Pindos (muntanyes)
El Pindos (grec: Πίνδος) són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes balcàniques. El seu cim més alt és l'Smólikas, amb 2.637 metres.[1]
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Cinturó Alpídic | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Macedònia Occidental (Grècia), Epir (Grècia), Regió de Tessàlia (Grècia), comtat de Gjirokastër (Albània) i Zagori Municipality (Grècia) (en)  | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 263.710 cm | |||
| Dimensió | 56 ( ) × 180 ( ) km | |||
| Punt més alt | Smolikas (2.637 m ) | |||
Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre Tessàlia i Epir i marcaven el límit d'Atamània. El cim més al nord s'anomenava Lacmos, i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grècia: Haliacmó, Peneu, Aqueloos, Aractos i Viosa. Més al sud hi havia el Cercècion, i més al sud el Timfrest, i l'Otris i l'Eta es consideraven prolongacions del Pindos. Més al sud, ja es dividia en dues branques que ja no eren considerades part del Pindos.
Possessió romana i romana d'Orient, a l'edat mitjana va caure en mans d'eslaus i búlgars i després, el 1205, del despotat de l'Epir, per esdevenir finalment possessió otomana. Va passar a Grècia el 1913 al final de la Guerra dels Balcans.
Referències
modifica
- ↑ Moreri, Louis. Pierre-Augustin Le Mercier. Le grand dictionnaire historique, ou Le mélange curieux de l'histoire sacrée et profane. 4, 1732, p. 1060.