Províncies de l'Iran
L'Iran és subdividit en trenta-una províncies (persa: استان ostân), cadascuna governada per una entitat local, normalment la ciutat més poblada, anomenada capital (persa: مرکز, Màrkaz) de cada província. L'autoritat provincial és encapçalada per un governador general (persa: استاندار ostândâr), qui és nomenat pel Ministre de l'Interior subjecte a aprovació del Cabinet de l'Iran.[1]
Història moderna
modifica
L'Iran va establir el seu territori modern des del Tractat de París de 1857. Abans de 1937, l'Iran havia mantingut la seva estructura divisional administrativa feudal, que es remunta a l'època en què l'estat modern va ser centralitzat per la dinastia safàvida al segle XVI. No obstant que els límits, els rols i els governants canviaven sovint. A la vigília de la Revolució Constitucional Persa de 1905, l'Iran estava compost per Teheran, essent governat directament pel monarca; quatre eyalats (persa: ایالات elâyât pl., ایالت elayat sin.), governat pels Prínceps de Qajar; i diversos velayats (persa: ولایات velâyât pl., ولایت velayat sin.). Les confederacions tribals nòmades, com el poble Bakhtiari i el poble Qashqai, eren en gran part independents de les divisions administratives domèstiques i eren autònoms.
Amb la Revolució Constitucional, i la formació de la primera Assemblea Nacional Consultiva, es van definir legalment les subdivisions administratives de l'Iran el 1907.[2] Segons la llei de 1907, les següents subdivisions van ser definides:[2]
| « | Persa .ماده ۱ ــ مملکت محروسه ایران برای تسهیل امور سیاسی بایالات و ولایات منقسم می‌شود ماده ۲ ــ ایالت قسمتی از مملکت است که دارای حکومت مرکزی و ولایات حاکم‌نشین جزء است و فعلاً منحصر به چهار ایالت است: آذربایجان، کرمان و بلوچستان، فارس، خراسان ماده ۳ ــ ولایات قسمتی از مملکت است که دارای یک شهر حاکم‌نشین و توابع باشد اعم از اینکه حکومت آن تابع پایتخت یا تابع مرکز ایالتی باشد |
Català Article 1 - El domini vigilat de l'Iran, per a la facilitació dels afers polítics, es subdividirà en Eyalats i Velayats. Article 2 - Eyalat és una part del regne que inclou un govern central i uns Velayats governats per un governador subordinat i de moment només hi ha quatre Eyalat: Azerbaidjan, Kerman i Baluchistan, Fars, Khurasan. Article 3 - Velayat és una part del regne que inclou una ciutat de residència del governador i àrees subordinades, tant si el seu govern està subordinat a la capital (Teheran) com a la capital d'un Eyalat. |
» |
| — Llei de 1907 | |||
El 22 d'octubre de 1911, l'Assemblea Nacional Consultiva iraniana va aprovar una altra llei, titulada "La llei d'elecció de l'Assemblea Nacional Consultiva" (persa: قانون انتخابات مجلس شورای ملی). Aquesta llei presentava una llista complerta de tots els Eyalats i Velayats del país, així com els seus districtes i ciutats constituents. Aquesta llista presentava l'agrupació de diverses ciutats i districtes en districtes electorals per a les eleccions. Segons aquesta llei, el 1911, l'Iran estava format per 27 subdivisions administratives, la regió de Teheran, 4 eyalats, i 22 velayats.[3] La llista era:
- Ciutat capital
- Eyalats
- Velayats
El 1937 Iran fou reorganitzat formant 10 províncies amb governacions subordinades: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Est, Azerbaijan Oest, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan, i Isfahan.[4]
Iran havia tingut una reclamació història sobre Bahrain com la seva 14ena província, que fou sota ocupació britànica fins 1971. Anteriorment a 1957, Bahrain pertanyia a la Província de Fars.[5] Durant l'Iran safàvida, Bahrain estava subordinat a la Província de Buixehr i Zubara (situada al país actual de Qatar) era la seva capital. El 1737, sota la dinastia Afsharid, Bahrain va ser sotmès al govern de Fars.[6] Aquesta reclamació va ser reafirmada pel nou lideratge teocràtic iranià després de 1979 amb el famós intent de cop d'estat de 1981]] succeït.[7]
De 1960 a 1981, les governacions es van elevar gradualment a l'estatus provincial una per una. Des d'aleshores s'han creat diverses províncies noves, la més recent el 2010, quan la nova província d'Alborz es va dividir de la província de Teheran, i abans el 2004, quan la Khorasan es va dividir en tres províncies.[8]
Informació
modifica
Províncies actuals
modifica| Província | Abr. | Capital | Població (2023)[9] | Àrea (km2) | Densitat (/km2) | Comtats | Mapa |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Alborz | AL | Karaj | 2.730.000 | 5.833 | 465,01 | 7 | 
|
| Ardabil | AR | Ardabil | 1.284.000 | 17.800 | 71,37 | 12 | 
|
| Azerbaidjan Oriental | EA | Tabriz | 3.925.000 | 45.650 | 85,64 | 21 | 
|
| Azerbaidjan Occidental | WA | Urmia | 3.278.000 | 37.437 | 87,22 | 17 | 
|
| Buixehr | BU | Buixehr | 1.174.000 | 22.743 | 51,15 | 10 | 
|
| Chahar Mahall i Bakhtiari | CB | Xahrekord | 973.000 | 16.332 | 58,03 | 11 | 
|
| Fars | FA | Xiraz | 4.904.000 | 122.608 | 39,57 | 37 | 
|
| Gilan | GN | Rasht | 2.546.000 | 14.042 | 180,22 | 17 | 
|
| Golestan | GO | Gorgan | 1.893.000 | 20.195 | 92,53 | 14 | 
|
| Hamadan | HA | Hamadan | 1.756.000 | 19.368 | 90,78 | 10 | 
|
| Hormozgan | HO | Bandar Abbas | 1.806.000 | 70.669 | 25,14 | 13 | 
|
| Ilam | IL | Ilam | 591.000 | 20.133 | 28,82 | 11 | 
|
| Isfahan | IS | Isfahan | 5.136.000 | 107.029 | 47,85 | 28 | 
|
| Kerman | KN | Kerman | 3.184.000 | 183.285 | 17,27 | 23 | 
|
| Kermanxah | KE | Kermanxah | 2.003.000 | 24.998 | 78,10 | 14 | 
|
| Khorasan Nord | NK | Budjnurd | 868.000 | 28.434 | 30,35 | 10 | 
|
| Khorasan Sud | SK | Birjand | 786.000 | 151.913 | 5,06 | 11 | 
|
| Khuzestan | KH | Ahvaz | 4.725.000 | 64.055 | 73,54 | 30 | 
|
| Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad | KB | Yasuj | 728.000 | 15.504 | 45,99 | 9 | 
|
| Kurdistan | KU | Sanandaj | 1.614.000 | 29.137 | 55,02 | 10 | 
|
| Lorestan | LO | Khurramabad | 1.784.000 | 28.294 | 62,23 | 11 | 
|
| Markazi | MA | Arak | 1.436.000 | 29.130 | 49,07 | 12 | 
|
| Mazandaran | MN | Sari | 3.302.000 | 23.701 | 138,54 | 22 | 
|
| Qazvin | QA | Qazvin | 1.284.000 | 15.549 | 81,92 | 6 | 
|
| Qom | QM | Qom | 1.300.000 | 11.526 | 112,12 | 3 | 
|
| Razavi Khorasan | RK | Mashhad | 6.444.000 | 118.884 | 54,12 | 33 | 
|
| Semnan | SE | Semnan | 715.000 | 97.491 | 7,20 | 8 | 
|
| Sistan i Balutxistan | SB | Zahedan | 2.777.000 | 180.726 | 15,35 | 26 | 
|
| Teheran | TE | Teheran | 13.323.000 | 18.814 | 705,20 | 16 | 
|
| Yazd | YA | Yazd | 1.156.000 | 76.469 | 14,89 | 13 | 
|
| Zanjan | ZA | Zanjan | 1.103.000 | 21.773 | 48,57 | 8 | 
|
| Iran (total) | IR | Teheran | 79.937.000 | 1.628.554 | 49,078 | 474 | 
|
Referències
modifica- ↑ IRNA, Online Edition. «Paris for further cultural cooperation with Iran». Arxivat de l'original el 23 October 2007. [Consulta: 21 octubre 2007].
- ↑ 2,0 2,1 «The law on the formation of Eyalats and Velayats and the instructions of the governors, Passed on December 18, 1907». Laws and Regulations Portal of Islamic Republic of Iran. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «The law of Election of National Consultative Assembly, Passed on October 22, 1911». Laws and Regulations Portal of Islamic Republic of Iran. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». Arxivat de l'original el 22 October 2016. [Consulta: 30 abril 2006].
- ↑ Ebrahimi, Mansoureh; Rad Goudarzi, Masoumeh & Yusoff, Kamaruzaman (2018), The Dynamics of Iranian Borders: Issues of Contention, Springer, p. 106, ISBN 9783319898360
- ↑ Mojtahed-Zadeh, Pirouz. Security and Territoriality in the Persian Gulf: A Maritime Political Geography. Routledge, 2013, p. 139. ISBN 978-0700710980.
- ↑ «Former IRGC General Close To Supreme Leader Khamenei: 'Bahrain Is A Province Of Iran That Should Be Annexed To [It]'». MEMRI, 23-03-2016. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «Iran breaks up largest province». Arxivat de l'original el 20 May 2006. [Consulta: 30 abril 2006].
- ↑ «Census 2023: Population and Households of the Country by Province and Sub-province (Shahrestan)» (Excel). Iran Data Portal. The Statistical Center of Iran. [Consulta: 17 desembre 2022].[Enllaç no actiu]