Persona

Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter. El terme és definit de manera diferent per diferents autors de diferents disciplines, i per diferents cultures de diferents llocs i èpoques.

A l'antiga Roma, la paraula «persona» (llatí) o «prosopon» (πρόσωπον, grec) originalment es referia a les màscares que duien els actors a l'escena. Les diferents màscares representaven les diverses «personae» de l'obra escènica.^[1] El concepte de «persona» fou desenvolupat més endavant durant els debats trinitaris i cristològics des del segle I al segle vi. Des de llavors, s'han produït canvis significatius pel que fa al significat de la paraula i al seu ús, i s'han fet intents de redefinir-la, amb diferents graus d'èxit i influència.

En addició a la qüestió del «caràcter de persona» –és a dir, aquella característica que fa que un ésser pugui ser considerat una persona– hi ha qüestions relatives a la identitat personal, és a dir, què fa que qualsevol persona particular sigui aquesta persona particular i no pas una altra, i què fa que una persona d'un moment determinat sigui la mateixa persona que era anteriorment, tot i els canvis que hagi pogut patir entremig.

Identitat personal

La identitat personal és la identitat única de les persones al llarg del temps. És a dir, és el conjunt de condicions necessàries i suficients mitjançant les quals una persona en un moment donat i una persona en un altre moment donat es pot dir que són la mateixa persona, persistent al llarg del temps. En la filosofia de la ment moderna, aquest concepte d'identitat personal de vegades s'anomena com el problema diacrònic d'identitat personal. El problema sincrònic es pregunta quines propietats o trets caracteritzen una persona en un cert moment.

Referències

↑ Geddes, Leonard. «Person». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). 11. Nova York: Robert Appleton Company, 1911 [Consulta: 9 març 2011]. «The Latin word persona was originally used to denote the mask worn by an actor. From this it was applied to the role he assumed, and, finally, to any character on the stage of life, to any individual.»

Bibliografia

Lukes, Steven. The category of the person: Anthropology, philosophy, history (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-521-27757-4.
Cornelia J.de Vogel The concept of personality in Greek and Christian thought. A Studies in philosophy and the history of philosophy. Vol. 2. Editat per J. K. Ryan, Washington: Catholic University of America Press 1963. pp. 20–60 (en anglès)
Puccetti, Roland. Persons: A Study of Possible Moral Agents in the Universe (en anglès). Londres: Macmillan and Company, 1968.
«Person». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
Korfmacher, Carsten. «Personal Identity». A: Internet Encyclopedia of Philosophy (en anglès), 29 maig 2006.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Persona

Rights of Non-Human Persons Program Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine. (Institute for Ethics and Emerging Technologies) (anglès)

Viccionari

[CathEnc-1] Geddes, Leonard. «Person». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). 11. Nova York: Robert Appleton Company, 1911 [Consulta: 9 març 2011]. «The Latin word persona was originally used to denote the mask worn by an actor. From this it was applied to the role he assumed, and, finally, to any character on the stage of life, to any individual.»

[1]