Poul Anderson

Poul Anderson
	(1985)
Biografia
Naixement	(en) Poul William Anderson ; 25 novembre 1926 ; Bristol (Pennsilvània)
Mort	31 juliol 2001 (74 anys); Orinda (Califòrnia)
Causa de mort	càncer
Residència	Pennsilvània
Formació	Universitat de Minnesota
Activitat
Ocupació	escriptor, autor, novel·lista, escriptor de ciència-ficció
Activitat	1948 -
Gènere	Ciència-ficció
Influències en	Greg Bear, Gregory Benford
Nom de ploma	A. A. Craig, Michael Karageorge, Winston P. Sanders, P. A. Kingsley
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1954) The Broken Sword (en) ; (1970) Tau Zero (en) ;
Família
Cònjuge	Karen Kruse Anderson (1953–)
Fills	Astrid Anderson
Premis
	(2010) Premi Prometheus - Hall of Fame, per l'obra No Truce with Kings (en) ; (2001) Premi Memorial John W. Campbell, per l'obra Genesis (en) ; (2001) Prometheus Award - Special Award (en) ; (2000) Science Fiction and Fantasy Hall of Fame; (1998) Premi Gran Mestre Memorial Damon Knight; (1995) Premi Prometheus - Hall of Fame, per l'obra The Star Fox (en) ; (1986) Premi Inkpot; (1985) Premi Prometheus - Hall of Fame, per l'obra Trader to the Stars (en) ; (1982) Premi Hugo a la millor novel·la curta, per l'obra The Saturn Game (en) ; (1982) Premi Memorial Edward E. Smith; (1981) Premi Nebula a la millor novel·la curta, per l'obra The Saturn Game (en) ; (1979) Premi Hugo al millor relat, per l'obra Hunter's Moon (en) ; (1974) premi August Derleth, per l'obra Hrolf Kraki's Saga (en) ; (1973) Premi Hugo al millor relat, per l'obra Goat Song (en) ; (1972) Premi Nebula al millor relat, per l'obra Goat Song (en) ; (1972) Premi Hugo a la millor novel·la curta, per l'obra The Queen of Air and Darkness (en) ; (1972) Premi Locus al millor relat curt, per l'obra The Queen of Air and Darkness (en) ; (1971) Premi Nebula al millor relat, per l'obra The Queen of Air and Darkness (en) ; (1969) Premi Hugo al millor relat, per l'obra The Sharing of Flesh (en) ; (1964) Premi Hugo al millor relat curt, per l'obra No Truce with Kings (en) ; (1961) Premi Hugo al millor relat curt, per l'obra The Longest Voyage (en) ; Premis Mitopeics ;

Poul William Anderson (25 de novembre de 1926 - 31 de juliol de 2001) va ser un escriptor de ciència-ficció. Va començar durant una de les edats d'or del gènere i va continuar escrivint i sent popular durant el segle xxi. Anderson també va escriure obres de fantasia, novel·les històriques, i un gran nombre d'històries curtes. Ha rebut nombrosos premis de literatura, entre ells set Premis Hugo i tres Premis Nebula.

Biografia

Poul Anderson va néixer el 25 de novembre de 1926, a Bristol, Pennsilvània, de pares escandinaus^[2]

Poc després del seu naixement, el seu pare, Anton Anderson, enginyer, es va traslladar amb la seva família a Texas, on van viure durant més de deu anys. Després de la mort d'Anton, la seva mare va portar els seus fills a viure a Dinamarca. La família va tornar als Estats Units després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, i va anar a viure en una granja de Minnesota.

Anderson va graduar-se en física per la Universitat de Minnesota el 1948. Encara que llicenciar-se amb honors, Anderson no va fer buscar feina com a físic i va dedicar-se a la literatura. La seva primera història va ser publicada el 1947, quan encara era estudiant a la Universitat de Minnesota. Per pagar els seus estudis, va publicar el seu primer text de Tomorrow's children, el març de 1947 a la revista Astounding. Es va graduar un any després. i va treballar com a escriptor independent.

En els anys següents, es va traslladar a San Francisco, on segueix escrivint històries curtes, ja sigui sol o en col·laboracions, especialment amb Howard Waldrop, Gordon R. Dickson i Karen Kruse. No va ser fins al 1952 que va aparèixer la seva primera novel·la, Vault of the ages (La Cambra dels segles) un llibre per a nens. Brain wave la seva primera novel·la de ciència-ficció, es va publicar dos anys més tard.

Es va casar amb la seva col·lega Karen Kruse el 1953 i el 1954 van tenir una filla, Astrid, que va casar-se amb l'autor de ciència-ficció Greg Bear. Va morir el 31 de juliol de 2001.

Bibliografia

La majoria de les seues novel·les es poden agrupar en sagues, però la seva extensíssima producció en fa difícil la catalogació. El que a continuació s'inclou és una bibliografia destacada proposada per la web ALT64.

Novel·les

En órbita (1951)
La onda cerebral (1954)
La espada rota (1954)
Sin mundo propio (aka The Long Way Home) (1955)
Rutas estelares (1956)
Guerra de alados (1958)
The Enemy Stars (1959)
Planeta de mujeres (1959)
La gran cruzada (1960)
El crepúsculo del mundo (1961)
Los corredores del tiempo (1965)
The Star Fox (1965)
El mundo de Satán (1969)
Tau cero (1970)
The Byworlder (1971)
The Dancer from Atlantis (1971)
There Will Be Time (1972)
The People of the Wind (1973)
Hrolf Kraki's Saga (1973)
Tiempo de fuego (1974)
A Midsummer Tempest (1975)
Mirkheim (1977)
El avatar (1978)
Orion Shall Rise (1983)
Hoka! (con Gordon R. Dickson, 1983)
Star Prince Charlie (amb Gordon R. Dickson, 1983)
No Truce with Kings (1986)
La nave de un millón de años (1989)
Inconstant Star (1990)
Cosecha de estrellas (1993)
Las estrellas son de fuego (1994)
Starfarers (1998)
Genesis (2000)

Antologies

Guardianes del tiempo (1960)
Extraños terrícolas (1961)
Orbita ilimitada (1961)
Lo mejor de Poul Anderson (1969)
Los muchos mundos de Poul Anderson (1974)
El pueblo del aire (1976)
El último viaje (1976)
La patrulla del tiempo (1991)

Relats

Duelo en Syrtis (1951)
¡Cuidado, terrestre! (1951)
El saqueador de estrellas (1952)
Llámame Joe (1957)
Eutopía (1967)

Premis

Obtinguts

1961: Premi Hugo de relat curt per The Longest Voyage
1964: Premi Hugo de relat curt per No Truce With Kings
1969: Premi Hugo de relat llarg per The Sharing of Flesh
1972: Premi Nebula de relat llarg per La reina del aire y la oscuridad
1972: Premi Hugo de novel·la curta per La reina del aire y la oscuridad
1973: Premi Nebula de relat llarg per El canto del chivo
1973: Premi Hugo de relat llarg per El canto del chivo
1973: Encuesta Locus: Quint en el ranking d'autors preferits de tots els temps
1975: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per A Midsummer Tempest
1975: Premi Británic de Fantasía de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
1977: Encuesta Locus: 12 en el ranking de millors autors de tots els tiempos
1979: Premi Hugo de relat llarg per La luna del cazador
1982: Premi Nebula de novel·la curta per El juego de Saturno
1982: Premi Hugo de novel·la curta per El juego de Saturno
1982: Premio Skylark de la Asociación de Ciencia Ficción de Nueva Inglaterra
1985: Prometheus Hall of Fame per Trader To The Stars
1993: Premi Seiun de novel·la extranjera per Tau cero
1995: Premi Prometheus per Las estrellas son de fuego
1995: Prometheus Hall of Fame per The Star Fox
1997: Nomenat gran mestre de la ciència-ficció per la SFWA
1999: Enquesta Locus sobre mejor novel·la curta de todos los tiempos: La reina del aire y la oscuridad - Puesto 34º
2000 Incluido en el Salón de la Fama de la ciencia ficción
2001: Premi John W. Campbell Memorial de novel·la per Génesis
2001: Premi Prometheus (premi especial a tota la seva carrera)

Finalista

1959: Premi Hugo de novel·la per The Enemy Stars
1961: Premi Hugo de novel·la per The High Crusade
1966: Premi Nebula de novel·la per The Star Fox
1966: Premi Nebula d'història llarga per The Life of Your Time
1966: Premi Hugo de relat curt per Marque and Reprisal
1969: Premi Nebula de relat llarg per The Sharing of Flesh
1969: Premi Nebula de relat curt per Kyrie
1971: Premi Nebula de novel·la curta per The Fatal Fulfillment
1971: Premi Hugo de novel·la per Tau cero
1972: Premi Nebula de novel·la per The Byworlder
1973: Premi Hugo de novel·la per There Will Be Time
1973: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per The Dancer from Atlantis
1974: Premi Nebula de novel·la per The People of the Wind
1974: Premi Hugo de novel·la per The People of the Wind
1974: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
1975: Premi Mundial de Fantasía de novel·la per A Midsummer Tempest
1975: Premi Hugo de novel·la per Tiempo de fuego
1976: Premi Nebula de novel·la per A Midsummer Tempest
1980: Premi Nebula de relat llarg per The Ways of Love
1984: Premio Prometheus de novel·la per Orion Shall Rise
1990: Premi Nebula de novel·la per La nave de un millón de años
1990: Premi Hugo de novel·la per La nave de un millón de años
1990: Premio Prometheus de novel·la per La nave de un millón de años
1998: Premio Prometheus de novel·la per The Fleet of Stars
1999: Premio John W. Campbell Memorial|John W. Campbell Memorial de novel·la per Starfarers

Pseudònims

A.A. Craig
Michael Karageorge
Winston P. Sanders

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poul Anderson

↑ Lee Gold. «Tracking Down The First Deliberate Use Of "Filk Song"». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 11 agost 2007].
↑ Tau Zero-'SF edició d'obres mestres, d'accés:. 20 agost 2010

[filkFirstUse-1] Lee Gold. «Tracking Down The First Deliberate Use Of "Filk Song"». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 11 agost 2007].

[2] Tau Zero-'SF edició d'obres mestres, d'accés:. 20 agost 2010

[1]

[2]