Piero Calamandrei
Piero Calamandrei (Florència, 21 d'abril del 1889 – Florència, 27 de setembre de 1956), italià, va ser periodista, jurista processalista, polític i docent universitari.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 abril 1889  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 27 setembre 1956 (67 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | Trespiano Cemetery (en)  | ||
 Diputat de la República d'Itàlia | |||
| 30 abril 1948 – 24 juny 1953 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia | |||
| Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Florència | ||
| Formació | Universitat de Pisa Universitat de Roma La Sapienza | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política, dret, profession légale (fr) i dret processal civil | ||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | polític, jurista, periodista, advocat, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Università degli Studi di Firenze Universitat de Siena | ||
| Partit | Unione Nazionale (en) | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Família | |||
| Fills | Franco Calamandrei | ||
| Germans | Egidia Polidori Calamandrei | ||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
Biografia
modificaEs va llicenciar en Dret a la Universitat de Pisa l'any 1912. Fou professor de dret processal civil des del 1915 a la Universitat de Messina. El 1918 va passar a la Universitat de Mòdena, i el 1920 a la de Siena. Finalment, el 1924 es va incorporar a la Facultat de Dret de Florència, on va ocupar la càtedra de dret processal civil fins que va morir el 1956. A banda d'acadèmic, va ser oficial voluntari a la Primera Guerra Mundial. Hi va combatre al 218é regiment d'infanteria. Des del lloc de capità, va anar obtenint promocions fins al de tinent coronel. Va marxar de l'exèrcit per continuar la vida acadèmica.[1]
-
Chiamata in garantia, 1913
Referències
modifica
- ↑ Calvino, Pasquale. «Piero Calamandrei». A: Michael Stolleis (ed.). Juristen: ein biographisches Lexikon; von der Antike bis zum 20. Jahrhundert (en alemany). 2nd. München: Beck, 2001, p. 114. ISBN 3-406-45957-9.