El Vicemariscal de l'Aire Richard Ernest Saul CB, DFC, RAF (16 d'abril de 189130 de novembre de 1965 va ser un pilot durant la I Guerra Mundial i un comandant superior de la RAF durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Plantilla:Infotaula personaRichard Ernest Saul

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Regne Unit (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, aviador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914-1944
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatBandera del Regne Unit Regne Unit
Branca militarEstendard de la Royal Air Force RAF
Rang militarVicemariscal de l'Aire Vicemariscal de l'Aire
Comandant de (OBSOLET)Grup 13
Grup 12
203è Esquadró
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Premis

Saul va néixer a Dublín, Irlanda, el 1891. A l'inici de la I Guerra Mundial era tinent de 2a al Royal Army Service Corps; i el 1916, era Oficial de Vol (Observador) al 16è Esquadró del Royal Flying Corps.

Durant la guerra va arribar a comandar el 4t Esquadró RFC al Front Occidental; i després de l'armistici, comandà el 7è Esquadró.

Esportista nat, jugà al rugbi i al hockey per a la RAF. Va ser el Campió de la RAF de Tenis el 1928 i el 1932.

El setembre del 1933 va ser nomenat comandant del 203è Esquadró, operant a Basra (Iraq). El 1935 comandà un vol d'hidroavions del seu esquadró en un vol de llarga distància entre Plymouth a Basra.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser comandant del Grup 13 durant la batalla d'Anglaterra, defensant el nord d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord; el Grup 12, rellevant al Vicemriscal Trafford Leigh-Mallory al desembre de 1940; i, finalment, les Defenses Aèries de la Mediterrània Oriental.

Saul es retirà de la RAF el 29 de juny de 1944, servint com a President de la missió de l'Administració de Rescat i Rehabilitació de les Nacions Unides als Balcans. Posteriorment actuà com a vicepresident de la Comissió Internacional del Transport a Roma. Quan abandonà Roma el 1951, treballà com a director de la llibreria de la universitat de Toronto fins a jubilar-se el 1959. Richard Saul va morir el 30 de novembre de 1965.

Historial

modifica

Dates de promoció

modifica
Exèrcit
  • Tinent de 2a – 11 de novembre de 1914
  • Capità - 1 d'agost de 1915
  • Major: 21 de novembre de 1917
RAF

Condecoracions

modifica
  Cavaller de l'Orde de la Corona (Bèlgica) – 15 de juliol de 1919



Precedit per:
'
Cap del Grup 13 de la RAF
1939-1941
Succeït per:
Vicemariscal de l'Aire J O Andrews
Precedit per:
Vicemariscal de l'Aire Trafford Leigh-Mallory
Cap del Grup 12 de la RAF
17 de desembre de 194029 de novembre de 1942
Succeït per:
Vicemariscal de l'Aire J O Andrews

Referències

modifica
  1. Fox, Peter R «History of the Battle of Britain». Military History Journal, vol. 8, no 4, 12-1990.

Enllaços externs

modifica
  NODES
Intern 1
mac 2
os 7