Plaça Tahrir
La plaça Tahrir o plaça de l'Alliberament (àrab: ميدان التحرير, maydān at-Taḥrīr) és la plaça pública més gran del centre urbà del Caire, Egipte. La plaça va ser anomenada originalment "Midan Ismailia", després del mandat del virrei Ismail, que va promoure el nou disseny del centre urbà del Caire. Després de la Revolució egípcia de 1952, que transformà a Egipte d'una monarquia constitucional en una república, van canviar el nom de la plaça per "Midan Tahrir" o plaça de l'Alliberament.[1]
مَيْدَان التَّحْرِير  | ||||
 | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Caire (Egipte) | |||
| ||||
Descripció
modificaLa plaça Tahrir es troba en l'extrem occidental de l'històric carrer "Qasr al-Ayn" i prop del pont Qasr al-Nil, que creua el riu Nil. Circumval·lant la plaça, s'hi troben situats: el Museu Egipci, l'edifici de la seu Partit Nacional Democràtic (PND), el "Mogamma" (edifici governamental), la seu de la Lliga Àrab, l'Hotel Nil i el campus de la Universitat Americana del Caire.
El Metro del Caire té una parada a la plaça de Tahrir, anomenada estació de Sadat, que uneix dues línies del centre del Caire, vinculant Guiza, Maadi i Helwan a la resta de l'Àrea Metropolitana del Caire.
A la plaça, hi ha una estàtua del xeic Omar Makram, erigida el 2003.[2]
Ús públic i manifestacions
modifica
La plaça de Tahrir ha estat testimoni de nombroses protestes i manifestacions en els dels anys, incloent les protestes de 1977 i de març del 2003, aquesta última contra la Guerra de l'Iraq.[3]
Protestes del 2011
modificaLa plaça Tahrir va ser una de les principals zones de reunió durant les protestes a Egipte de 2011, i la principal al Caire.[4] Més de 15.000 manifestants van ocupar la plaça el 25 de gener, i els serveis de telefonia de la zona van ser tallats durant les protestes.[5] En els dies següents, la plaça va continuar sent el principal focus de protestes de la ciutat.[6] Durant el 29 de gener, avions de combat de les Forces Armades egípcies van volar a baixa altura sobre la multitud reunida a la plaça. Corresponsals de la BBC van informar que el 30 de gener, el setè dia de les protestes, els manifestants a la plaça havien augmentat almenys a 50.000 persones,[7] i el 31 de gener corresponsals d'Al-Jazeera van anunciar que les manifestacions havien augmentat almenys en 250.000 persones.[8] L'endemà, l'1 de febrer, Al Jazeera va comunicar que més d'un milió de manifestants s'havien reunit a la plaça i els carrers adjacents.[9]
Referències
modifica- ↑ Vatikiotis, Panayiotis J.. The Middle East: From the End of Empire to the End of the Cold War (en anglès). Routledge, 1997, p. 194.
- ↑ «Midan Al-Tahrir, Liberation Square» (en anglès). Tour Egypt.
- ↑ Hiel, Betsy «Egyptian reformers taking it to streets» (en anglès). Pittsburgh Tribune-Review, 19-06-2005. Arxivat de l'original el 2011-06-15 [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ BBC News: Egypt protests: Anti-Mubarak demonstrators arrested, 26 de gener de 2011. Consultat el 4 de juny de 2014. (anglès)
- ↑ «Egyptians report poor communication services on Day of Anger» (en anglès). Almasry Alyoum, 25-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
- ↑ BBC News: "Egypt protests: curfew defied in Cairo and other cities" 29 de gener de 2011. Consultat el 14 d'agost de 2014. (anglès)
- ↑ BBC News: "Egypt protesters step up pressure on Hosni Mubarak" 31 de gener de 2011. Consultat el 14 d'agost de 2014. (anglès)
- ↑ Al Jazeera News: Live blog 31/1 — Egypt protests Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine., 31 de gener de 2011. Consultat el 14 d'agost de 2014. (anglès)
- ↑ Al Jazeera News: Protesters flood Egypt streets, 1 de febrer de 2011. Consultat el 14 d'agost de 2014. (anglès)
Enllaços externs
modifica