Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia
El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (neerlandès Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD) és un partit polític neerlandès d'ideologia liberal conservador fundat el 1948. És un dels principals partits dels Països Baixos per nombre de militants i per representació parlamentària.
(nl) Volkspartij voor Vrijheid en Democratie  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | VVD | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | liberalisme conservador europeisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Forma jurídica | fundació | ||||
| Història | |||||
| Creació | 24 gener 1948 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Renovar Europa Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Internacional Liberal | ||||
| Membres | 22.473 (2024) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Henry Keizer (2014–2017) Eric Wetzels (2017–2017) Christianne van der Wal (2017–2021) Onno Hoes (2021–) | ||||
| Joventuts | Organització Juvenil Llibertat i Democràcia | ||||
| Cambra de Representants dels Països Baixos (2021) | 34 / 150 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | vvd.nl | ||||
      
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
.svg&lang=ca){kind=logo}
Història
modificaEl VVD va ser fundat el 1948 a partir de la fusió entre el Partit de la Llibertat [1] i d'altres faccions i grups liberals independents. El VVD ha estat tradicionalment el tercer major partit polític del país, per darrere del Partit del Treball (PvdA) i la Crida Demòcrata Cristiana (CDA), formant part de diversos governs del país. No obstant això, a partir dels anys 70 va experimentar un creixement sostingut fins a la formació al 1994 de l'anomenat "gabinet violeta" de Wim Kok amb el Partit Laborista (PvdA) i el D66, el primer govern holandès sense partits cristians des de 1918.
Segle XXI
modificaA les eleccions posteriors de 1998, per primera vegada el VVD ostentaría la segona posició superant la CDA, malgrat la tornaria a perdre al 2002.
En aquest sentit, i fins 2010, el VVD patiria una forta crisi amb la pèrdua d'alguns parlamentaris i faccions internes, reduint la seva representació parlamentària. Alguns d'ells van formar els seus propis partits polítics, sent el de major èxit Geert Wilders, que amb el seu Partit per la Llibertat va obtenir 9 escons a les eleccions de 2006. Destacats membres del VVD van ser Frits Bolkestein, Hans Wiegel, Gerrit Zalm i Mark Rutte.
Mark Rutte va liderar un VVD renovat que aconseguiria per primera vegada a la història guanyar les eleccions generals al 2010 i ser investit com a 50è Primer ministre dels Països Baixos, liderant una coalició amb la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i el polèmic suport parlamentari del partit xenòfob Partit per la Llibertat (PVV). El govern va caure el 23 d'abril de 2012 degut al fet que el CDA i el VVD no van aconseguir arribar a un acord amb el PVV per implementar noves mesures per reduir al dèficit fiscal.[2] A les eleccions del setembre de 2012, el VVD va guanyar 10 escons addicionals, sent el partit més gran de la Cambra de Representants mentre la CDA i el PVV van disminuir significativament. El VVD va negociar ràpidament un govern de coalició amb el Partit del Treball, el segon partit de la cambra, i el 5 de novembre de 2012 van jurar el càrrec davant la reina.[3] ´
A les eleccions legislatives neerlandeses de 2017, el VVD va perdre escons però va continuar sent el partit més gran,[4] i el VVD, D66, CDA i Unió Cristiana (CU) van acordar una coalició i el 26 d'octubre, el nou gabinet encapçalat per Mark Rutte es va instal·lar formalment 225 dies després de les eleccions, establint un rècord per a la formació de gabinet més llarga de la història.[5] La coalició va perdre la seva majoria a la Cambra de Representants, i el 15 de gener de 2021 el gabinet va dimitir després d'una investigació parlamentària sobre l'escàndol de les prestacions per a la cura dels nens holandesos, i va continuar dos mesos, fins les eleccions legislatives neerlandeses de 2021.[6] A les eleccions VVD i D66 van guanyar escons, amb el D66 convertint-se en el segon partit més important i el VVD mantenint la seva posició com a partit més important. El VVD, CDA, D66 i CU el 15 de desembre de 2021 van presentar un acord de coalició sota el lideratge de Mark Rutte[7] i els ministres van jurar el 10 de gener de 2022.
El 7 de juliol de 2023, Rutte va anunciar la dimissió del seu govern després que la seva coalició no es va posar d'acord sobre com gestionar l'augment de la migració i es van convocar eleccions per al 22 de novembre,.[8] que va guanyar el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.[9] Amb la renúncia de Rutte, Dilan Yeşilgöz-Zegerius va anunciar la seva candidatura per convertir-se en la propera líder del VVD i el 14 d'agost es va convertir oficialment en el líder del VVD.[10] El 2 de juliol de 2024 Dick Schoof aconseguí ser nomenat primer ministre amb un govern de coalició del PVV amb el VVD, el centrista Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB).[11]
Logotip
modifica| 1948–1966 | 1966–1992 | 1992–2005 | 2005–2009 | 2009–2020 | 2020–present |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
Resultats electorals
modificaCambra de Representants
modifica| Any | Lider | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1948 | Pieter Oud | 391,908 | 7.9 (#5) | 8 / 100 |
Nou | Coalició |
| 1952 | 470,820 | 8.8 (#5) | 9 / 100 |
 1
|
Oposició | |
| 1956 | 502,325 | 8.7 (#4) | 13 / 150 |
4
|
Oposició | |
| 1959 | 732,658 | 12.2 (#3) | 19 / 150 |
6
|
Coalició | |
| 1963 | Edzo Toxopeus | 643,839 | 10.2 (#3) | 16 / 150 |
 3
|
Coalició |
| 1967 | 738,202 | 10.7 (#3) | 17 / 150 |
1
|
Coalició | |
| 1971 | Molly Geertsema | 653,092 | 10.3 (#3) | 16 / 150 |
1
|
Coalició |
| 1972 | Hans Wiegel | 1,068,375 | 14.4 (#3) | 22 / 150 |
6
|
Oposició |
| 1977 | 1,492,689 | 17.0 (#3) | 28 / 150 |
6
|
Coalició | |
| 1981 | 1,504,293 | 17.3 (#3) | 26 / 150 |
2
|
Oposició | |
| 1982 | Ed Nijpels | 1,897,986 | 23.1 (#3) | 36 / 150 |
10
|
Coalició |
| 1986 | 1,595,377 | 17.4 (#3) | 27 / 150 |
9
|
Coalició | |
| 1989 | Joris Voorhoeve | 1,295,402 | 14.6 (#3) | 22 / 150 |
5
|
Oposició |
| 1994 | Frits Bolkestein | 1,792,401 | 20.0 (#3) | 31 / 150 |
9
|
Coalició |
| 1998 | 2,124,971 | 24.7 (#2) | 38 / 150 |
7
|
Coalició | |
| 2002 | Hans Dijkstal | 1,466,722 | 15.4 (#3) | 24 / 150 |
14
|
Coalició |
| 2003 | Gerrit Zalm | 1,728,707 | 17.9 (#3) | 28 / 150 |
4
|
Coalició |
| 2006 | Mark Rutte | 1,443,312 | 14.7 (#4) | 22 / 150 |
6
|
Oposició |
| 2010 | 1,929,575 | 20.5 (#1) | 31 / 150 |
9
|
Coalició | |
| 2012 | 2,504,948 | 26.6 (#1) | 41 / 150 |
10
|
Coalició | |
| 2017 | 2,238,351 | 21.3 (#1) | 33 / 150 |
8
|
Coalició | |
| 2021 | 2,276,514 | 21.9 (#1) | 34 / 150 |
1
|
Coalició | |
| 2023 | Dilan Yeşilgöz-Zegerius | 1,574,504 | 15.22 (#3) | 24 / 150 |
10
|
Coalició |
Senat
modifica| Any | Vots | Pes | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 1948 | 3 / 50 |
Nou | |||
| 1951 | 4 / 50 |
1
| |||
| 1952 | 4 / 50 |
= | |||
| 1955 | 4 / 50 |
= | |||
| Abr 1956 | 4 / 75 |
= | |||
| Oct 1956 | 7 / 75 |
3
| |||
| 1960 | 8 / 75 |
1
| |||
| 1963 | 7 / 75 |
1
| |||
| 1966 | 8 / 75 |
1
| |||
| 1969 | 8 / 75 |
= | |||
| 1971 | 8 / 75 |
= | |||
| 1974 | 12 / 75 |
4
| |||
| 1977 | 15 / 75 |
3
| |||
| 1980 | 13 / 75 |
2
| |||
| 1981 | 12 / 75 |
1
| |||
| 1983 | 17 / 75 |
5
| |||
| 1986 | 16 / 75 |
1
| |||
| 1987 | 12 / 75 |
4
| |||
| 1991 | 12 / 75 |
= | |||
| 1995 | 23 / 75 |
11
| |||
| 1999 | 39,809 | 25,3 (#2) | 19 / 75 |
4
| |
| 2003 | 31,026 | 19,2 (#3) | 15 / 75 |
4
| |
| 2007 | 31,360 | 19,2 (#2) | 14 / 75 |
1
| |
| 2011 | 111 | 34,590 | 20.83 (#1) | 16 / 75 |
2
|
| 2015 | 90 | 28,523 | 16.87 (#1) | 13 / 75 |
3
|
| 2019 | 78 | 26,157 | 15.11 (#2) | 12 / 75 |
1
|
| 2023 | 67 | 22,194 | 12.40 (#2) | 10 / 75 |
2
|
Parlament Europeu
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 914,787 | 16.14 (#3) | 4 / 25 |
Nou | [12] |
| 1984 | 1,002,685 | 18.93 (#3) | 5 / 25 |
1
|
[13] |
| 1989 | 714.745 | 13,63 (#3) | 3 / 25 |
2
|
[14] |
| 1994 | 740.443 | 17,91 (#3) | 6 / 31 |
3
|
[15] |
| 1999 | 698,050 | 19.69 (#3) | 6 / 31 |
= | [16] |
| 2004 | 629.198 | 13,20 (#3) | 4 / 27 |
2
|
[17] |
| 2009 | 518.643 | 11,39 (#4) | 3 / 25 |
1
| |
3 / 26 |
= | [18] | |||
| 2014 | 571.176 | 12,02 (#4) | 3 / 26 |
= | [19] |
| 2019 | 805,100 | 14.64 (#2) | 4 / 26 |
1
| |
5 / 29 |
1
|
[20] | |||
| 2024 | 706,447 | 11.35 (#3) | 4 / 31 |
1
|
Referències
modifica- ↑ «Partij van de Vrijheid (PvdV)» (en neerlandès). [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ Andrew Rettman. «Opposition parties rescue Dutch budget plan» (en anglès). Brussels: EU Observer, 27 d’abril 2012. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Dutch queen swears in new centrist government under Prime Minister Mark Rutte» (en anglès). Fox News, 05-11-2014. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Khan, Mehreen «Dutch election: everything you need to know as tricky coalition talks loom». , 16-03-2017.
- ↑ «Dutch government sworn in after record talks» (en anglès). In Focus, 26-10-2017. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ Amaro, Silvia. «Dutch government resigns after childcare benefits scandal» (en anglès), 15-01-2021. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «Rutte forma Govern i posa fi al bloqueig als Països Baixos». Diari de Girona, 16-12-2021. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Yesilgöz-Zegerius confirmed as VVD leader» (en anglès). ALDE, 27-09-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Els Països Baixos constitueixen el seu primer govern liderat per l'extrema dreta, que controlarà la cartera de migració». Regió 7, 02-07-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019 [Consulta: 19 juny 2019].
