Richard Meier
Richard Meier - Newark (Nova Jersey), 1934 - és un arquitecte estatunidenc. Va estudiar arquitectura a la Universitat Cornell[1][2][3] i a continuació va treballar en diversos despatxos d'arquitectes, entre ells els de Skidmore, Owings and Merrill i Marcel Breuer, fins que el 1963 va obrir el seu propi estudi. Des del principi, Meier ha seguit una línia determinada i permanent en els seus projectes. Ha deixat de costat les tendències passatgeres i les modes, i s'ha mantingut fidel a les seves idees. Encara que els seus edificis més recents mostren un refinament respecte els inicials, segueixen sent d'un mateix estil inconfusible, en els quals Meier concedeix sempre la mateixa importància a la claredat de línies, a l'harmonia, als espais i a la llum. En la seva immensa majoria, els edificis de Meier són blancs, el color que considera el més pur, ja que reuneix a tots els altres i va canviant de tonalitat durant el dia.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 octubre 1934 (90 anys) Newark (Nova Jersey) |
Formació | Col·legi d'Arquitectura, Art i Pintura de la Universitat Cornell Columbia High School |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte, escultor |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Premis | |
| |
Lloc web | richardmeier.com |
Le Corbusier ha exercit una gran influència sobre ell,[5] igual que Frank Lloyd Wright. Però també altres arquitectes han estat una referència per al seu treball. No obstant això, considera que l'arquitectura és una disciplina que es troba en un continu flux, pel que van canviant amb el pas dels anys els arquitectes que marquen estils i que influencien als altres. Meier ha estat distingit amb nombrosos premis. El 1984 li va ser atorgat el premi Premi Pritzker,[6] el reconeixement internacional més important en arquitectura, i el 1997 va rebre el màxim guardó estatunidenc de la seva professió, la medalla d'or de l'Institut Americà d'Arquitectes. Poc després de rebre el premi Pritzker el 1984,[2] Meier va rebre l'encàrrec de dissenyar el Centre Getty de Los Angeles, un gran complex d'edificis que per a qualsevol arquitecte era un dels projectes més interessants i importants que se li podien adjudicar.
El 1997 fou guardonat amb el Praemium Imperiale i amb la medalla de l’AIA (American Institute of Architects).[2]
Aficionat a fer collages, alguna de les seves obres formen part de la col·lecció permanent del MACBA.[7]
Biografia
modificaMeier va néixer a una família jueva,[8][9][10] el més gran dels tres fills de Carolyn (Kaltenbacher) i Jerome Meier, un venedor a l'engròs de vi i licors, a Newark, Nova Jersey.[11] Va créixer a Maplewood proper, on va anar a la Columbia High School. Va obtenir una llicenciatura en arquitectura a la Universitat de Cornell el 1957.[12]
Després de graduar-se, Meier va viatjar a Israel, Grècia, Alemanya, França, Dinamarca, Finlàndia i Itàlia, entre altres llocs, per a connectar-se amb arquitectes.
Meier també és cosí segon de Peter Eisenman, arquitecte, teòric i membre de The New York Five.
Carrera
modificaA la ciutat de Nova York, Meier va treballar breument el 1959 per a Skidmore, Owings i Merrill, i després durant tres anys per a Marcel Breuer abans de començar la seva pròpia empresa el 1963.
El 1972, va ser identificat com un dels Cinc de Nova York, un grup d'arquitectes modernistes: Meier, Peter Eisenman, Michael Graves, Charles Gwathmey i John Hejduk. Al començament de la seva carrera, Meier va treballar amb artistes com el pintor Frank Stella i va afavorir les estructures blanques i geomètriques.[4] Meier va obtenir primer reconeixement pels seus dissenys per a diverses cases, per a The Atheneum, un centre de visitants a New Harmony, Indiana (acabat el 1979), i per al High Museum of Art d’Atlanta, Geòrgia (acabat el 1983).
Encara que Meier va ser un arquitecte aclamat durant anys, el seu disseny per al Getty Center, un gran complex de museus a Los Angeles (acabat el 1997), li va portar un alt nivell de reconeixement. Altres encàrrecs destacats d'aquest període són museus com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona,[13] acabat el 1995 i el Paley Center for Media de Beverly Hills, Califòrnia (acabat el 1996); La Haia, l'Ajuntament dels Països Baixos (acabat el 1995) i l'Ajuntament de San José (acabat el 2005); edificis comercials com la reconstrucció de la City Tower a Praga, República Txeca (acabada el 2008); i edificis residencials com 173 i 176 Perry Street al West Village de Manhattan (acabat el 2002) i Meier on Rothschild a Tel Aviv, Israel (acabat el 2015).
Gran part del treball de Meier es basa en el treball dels arquitectes de principis i mitjans del segle XX, especialment el de Le Corbusier, especialment els seus primers treballs. Es considera que Meier va construir més utilitzant les idees de Corbusier que ningú, inclòs el mateix Le Corbusier.[14] Meier va ampliar moltes idees evidents en l'obra de Le Corbusier, especialment la Villa Savoye i el Pavelló Suís.
El seu treball també reflecteix les influències d'altres dissenyadors com Mies Van der Rohe i, en uns quants casos, Frank Lloyd Wright i Luis Barragán (sense el color).[15] El blanc s'ha utilitzat en molts edificis emblemàtics arquitectònics al llarg de la història, incloses les catedrals i els pobles emblanquinats de la regió mediterrània, a Espanya, el sud d'Itàlia i Grècia.
L'alcalde de Roma, Gianni Alemanno en 2008, va incloure al seu programa electoral la promesa d'enderrocar el gran mur de travertí del Museu de l'Ara Pacis.[16] Alemmano havia acordat amb Meier modificacions, com ara reduir dràsticament l'alçada del mur entre un espai a l'aire lliure fora del museu i una carretera transitada al llarg del riu Tíber. Els plans de la ciutat són construir una àmplia zona de vianants al llarg del riu i passar la carretera per sota. «És una millora», diu Meier, i afegeix que «el motiu pel qual hi havia aquest mur té a veure amb el trànsit i el soroll. Un cop eliminat, la idea d'obrir la plaça al riu és bona». L'oficina de l'alcaldia va dir que Alemanno esperava completar el projecte abans que finalitzi el seu mandat el 2013.[17] El nou projecte del pas inferior al llarg del riu Tiber no ha avançat des d'aleshores i el 2024 la zona no ha canviat.
Meier es va jubilar en 2021,[18] i Richard Meier & Partners es va dividir en dos, mentre el despatx de Nueva York es va convertir en Meier & Partners dirigit per la seva filla Ana Meier, la oficina de Los Ángeles es va convertir en una firma independient anomenada STUDIOpractice dirigida per Michael Palladino i Jim Crawford.[18]
Reconeixement
modificaEl 1984, Meier va rebre el Premi Pritzker.[19] La cita del jurat va declarar que Meier ha «creat estructures que són personals, vigoroses, originals». El 2008 va guanyar la medalla d'or en arquitectura de l'Acadèmia d'Arts i Lletres i la seva obra Jesolo Lido Village va ser guardonada amb el Premi Internacional Dedalo Minosse per encarregar un edifici.[20][21] Meier és membre sènior del Consell de Futurs de Disseny.[22] Va ser guardonat amb la Medalla d'Or de l'AIA el 1997.[23] El 2013, va ser guardonat amb el Premi A+ Durant tota la vida.[24] El 1996 va rebre el Premi Golden Plate de l'Acadèmia Americana d'Assoliments.[25] El 2010, Cornell va establir una nova càtedra anomenada Meier.[26]
Rendint homenatge a Meier en ocasió del 50 aniversari de la seva signatura, la Fondazione Bisazza va presentar l'exposició Richard Meier: Arquitectura i Disseny a Vicenza, Itàlia.
El 2014, Meier va obrir un museu espacial de 15.000 metres en Mana Contemporània a Jersey City. L'espai reuneix gran part del treball de la seva vida sota un mateix sostre, i reemplaça una versió molt més petita que es va obrir El 2007 en Long Island City, Queens, i que fins a 2013 estava obert només per cita a estudiants i grups turístics. El nou lloc ofereix espai per a mostrar les seves pròpies escultures, dibuixos arquitectònics i collages per primera vegada, i està previst que inclogui una biblioteca de recerca.
Acusació d'assetjament sexual i renúncia
modificaEl 13 de març de 2018, The New York Times va detallar les denúncies de dones que Meier les havia assetjat o agredit sexualment. Meier va respondre dient que agafaria una baixa de sis mesos a la seva empresa.[27] En resposta a les al·legacions i a les disculpes de Meier, la seva alma mater Cornell University va declinar la seva dotació prevista d'una càtedra anomenada i va instituir una revisió de les seves donacions anteriors.[28][29] El 6 d'abril de 2018, quatre dones més que abans treballaven al despatx d'arquitectura de Meier van presentar denúncies contra ell. Les denúncies més recents datades de 2009.[30] El 9 d'octubre de 2018, la firma va anunciar que la seva renúncia era definitiva.[31]
Obres representatives
modifica- Museu d'Art High (Atlanta)
- Centre Getty (Los Angeles) [2]
- Museu d'Art Contemporani (Barcelona, 1987-1995) [2]
- Casa Douglas (Harbor Springs, Michigan)
- Museu de les Arts Decoratives (Frankfurt, Alemanya)
- Edifici Atheneum, Centre d'Informació Turístic (New Harmony, Indiana)
- Centre del Bronx per a disminuïts mentals (Nova York)
- Escola d'Ensenyament Bàsic (Clifty Creek, Indiana)
- Casa Shamberg (Chappaqua, Nova York)
- Centre d'Art, segona ampliació (Des Moines, Iowa)
- Museu de Beverly Hills (Los Angeles)
- Edifici Hypobank International (Luxemburg)
- Centre d'Investigació de Daimler-Benz (Ulm, Alemanya, 1989-1993).[2]
- Edifici de Canal+ (París, 1988-1992) [2]
- Seminari, Edifici d'Ensenyament, Hartford (Connecticut).
- Jubilee Church, o Església Dives in Misericordia Tor Tre Teste, Roma, Itàlia (1996 - 2003)
Referències
modifica- ↑ Meier, 2011 p. 14
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Richard Meier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.71. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Jodidio, Philip. Architecture: Art. Nova York: Prestel Verlag, 2005, p. 138. ISBN 3-7913-3279-1.
- ↑ Hitchcock, Henry-Russell; Johnson, Philip. Le style international (en francès). Editions Parenthèses, 2001, p. 16. ISBN 2863646257.
- ↑ «Richard Meier retires and studio rebrands as Meier Partners three years after sexual harassment allegations». Dezeen, 28-06-2021. Arxivat de l'original el 2023-05-08 [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ Meier, 2011 p. 16
- ↑ Ivry, Benjamin. «Architect Richard Meier's Jewish Inspirations». Jewish Daily Forward, 2 d’octubre 2009. Arxivat de l'original el 22 de juliol de 2015.
- ↑ Architectural Digest: "Q+A: ARCHITECT RICHARD MEIER" Arxivat 2015-07-22 a Wayback Machine. Interview by Henry Urbach – maig 2013
- ↑ Jewish Currents: "A Golden Age of Jewish Architects" by Abbott Gorin[Enllaç no actiu] Spring 2015
- ↑ Tempest, Rone. "America's Designs on Europe Top quality U.S. architectural firms, feeling the pinch at home, are finding work in Europe-and are snapping up some of the most sought-after projects." Arxivat 2013-04-11 a Wayback Machine., Los Angeles Times, 25 d’agost de 1992. Accessed 19 de setembre de 2008. "When the Canal Plus building was under construction, Meier said he had 17 American staffers on the ground supervising the work. But the lopsided European proportion of his recent workload has concerned the silver-haired, Newark, N.J.-born architect."
- ↑ Fiell, Charlotte. Design of the 20th Century. 25th anniversary. Köln: Taschen, 2005, p. 459. ISBN 9783822840788. OCLC 809539744.
- ↑ Holo, Selma; Bennasar, Isabel. Más allá del Prado: museos e identidad en la España democrática (en castellà). Ediciones AKAL, 30 juny 2002, p. 186–. ISBN 978-84-460-1529-1 [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑ «Richard Meier | American architect». A: (en anglès).
- ↑ «The Pritzker Architecture Prize». www.pritzkerprize.com. Arxivat de l'original el 2024-12-07. [Consulta: 6 d’agost 2021].
- ↑ «italy architecture rome mayor aims to tear down richard meier museum» (en anglès). Reuters [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ «Modern 'scar' housing Roman altar to be modified». France 24, 7 d’abril 2010. [Consulta: 2 setembre 2019].
- ↑ 18,0 18,1 Mateos, Nina. «Richard Meier abandona Richard Meier & Partners, que ahora se llamará Meier Partners» (en castellà). AD, 28-06-2021. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ «Richard Meier – The Pritzker Architecture Prize». Arxivat de l'original el 10 de gener de 2010. [Consulta: 6 d’abril 2010].
- ↑ «Jury Citation: Richard Meier | The Pritzker Architecture Prize». www.pritzkerprize.com. Arxivat de l'original el 2024-12-08. [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ «Dedalo Minosse International Prize 2008». Arxivat de l'original el 23 de març de 2010. [Consulta: 2 setembre 2019].
- ↑ «Senior Fellows:: DesignIntelligence», 06-11-2007. Arxivat de l'original el 6 de novembre de 2007.
- ↑ «Gold Medal». www.aia.org. Arxivat de l'original el de juliol 16, 2007. [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ «Richard Meier: Architizer Lifetime Achievement Award Winner». Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ «Golden Plate Awardees of the American Academy of Achievement». www.achievement.org. American Academy of Achievement. Arxivat de l'original el 2016-12-15. [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ «New Richard Meier Professor of Architecture established | Cornell AAP». aap.cornell.edu.
- ↑ Robin Pogrebin «Còpia arxivada». The New York Times, 13-03-2018. Arxivat de l'original el 2024-10-07 [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ Hadley Keller «Còpia arxivada». Architectural Digest, 14-03-2018. Arxivat de l'original el 2024-10-07 [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ Amy Frearson «Cornell severs ties with Richard Meier following harassment claims». Dezeen, 14-03-2018. Arxivat de l'original el 2024-10-07 [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ Robin Pogrebin «Còpia arxivada». The New York Times, 5 d’abril 2018. Arxivat de l'original el 2024-10-07 [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ Eleanor Gibson «Richard Meier steps down following sexual harassment allegations». Dezeen, 9 d’octubre 2018.
Bibliografia
modifica- Meier, Richard; Renny Logan. «Els carrers medievals van inspirar l'organització lineal del MACBA» Conversa amb Richard Meier i Renny Logan. Barcelona: Polígrafa, 2011,, p. 14-35.
- Tom Grotta (ed.): The Grotta Home by Richard Meier. A Marriage of Architecture and Craft. arnoldsche Art Publishers 2019, ISBN 978-3-89790-568-9.
- Kenneth Frampton, Rykwert, Joseph: Richard Meier, Architect, Rizzoli, 1998
- Kenneth Frampton: Richard Meier, Phaidon, 2012