Sant Esteve de Meneurí
Sant Esteve de Meneurí és l'antiga església de l'antic poble de Meneurí, al terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Lessui. És inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Meneurí | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | segle X | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Altitud | 1.241 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Saurí (Pallars Sobirà) | |||
Localització | A ponent de Saurí | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 25653 | |||
Està situada 400 metres al sud-oest de Saurí, en el lloc on hi havia hagut el poble de Meneurí. És en una costa a l'esquerra del Barranc de Pamano i a l'esquerra del de Rions.
Descripció
modificaLes restes de l'església s'aixequen sobre una visera rocosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular (de 10x4 m) amb absis semicircular a llevant. Entre l'absis (el diàmetre del qual és de tres metres) i la nau existeix un petit presbiteri. El mur del costat nord està pràcticament arrasat, mentre que els altres es conserven fins l'arrencament de la volta, constituïts per blocs paral·lelepípedes de pedra pissarrosa, de dimensions molt regulars i allargats, amb unes característiques molt similars als de l'església de Sant Julià de Lessui, a pocs quilòmetres de distància. Prop de l'església hi ha dues bordes.[1]
Història
modificaRespecte al monestir o cel·la de Sant Esteve de Meneurí, se'n desconeix el seu origen i filiació. Únicament se sap que l'any 979 era ja regit per un prevere[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Sant Esteve de Meneurí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 setembre 2017].
Bibliografia
modifica- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Llessui». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.