Quint Fabi Màxim Al·lobrògic

Pel seu fill, vegeu Quint Fabi Màxim (fill de l'Al·lobrògic)

Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (en llatí: Quintus Fabius Q. f. Q. n. Maximus Allobrogicus) va ser un magistrat romà. Era fill de Quint Fabi Màxim Emilià, i formava part de la família patrícia dels Fabi Màxim, una branca de la gens Fàbia.

Plantilla:Infotaula personaQuint Fabi Màxim Al·lobrògic
Nom original(la) Quintus Fabius Maximus Allobrogicus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 164 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortAbans de 100 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
121 aC – 121 aC
Juntament amb: Luci Opimi
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFabi Màxim Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Fabi Màxim Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Fabi Màxim Emilià Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 121 aC, juntament amb Luci Opimi. Va lluitar a la Gàl·lia, on va derrotar els al·lòbroges i el seu aliat el rei Bituitus dels arverns a la batalla de l'Isara (en). El seu triomf, celebrat a Roma l'any següent (De Allobrogibus et Rege Aruerorum Betulto, diuen els fastos), es va fer famós per l'espectacle del rei Bituit, que li conduïa el carro i exhibia l'armadura de plata que havia portat a la batalla. Amb motiu de la victòria i el triomf, va rebre l'agnomen d'Al·lobrògic amb què és conegut habitualment.

Del botí fet a l'Alvèrnia, Fabi va erigir el Fornix Fabianus, el primer arc de triomf erigit a Roma, que travessava la Via Sacra prop del temple de Vesta, on va col·locar una estàtua seva. Per la mort el 129 aC del seu pare, Escipió Emilià, va oferir un banquet als ciutadans i va pronunciar el seu discurs fúnebre. Ciceró diu que era un home de lletres i un bon orador. Va ser també censor l'any 108 aC.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 995. 
  NODES
Project 2