Port de Barcelona
El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc,[1] en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat. Si bé hi ha d'altres ports a la ciutat, el Port Olímpic i el Port Fòrum Barcelona, aquest és un dels de més envergadura no només de l'Estat espanyol sinó també del Mediterrani.
  | ||||
| ||||
| Tipus | port marítim autoritat portuària | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Ciutat Vella (Barcelonès) i Sants-Montjuïc (Barcelonès) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 828,9 ha | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Autoritat Portuària de Barcelona | |||
| Lloc web | portdebarcelona.cat | |||
   
| ||||
Orígens
modifica
La línia de la costa barcelonina ha evolucionat molt al llarg dels anys.[2] La costa del Poble Sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, usat habitualment fins al segle x i esporàdicament fins al segle xiv[2] que disposava d'una via d'accés a la ciutat.[3] La mateixa ciutat disposava d'un port possiblement al petit estuari de la desembocadura del torrent del Merdançar o la Riera de Sant Joan,[4] i els vaixells hivernaven a la platja oberta entre el Puig de les Falsies (a l'actual Pla de Palau) i el convent de Santa Clara (a l'actual Parc de la Ciutadella).[2]
El 1466, per raó del bloqueig efectuat per la República de Gènova, l'historiador d'aquell país Antonio Gallo esmenta la configuració de la costa del port. Les muralles arribaven arran de mar. Hi havia una torre i una atalaia per a les comunicacions marítimes. Una barra de sorra, anomenada Tasca o les Tasques, protegia l'entrada al port amb diversos canals de fins a catorze peus de profunditat, coneguts només pels pràctics del port. Tanmateix a l'interior del port la profunditat podia assolir fins a quaranta peus en alguns llocs.[5]
El 1438 el rei Alfons el Magnànim, a Nàpols, dona una llicència a petició de dos consellers de la ciutat per a la construcció del port i moll, amb facultat i privilegi per a imposar els drets d'ancoratge per als costos i conservació de l'obra que li semblés a qualsevol tipus de nau, fos nacional o estrangera. Aquell mateix any s'inicia la col·locació d'una estacada de localització poc precisa. La primera pedra es col·loca l'any següent: el 2 d'agost de 1439 com a "Lo Moll".[6] Pocs anys més tard el 1474, per ordre i expenses de la ciutat de Barcelona, era l'11 de setembre, es va fer un solemne inici d'obres on es van fixar estaques davant de la Torre Nova on va fer la primera maçada el Conseller en Cap, seguit de la resta de consellers, i els cònsols de la Llotja, per tancar el mar amb un braç de terra. El 20 d'aquell més es col·loca la primera pedra del moll. L'obra es va beneir amb una missa oficiada pel bisbe de Girona, que hi eren presents el rei Joan, els consellers de la ciutat, els cònsols de la Llotja, molts cavallers i d'altra gent. Aquest moll rebé el nom de Moll de la Santa Creu. Tot i aquestes solemnitats documentades, sembla que el port no tenia un moll ben format, possiblement aquests primers intents van ser arrabassats per la mar durant una llevantada, per les referències que en fan els historiadors i viatgers de l'època sobre la mancança d'un port tancat a la ciutat. És el 1696, durant el regnat del rei Carles II quan es culmina una costosíssima obra que durant una quarantena d'anys havia costat més de tres-cents mil ducats.[5]
Les excavacions dutes a terme entre 2006 i 2008 al sector de l'antiga estació de les rodalies van treure a la llum les restes de l'escullera de 1477-1487, anomenada Moll de la Santa Creu, com també les restes d'un vaixell medieval, anomenat Barceloneta I, les quals es conserven al Museu d'Història de Barcelona.[7]
Port industrial
modifica
Dic Flotant i Deposant
modifica
El 1864 es va inaugurar un avarador construït per la Maquinista Terrestre i Marítima per encàrrec de la casa Martorell i Bofill. Tanmateix, aquesta instal·lació era insuficient, ja que no podia arrossegar els vaixells de gran tonatge. Per tal de pal·liar aquesta deficiència es van presentar diferents projectes a partir de 1873. Posteriorment, el 16 d'abril de 1894, la Junta del Port de Barcelona va obrir un concurs públic per l'adjudicació definitiva de les obres del Dic Flotant i Deposant. S'hi van presentar tres firmes industrials: Maquinista Terrestre i Marítima, Arsenal Civil de Barcelona i Material per a Ferrocarrils i Construccions. Dos mesos després, la Junta va emetre un informe favorable al projecte presentat per la societat Maquinista Terrestre i Marítima, que combinava el sistema de dics Clark i Standfield. Es tractava (grosso modo) d'un artefacte naval que permetia la reparació de les embarcacions a partir de la inundació de tancs.[8]
Per tant, el Dic Flotant i Deposant va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima entre els anys 1895 i 1898. El 1991, l'empresa “Unión Naval de Levante – Talleres Nuevo Vulcano”, aleshores propietària del dic suara citat, va desmantellar-lo i substituir-lo per un altre de tipus “u”. El Dic Flotant i Deposant va capitalitzar un valor patrimonial força considerable. Efectivament, va tenir un paper protagonista en la consolidació del port de Barcelona com a port industrial, tant pel seu caràcter d'instal·lació auxiliar com per la seva directa participació en la construcció d'aquest al llarg de les primeres dècades del segle passat.
Primera Guerra Mundial
modificaAmb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es va crear la comissió municipal pro Zones Franques per tal que el Port de Barcelona fos una zona de comerç neutral tant pels Aliats com per les Potències Centrals.[9]
Creuers i indústria
modificaÉs un dels principals ports industrials i el port més gran de creuers del Mediterrani i en escala mundial és el quart port de creuers per darrere dels ports del Carib.[10] La superfície terrestre del port és de 828,9 ha, i disposa de 20 km de molls. El Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Marítim de Barcelona es troben al Port Vell, a una zona d'interès turístic del Port de Barcelona. El 2008 tenia una capacitat de 2,6 milions de TEU-contenidors, quan tota l'obra d'eixample va ser acabat la capacitat pujarà a 10 milions. La connexió del port a la xarxa ferroviària d'ample europeu per permetre trajectes directes cap a França i el nord d'Europa sense pèrdua de temps a canviar d'ample a Port Bou.[11] El 2012 el port tractava 76% de les exportacions catalanes i 22% de les exportacions espanyoles i 7% del valor afegit brut català.[12]
En l'àmbit del Short Sea Shipping (SSS), el transport marítim a distàncies curtes, el servei regular entre Barcelona i Civitavecchia ha esdevingut una autopista del mar de referència. Des del 2004 el tràfic de mercaderies i de passatgers ha registrat un creixement constant. El 2012, Port de Barcelona permet desviar cada any més de 112.000 camions de les carreteres al mode marítim.[13] Una segona autopista va crear-se entre Barcelona i Gènova. El 2013 van afegir-se tres línies de transport de mercaderies amb Liorna i Savoia i una línia mixta amb Porto Torres a Sardenya.[14]
En el futur l'autoritat portuària té pensat desplaçar al Moll Adossat, situat a l'illa de Nova Maians, el total de terminals de creuers que seran set anomenades amb la lletra A fins a la G.[15]
Principals magnituds
modificaLes unitats de mesura són: les tones (t) quan es tracta la mercaderia; els TEU (Twenty Equivalent Unit o contenidor de 20 peus) en el cas dels contenidors; UTI quan es tracta de TMCD -tot aquell medi d'unitització, autopropulsat o no, que es emprat, directament o indirecta, com a medi de transport terrestre (ex. remolcs, plataformes, camions, furgons frigorífics...)- i no es consideren inclosos els contenidors; i unitats quan es refereix a passatgers, escales (vaixells) i automòbils.[16]
| TOTALS DEL TRÀFIC | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Tones | 47.578.707 | 60.070.134 | 66.003.759 | 65.846.328 | 58.492.611 | 64.999.046 |
| Avituallament | 1.136.726 | 1.293.845 | 1.856.811 | 1.738.601 | 1.024.041 | 1.435.122 |
| Pesca | 3.314 | 2.961 | 3.172 | 3.575 | 2.187 | 2.168 |
| TRÀFIC TOTAL | 48.718.747 | 61.366.941 | 67.863.742 | 67.588.505 | 59.518.840 | 66.436.346 |
| TEU | 2.243.584 | 2.968.757 | 3.433.088 | 3.323.739 | 2.958.040 | 3.531.324 |
| Passatgers | 3.957.729 | 4.136.999 | 4.494.196 | 4.628.622 | 857.966 | 1.498.817 |
| Automòbils | 917.202 | 837.273 | 810.172 | 777.690 | 480.337 | 499.011 |
| Vaixells | 8.728 | 8.976 | 9.038 | 8.901 | 6.724 | 7.520 |
| UTI | 371.905 | 394.917 | 408.633 | 410.546 | 347.081 | 396.730 |
Port esportiu
modificaEl Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Marítim de Barcelona es troben al Port Vell, a una zona d'interès turístic del Port de Barcelona.
Referències
modifica- ↑ «Port de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Terradas Muntañola, 2009, p. 22.
- ↑ «Drassanes Reials». A: Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 151.
- ↑ Cubeles i Bonet, 2003, p. 53.
- ↑ 5,0 5,1 Capmany y de Montpalau, Antonio. «Libro I. Principio y progresos de la Marina de los barceloneses. Cap. III. Del Antiguo puerto de la ciudad de Barcelona». A: Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Imprenta de Sancha, 1779, p. 49-56 [Consulta: 13 febrer 2014].
- ↑ Vilallonga, Miralles i Prats, 2008, p. 131.
- ↑ «Carta Arqueològica de Barcelona - 096/06». [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ «Port de Barcelona». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 48. ISBN 9788415720010.
- ↑ «Barcelona triplica en vint anys el nombre de turistes». Ara, 14-11-2013. [Consulta: 27 abril 2014].
- ↑ Moisès Jordi, «El port de Barcelona» Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine., Territori-Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya", 31 de desembre de 2011
- ↑ Xavier Alegret, «El tràfic de mercaderies al port de Barcelona baixa un 3,6% el 2012. Les importacions i exportacions creixen un 1,8%, mentre el nombre de creueristes que passen pel port va caure un 9%. Sixte Cambra reclama que se'n millorin els accessos», Ara, 2" de gener de 2013
- ↑ J. Sacristán, «Els ports de Barcelona i de Civitavecchia col·laboraran en matèria de Short Sea Shipping i de creuers», El Economista, 27 de juliol de 2012
- ↑ «El Puerto de Barcelona se afianza en las Autopistas del Mar en el Mediterráneo», La Vanguardia, 2 de juliol de 2013 (en català): El Port de Barcelona s'aferma en les Autopistes del Mar en el Mediterrani) (castellà)
- ↑ «El Port de Barcelona tanca una terminal de creuers al WTC», 02-10-2023. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Port Barcelona - Estadístiques». [Consulta: 2 octubre 2021].
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Cubeles i Bonet, Albert; Puig Verdaguer, Ferran «La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 11, 2003, p. 50-61 [Consulta: 11 març 2013].
- Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009. ISBN 978-84-937011-9-2.
- Vilallonga, Mariàngela; Miralles, Eulàlia; Prats, David. El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista : actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Roma: L'Erma di Bretschneider, 2008. ISBN 9788882655129.
