Peix pedra
El peix pedra (Synanceia verrucosa) és una espècie de peix teleosti de l'ordre Scorpaeniformes.[1]
Synanceia verrucosa  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | verrucotoxina |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 114180058 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scorpaeniformes |
| Família | Scorpaenidae |
| Gènere | Synanceia |
| Espècie | Synanceia verrucosa Bloch i Schneider, 1801 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Morfologia
modifica
La seua longitud màxima és d'uns 40 cm (més de la tercera part del cos és ocupada per la zona cefàlica) i assoleix un pes de 2.400 g.[2][3] Té un cos berrugós i tacat que no es distingeix del medi que l'envolta, ja que deixa que les algues i les anemones creixin per damunt del seu cos per contribuir al seu camuflatge. La boca es troba a la part superior del cos, és de mida gran i surt cap endavant ben oberta i després torna a la seua posició inicial (això li permet capturar peixos d'una mida considerable). La seua coloració pot variar depenent del substrat en què es trobi, ja que la pell té taques que imiten esponges i algues que li ajuden a mimetitzar-se amb l'entorn. Les aletes ventrals, dorsal i anal tenen alguns radis durs transformats en espines, les quals poden injectar verí. Presenta 3 espines més a l'aleta anal i dues a les ventrals. Cada espina té una o dues glàndules verinoses (es tracta d'un verí que afecta les cèl·lules i el sistema nerviós i és semblant al de les cobres). Aquestes espines no són emprades per capturar peixos i alimentar-se, sinó exclusivament com a defensa davant d'altres depredadors.[4]
Reproducció
modifica
És ovípar: la femella allibera els ous al fons marí creant una capa d'ous no fecundats i el mascle els fertilitza cobrint-los amb el seu esperma. Els ous són bastant grossos i els alevins neixen ben desenvolupats.[5]
Alimentació
modificaMenja peixos petits, gambes, crustacis i, fins i tot, cefalòpodes, els quals aspira amb la seua boca protràctil amb un moviment gairebé imperceptible que dura dècimes de segons.[6][7]
Depredadors
modificaÉs depredat per taurons i rajades. Els individus més petits també ho són per la serp marina Astrotia stokesii.[8]
Hàbitat
modificaViu fins als 30 m de fondària[4] en fons sorrencs i llacunes poc fondes, sovint sota roques i sortints en els quals es camufla.[9][10]
Distribució geogràfica
modificaEs troba als oceans Índic i Pacífic entre 30°N-28°S: des del Mar Roig i l'Àfrica oriental[11] fins a la Polinèsia Francesa, les Illes Ryukyu[12] i Queensland (Austràlia).[7]
Costums
modificaÉs una espècie solitària que passa la major part del temps quiet, tot esperant una possible presa que atrapa per succió.[4]
Ús comercial
modificaNo es troba als mercats, excepte als de Hong Kong especialitzats en peixos vius, ja que hi té molta anomenada per la seua carn tendra i saborosa.[13]
Observacions
modificaÉs el peix més verinós del món,[4] ja que la seua picada acostuma a provocar els següents efectes: dolor per tot el cos, inflor, sudoració, nàusees, hipotensió, paràlisi, mort dels teixits vius i la mort de la persona en poques hores. Si això no s'esdevé, la curació pot ésser molt lenta i durar mesos. Les ferides s'han de tractar immediatament amb aigua calenta, ja que neutralitza la toxina,[6] la qual és composta per un 13% de proteïna i un 2% de nitrogen (només 18 mg de verí és suficient per causar la mort i aquesta quantitat pot ésser alliberada per sis espines tan sols).[14] Tot i això, existeix un antídot específic elaborat a Melbourne (Austràlia).[15][16]
Galeria d'imatges
modifica-
Peix pedra a un aquàrium de Bangkok -
Exemplar fotografiat al golf d'Aqaba (el mar Roig). -
Exemplar fotografiat a Guam -
Peix pedra a l'aquàrium Dubuisson de Lieja -
Peix pedra -
Peix pedra -
Peix pedra a l'aquàrium d'Austràlia Occidental (AQWA) -
Exemplar fotografiat a la Gran Barrera de Corall -
Dibuix del llibre de 1889 Fauna of British India
Referències
modifica- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Poss, S.G. i K.V. Rama Rao, 1984. Scorpaenidae. A W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 4. FAO, Roma, Itàlia. pag. var.
- ↑ Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii 439 p.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. 3a edició revisada. Coral Graphics, Barrigada, Guam 330 p.
- ↑ Bioweb (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 The Stonefish – The Deadliest Fish in The World Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 FishBase (anglès)
- ↑ Australian Museum Fish Site (anglès)
- ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
- ↑ Cornic, A. 1987. Poissons de l'Ile Maurice. Editions de l'Océan Indien, Stanley Rose Hill, Maurici. 335 p.
- ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
- ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio (Japó). 437 p.
- ↑ Lee, C. i Y. Sadovy, 1998. A taste for live fish: Hong Kong's live reef fish market. Naga ICLARM Q. 21(2):38-42.
- ↑ Bioweb (anglès)
- ↑ Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.
- ↑ Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra, Gran Bretanya. 192 pàgines.
Bibliografia
modifica- Church, J.E.; Hodgson, W.C «Stonefish (Synanceia spp.) antivenom neutralises the in vitro and in vivo cardiovascular activity of soldierfish (Gymnapistes marmoratus) venom». Toxicon, Vol. 39, No. 2-3, 2001, pàg. 319-324 [Consulta: 14 desembre 2014].
- Currie, Bart J «Marine Antivenoms». Clinical Toxicology, Vol. 41, No. 3, 2003, pàg. 301-308 [Consulta: 14 desembre 2014].
- Eschmeyer, W.N. «Scorpaenidae». A: Smith, Margaret M.; Heemstra, Phillip C. Smiths' Sea Fishes. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1986, p. 463-478. ISBN 9783642828584.
- Robins, C. Richard; American Fisheries Society. Committee on Names of Fishes. World fishes important to North Americans: exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Bethesda, Md.: American Fisheries Society, 1991 (Special publication (American Fisheries Society); 21). ISBN 9780913235546.
Enllaços externs
modifica
- Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
- Flickr (anglès)