Sadhu
Sādhu (en sànscrit: sādhu, साधु ;[Nota 1] derivat de sādh, «que acompleix», traduïble aquí per «home bo»)[1] és un ascètic religiós, mendicant o qualsevol persona santa de l'hinduisme, el budisme i el jainisme que ha renunciat a la vida mundana.[2][3][4] De vegades s'anomena alternativament iogui, sanniasi o vairagi.[2]
-
Sādhu a Benarés
Un sādhu és aquell que practica una «sadhana» o que segueix amb intensitat un camí de disciplina espiritual. Encara que la gran majoria dels sādhus són ioguis, no tots els iogis són sādhus. La vida d'un sādhu es dedica únicament a aconseguir mokṣa (मोक्ष) (alliberament del cicle de la mort i el renaixement), la quarta i última āśrama (etapa de la vida), mitjançant la meditació i la contemplació de Braman. Els sādhus sovint porten roba senzilla, com ara roba de color safrà en l'hinduisme i blanca o sense roba en el jainisme, cosa que simbolitza la seva sannyāsa (renúncia a les possessions mundanes). Una sādhu femenina en l'hinduisme i el jainisme s'anomena sovint «sādhvī» o en alguns textos com «aryika».[3][4]
Etimologia
modificaEl terme «sādhu» (साधु) apareix a Rigveda i Atharvaveda on significa «directe, dret, que porta directament a la meta», segons el professor britànic de sànscrit Monier Monier-Williams.[Nota 2][5] A la capa Brahmanas de la literatura vèdica, el terme connota algú que està «ben disposat, amable, eficaç o eficient, pacífic, segur, bo, virtuós, honorable, just, noble», segons el context.[5] A les epopeies hindús, el terme implica algú que és «savi, vident, home sant, virtuós, cast, honest o correcte».[5]
Els termes sànscrits «sādhu» («home bo») i «sādhvī» («dona bona») es refereixen a persones que renuncien a la vida mundana i que han triat viure vides apartades o al marge de la societat per centrar-se en les seves pròpies pràctiques espirituals.[6]
Les paraules provenen de l'arrel «sādh», que vol dir «assolir la meta», «endreçar», o «obtenir el poder».[7] La mateixa arrel s'utilitza en la paraula «sādhanā», que significa «pràctica espiritual». Literalment significa aquell que practica una sādhanā o un camí de disciplina espiritual.[8]
Demografia i estil de vida
modificaA diferència dels treballadors qualificats i professionals, no hi ha cap certificació per als sādhus. Per tant, és molt difícil determinar el nombre exacte de sādhus. Segons diverses suposicions, avui dia hi ha entre 4 i 5 milions de sādhus a l'Índia. Els sādhus són àmpliament respectats per la seva santedat.[9] També es creu que les pràctiques austeres dels sādhus ajuden a cremar el seu karma i el de la comunitat en general. Per tant, considerats beneficis per a la societat, els sādhus reben el suport de donacions de moltes persones. Tanmateix, la reverència dels sādhus no és de cap manera universal a l'Índia. Per exemple, els sādhus iogui nath han estat vists amb un cert grau de recel, especialment entre les poblacions urbanes de l'Índia, però han estat venerats i són populars a l'Índia rural.[10][11]
Hi ha sādhus nus (digambara, o «vestits de cel») que porten els cabells amb rastes gruixudes anomenades «jata». Els sādhus participen en una gran varietat de pràctiques religioses. Alguns practiquen l'ascetisme i la meditació solitària, mentre que d'altres prefereixen resar en grup, cantar o meditar. Normalment viuen un estil de vida senzill i tenen molt poques possessions o cap. Molts sādhus tenen normes per a la recollida d'almoines i no visiten el mateix lloc dues vegades en dies diferents per evitar molestar els residents. Generalment caminen o viatgen per llocs llunyans, sense llar, visitant temples i centres de pelegrinatge com a part de la seva pràctica espiritual.[12][13] El celibat és comú, però algunes sectes experimenten amb el sexe tàntric consensuat com a part de la seva pràctica. El sexe és vist per ells com una transcendència d'un acte personal i íntim a quelcom impersonal i ascètic.[14]
Sectes sādhu
modificaHinduisme
modificaEls sādhus xivaïtes són renunciants dedicats a Xiva, i els sādhus vaixnaves són renunciants a Vixnu (o el seu avatar com Rama o Krixna). Els sādhus vaixnaves de vegades s'anomenen «vairagis».[2] Menys nombrosos són els sādhus xacta, que es dediquen a Xacti. Dins d'aquestes divisions generals hi ha nombroses sectes i subsectes, que reflecteixen diferents llinatges i escoles i tradicions filosòfiques sovint denominades «saṃpradāya» (सम्प्रदाय). Cada saṃpradāya té diversos «ordres» anomenats paramparā (परम्परा) basats en el llinatge del fundador de l'ordre. Cada saṃpradāya i paramparā poden tenir diversos akhares (अखाड़ा) monàstics i marcials.
-
Una sādhvī amb una marca de Vixnu al front
-
Sādhus reunits al temple Kamakhya d'Assam per a l'Ambubachi Melā
-
Sādhus a la plaça Durbar de Katmandú
Dins dels sādhus xivaïtes hi ha molts subgrups. La majoria dels sādhus xivaïtes porten una marca tripuṇḍra (त्रिपुण्ड्र) al front, es vesteixen amb roba de color safrà, vermell o taronja, i viuen una vida monàstica. Alguns sādhus com els Aghori (अघोर) comparteixen les pràctiques dels antics Kapalikas (कापालिक), on supliquen amb una calavera, s'untaven el seu cos amb cendres del terreny de la cremació i experimenten amb substàncies o pràctiques que la societat generalment odia.[15][16]
Entre els sādhus xivaïtes, els daśanāmi saṃpradāya (दशनामी सम्प्रदाय) pertanyen a la tradició Smarta (स्मार्त). Es diu que van ser formats pel filòsof i renunciant Adi Xankara, que es creu que va viure al segle VIII, encara que la història completa de la formació de la secta no està clara. Entre ells hi ha els subgrups «naga», sādhus nus coneguts per portar armes com tridents, espases, bastons i llances. Es diu que una vegada van funcionar com una ordre armada per protegir els hindús dels governants mogols, van participar en diverses campanyes de defensa militar.[17] Generalment en l'àmbit de la no-violència actualment, se sap que algunes seccions practiquen la lluita i les arts marcials. Els seus retirs encara s'anomenen chhaavni o campaments armats (akhara), i de vegades encara se celebren simulacres de duels entre ells.
Les dones shādu («sādhvī») existeixen en moltes sectes. En molts casos, les dones que porten a la vida de renúncia són vídues, i aquests tipus de sādhvīs sovint viuen vides aïllades en grups d'ascètics. Les sādhvīs de vegades són considerades per alguns com a manifestacions o formes de la Deessa, o Devi, i són honrades com a tals. Hi ha hagut una sèrie de sādhvīs carismàtiques que han arribat a la fama com a professores religioses a l'Índia contemporània, per exemple, Anandamayi Ma, Sarada Devi, Mata Amritanandamayi i Karunamayi.[18]
Jainisme
modificaTradicionalment es parla de la comunitat jainista en els seus textos amb quatre termes: «sādhu» (monjos), «sādhvī» o «aryika» (monges), «sravaka» (laics caps de casa) i «sravika» (laiques mestresses de casa). Com en l'hinduisme i el budisme, els cap de casa jainistes donen suport a la comunitat monàstica.[3] Els «sādhus» i les «sādhvīs» s'entrellacen amb la societat laica jainista, realitzen «mūrtipūjaka» (adoració de tīrthaṅkaras) i dirigeixen rituals festius, i s'organitzen en una estructura monàstica fortament jeràrquica.[19]
-
Sādhu a Pushkar, Índia
-
Sādhu a Orchha, Madhya Pradesh
-
Una sādhvī a Chanpatia (India)
Hi ha diferències entre les tradicions sādhus i sādhvīs Digambara i Śvētāmbara.[19] Els sādhus Digambara no posseeixen cap roba com a part de la seva interpretació dels Cinc vots, i viuen les seves vides ascèticament austeres en nuesa. Les sādhvīs Digambara porten roba blanca. Els sādhus i les sādhvīs Śvētāmbara porten roba blanca. Segons una publicació de 2009 de Harvey J. Sindima, la comunitat monàstica jainista tenia 6.000 sādhvīs de les quals menys de 100 pertanyen a la tradició Digambara i la resta a Śvētāmbara.[20]
Convertir-se en un sādhu o una sādhvī
modificaEls processos i rituals per convertir-se en sādhu varien segons la secta; en gairebé totes les sectes, un sādhu és iniciat per un guru, que atorga a l'iniciat un nou nom, així com un mantra (o so o frase sagrada), que generalment només és conegut pel sādhu i el seu guru, i que pot ser repetit per l'iniciat com a part de la pràctica meditativa.
Esdevenir un sādhu és un camí seguit per milions de persones. Se suposa que és la quarta fase de la vida d'un hindú, després dels estudis, ser pare i pelegrí, però per a la majoria no és una opció pràctica. Perquè una persona es converteixi en sādhu necessita tenir vairāgya (वैराग्य). Vairāgya significa desig d'aconseguir alguna cosa deixant el món (tallar els vincles familiars, socials i terrenals, i despreniment o renúncia de les coses materials).
Una persona que vol convertir-se en sādhu primer ha de buscar un guru. Allà, ell o ella ha de fer «guruseva», que vol dir servei. El guru decideix si la persona és elegible per prendre samnyasa observant la sisya (la persona que vol convertir-se en sādhu o samnyasin). Si la persona és elegible, es fa «guru upadesa» (que vol dir ensenyaments). Només llavors, la persona es transforma en samnyasin o sādhu. Hi ha diferents tipus de samnyasins a l'Índia que segueixen diferents sampradya. Però, tots els sādhus tenen un objectiu comú: aconseguir mokṣa (मोक्ष) (alliberament individual).
Aplecs festius
modificaKumbhamela, un aplec massiu de sādhus de totes les parts de l'Índia, té lloc cada tres anys en un dels quatre punts al llarg dels rius sagrats de l'Índia, inclòs el riu sagrat Ganges. El 2007 es va celebrar a Nasik, Maharashtra. Peter Owen-Jones va filmar allà un episodi d'Extreme Pilgri durant aquest esdeveniment. Va tornar a tenir lloc a Hardwar el 2010.[21]
-
Sādhu a Madurai, Índia
-
Sādhu vaixnave a Katmandú, amb una marca Urdhva Pundra al front
Sādhus de totes les sectes s'uneixen en aquest aplec. Milions de pelegrins no sādhu també assisteixen als aplecs, i el Kumbhamela és l'aplec d'éssers humans més gran del planeta amb un únic propòsit religiós. El Kumbhamela de 2013 va començar el 14 de gener d'aquell any a Allahabad.
-
Sādhus caminant per la plaça Durbar, Katmandú
A l'aplec, els sādhus apareixen en gran nombre, inclosos els «completament nus amb els cossos embrutats de cendra, [que] corren cap a les aigües fredes per capbussar-se a l'alba».[22]
Notes
modifica- ↑ sadhu, sādhu o saddhu (en masculí); sādhvī o sādhvīne (en femení).
- ↑ Vegeu per example:
अग्ने विश्वेभिः स्वनीक देवैरूर्णावन्तं प्रथमः सीद योनिम् । कुलायिनं घृतवन्तं सवित्रे यज्ञं नय यजमानाय साधु ॥१६॥ – Rigveda 6.15.16
प्र यज्ञ एतु हेत्वो न सप्तिरुद्यच्छध्वं समनसो घृताचीः । स्तृणीत बर्हिरध्वराय साधूर्ध्वा शोचींषि देवयून्यस्थुः ॥२॥ – Rigveda 7.43.2
यथाहान्यनुपूर्वं भवन्ति यथ ऋतव ऋतुभिर्यन्ति साधु । यथा न पूर्वमपरो जहात्येवा धातरायूंषि कल्पयैषाम् ॥५॥ – Rigveda 10.18.5
Referències
modifica- ↑ Entrada sādhu al Diccionari sànscrit-català
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Hindu ascetic» (en anglès). Britannica.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Jaini, 1991, p. xxviii, 180.
- ↑ 4,0 4,1 Klostermaier, 2007, p. 299.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Sadhu». A: Monier Williams Sanskrit English Dictionary with Etymology (en anglès). Oxford University Press, p. 1201.
- ↑ Flood, 1996, p. 92.
- ↑ Macdonell, Arthur Anthony. A Practical Sanskrit Dictionary (en anglès), p. 346.
- ↑ Yogananda, 1997, p. 16.
- ↑ Hartsuiker, Dolf. «Sadhus and Yogis of India» (en anglès), 15-10-2007. Arxivat de l'original el 2007-10-15. [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ White, 2012, p. 7-8.
- ↑ Lorenzen i Muñoz, 2012, p. x-xi.
- ↑ Khandelwal, 2003, p. 24-29.
- ↑ Dhavamony, 2002, p. 97-98.
- ↑ Flood, 2005, p. cap. 4; 105-107.
- ↑ Flood, 2008, p. 212-213.
- ↑ Lorenzen, 1972, p. 1-16.
- ↑ 1953: 116; vegeu també Farquhar 1925; J. Ghose 1930; Lorenzen 1978
- ↑ «Home» (en anglès). Amma Sri Karunamayi. Arxivat de l'original el 2015-04-27. [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ 19,0 19,1 Cort, 1991, p. 651-771.
- ↑ Sindima, 2009, p. 100-101.
- ↑ Yardley i Kumar, 2010.
- ↑ Pandey, 2013.
Bibliografia
modifica- Bedi, Rajesh. Sadhus: The Holy Men of India (en anglès). Entourage Pub, 1993. ISBN 81-7107-021-3.
- Cort, John E. «The Svetambar Murtipujak Jain Mendicant» (en anglès). Man. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 26(4), 1991, pàg. 651–671. DOI: 10.2307/2803774. JSTOR: 2803774.
- Dhavamony, Mariasusai. Hindu-Christian Dialogue: Theological Soundings and Perspectives (en anglès), 2002. ISBN 978-9042015104.
- Flood, Gavin. An introduction to Hinduism (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1996. ISBN 0-521-43878-0.
- Flood, Gavin. The Blackwell Companion to Hinduism (en anglès). John Wiley & Sons, 2008. ISBN 978-0-470-99868-7.
- Ghurye, Govind Sadashiv; Chapekar, L. N.. Indian Sadhus (en anglès). Popular Prakashan, 1964.
- Hartsuiker, Dolf. Sadhus: Holy Men of India (en anglès). Thames & Hudson, 1993. ISBN 978-0-500-27735-4.
- Hausner, Sondra L. Wandering with Sadhus: Ascetics in the Hindu Himalayas (en anglès). Bloomington: Indiana University Press, 2007. ISBN 978-0-253-21949-7.
- Jaini, Padmanabh S. Gender and Salvation: Jaina Debates on the Spiritual Liberation of Women (en anglès). University of California Press, 1991. ISBN 978-0-520-06820-3.
- Khandelwal, Meena. Women in Ochre Robes: Gendering Hindu Renunciation (en anglès). State University of New York Press, 2003. ISBN 978-0791459225.
- Klostermaier, Klaus K. A Survey of Hinduism: Third Edition (en anglès). State University of New York Press, 2007. ISBN 978-0-7914-7082-4.
- Lorenzen, David N. The Kāpālikas and Kālāmukhas: Two Lost Śaivite Sects (en anglès). University of California Press, 1972. ISBN 978-0-520-01842-6.
- Lorenzen, David N.; Muñoz, Adrián. Yogi Heroes and Poets: Histories and Legends of the Naths (en anglès). State University of New York Press, 2012. ISBN 978-1438438900.
- Narasimha, N. S.; Rāmānanda, Vishnu-Vijay. The Way of the Vaishnava Sages: A Medieval Story of South Indian Sadhus: Based on the Sanskrit Notes of Vishnu-Vijay Swami (en anglès). University Press of America, 1987. ISBN 978-0-8191-6061-X.
- Pandey, Geeta «Kumbh Mela: 'Eight million' bathers on first day of festival» (en anglès). BBC News, gener 2013.
- Sharma, Vijay Prakash. The Sadhus and Indian Civilisation (en anglès). Anmol Publications PVT. LTD., 1998. ISBN 81-261-0108-3.
- Sindima, Harvey J. Introduction to Religious Studies (en anglès). University Press of America, 2009. ISBN 978-0-7618-4762-5.
- Streeter, Burnett Hillman; Appasamy, Aiyadurai Jesudasen. The Sadhu: A Study in Mysticism and Practical Religion (en anglès). Mittal, 1987. ISBN 978-0-8364-2097-7.
- Tripathi, Bansi Dhar. Sadhus of India: The Sociological View (en anglès). Popular Prakashan, 1978.
- White, David Gordon. The Alchemical Body: Siddha Traditions in Medieval India (en anglès). University of Chicago Press, 2012.
- Yardley, Jim; Kumar, Hari «Taking a Sacred Plunge, One Wave of Humanity at a Time» (en anglès). New York Times, abril 2010.
- Yogananda, Paramhamsa. Autobiography of an Yogi (en anglès). Jaico Publishing House, 1997.