Para-xocs



Part frontal i posterior de dos cotxes Chrysler abans (esquerra, 1971) i després (dreta, 1974) de l'estandardització dels para-xocs als EUA.

El para-xocs o paracolps^[1] és la peça d'un vehicle que es troba en la part posterior i davantera d'aquest amb l'objectiu d'esmorteir i protegir el vehicle després de topar, absorbint l'energia cinètica i empenyent-la en forma de rebot cap al centre del xoc, aconseguint així una reducció de danys, però no d'impacte.

Història

el 1905 van aparèixer els primers para-xocs creats de cautxú, per a després, el 1985, ser millorats fent-los de plàstic, sent més lleugers i segurs. Avui en dia existeixen diversos materials per a fabricar-los, des d'acer o alumini, fins a cautxú i derivats del plàstic. Ve inclòs en la compra de qualsevol automòbil.^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Para-xocs

↑ «paracolps» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ Lastkraftwagen - Geschichte, Technik, Typen - Seite 14. GeraMond-Verlag, 2007, ISBN 978-3-7654-7804-8

Viccionari

[1] «paracolps» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[2] Lastkraftwagen - Geschichte, Technik, Typen - Seite 14. GeraMond-Verlag, 2007, ISBN 978-3-7654-7804-8

[1]

[2]