de Polònia (~1580),
Projectes de mosaics per a la Basílica de Sant Marc de Venècia
Baixada de la Creu en Sant Giacomo dell'Orio,
La Història de l'Ordre de la Creu, Escenes de la Bíblia en el oratorio de Crociferi (1589-1592)
Tretze quadres per a l'Escola de Sant Gerolamo(1600)
El vestíbul del Gran Saló del Consell del Palau Ducal (1615)

Referències

↑ García López, David. «Palma el Joven. Jacopo Negretti». En Fundación Amigos del Museo del Prado. Enciclopedia del Museo del Prado (2006). Consultado el 24 de agosto de 2018.García López, David. «Palma el Joven. Jacopo Negretti». A: Fundación Amigos del Museo del Prado. Enciclopedia del Museo del Prado. 2006 [Consulta: 24 agost 2018].

[1] García López, David. «Palma el Joven. Jacopo Negretti». En Fundación Amigos del Museo del Prado. Enciclopedia del Museo del Prado (2006). Consultado el 24 de agosto de 2018.García López, David. «Palma el Joven. Jacopo Negretti». A: Fundación Amigos del Museo del Prado. Enciclopedia del Museo del Prado. 2006 [Consulta: 24 agost 2018].

[1]