La París-Niça 2021 fou la 79a edició de la cursa ciclista per etapes París-Niça. La cursa es disputà entre el 7 i el 14 de març de 2021 sobre un recorregut inicialment previst de 1.238,9 quilòmetres repartits entre vuit etapes. Noves restriccions a la zona de Niça per culpa de la pandèmia de COVID-19 van obligar a modificar el recorregut de les dues darreres etapes.[1] La cursa formava part de UCI World Tour2021.
Etapa plana, amb una petita cota de 3a categoria en el primer terç d'etapa.[5] L'etapa fou guanyada a l'esprint per Cees Bol. El liderat passà a mans de Michael Matthews.[6]
Etapa de mitja muntanya, amb fins a sis ports de segona categoria i final en un port de primera (7,3 km al 6,0%).[5] El vencedor de l'etapa fou Primož Roglič, que s'imposà en solitari després d'atacar a manca de tres quilòmetres per l'arribada.[8]
Etapa de mitja muntanya, amb cinc ports de muntanya a superar, un de primera, dos de segona i dos de tercera, tots en la part central de l'etapa.[5]Primož Roglič guanyà la seva segona etapa en aquesta edició de la París-Niça en aprofitar els metres finals en pujada i imposar-se a l'esprint.[10]
Inicialment prevista amb sortida a Niça,[5] l'etapa es va haver d'escurçar uns 40 km i eliminar el primer port de primera que s'havia de superar per culpa de les restriccions per la pandèmia de COVID-19 aplicades a la regió.[1] Finalment l'etapa tenia dos ports de segona i final a Vaudeblòra, un port de primera de 16,3 km al 6,3%.[11]Primož Roglič tornà a imposar-se en l'etapa i augmentà les diferències en la general, distanciant al segon classificat en gairebé un minut. Roglič superà en els metres finals a Gino Mäder, escapat durant bona part de l'etapa.[12]
Com en l'etapa precedent el recorregut es haver haver de modificar.[5] En aquesta ocasió es va crear una etapa totalment diferent a la prevista inicialment, amb un circuit amb un port de segona categoria al qual havien de donar tres voltes.[13] Una caiguda i una posterior avaria de Roglič van fer que perdés el contacte amb el grup principal i totes opcions a la victòria final. El vencedor de l'etapa fou Magnus Cort Nielsen, mentre l'alemany Maximilian Schachmann (Bora-Hansgrohe), vencedor de l'anterior edició, fou el vencedor final de la cursa.[2]