Sebastiano Tusa
Sebastiano Tusa (Palerm, 2 d'agost de 1952 - Bishoftu, 10 de març de 2019) va ser un arqueòleg i polític italià qui es va especialitzar en gestió del patrimoni cultural.[1] També va exercir com a professor de paleontologia a la Universitat Suor Orsola Benincasa de Nàpols.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 agost 1952 Palerm (Sicília) |
| Mort | 10 març 2019 (66 anys) Bishoftu (Etiòpia) |
| Causa de mort | accident d'aeronau |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueologia prehistòrica i arqueologia marítima |
| Lloc de treball | Palerm |
| Ocupació | arqueòleg, polític, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Palerm |
| Partit | candidat independent |
| Família | |
| Pares | Vincenzo Tusa i Aldina Cutroni Tusa |
| |
Biografia
modificaSebastiano va ser fill de l'arqueòleg Vincenzo Tusa. Va obtenir un grau de literatura i una especialització en paleontologia de la Universitat de Roma La Sapienza. Des de 1993 va ser responsable de la secció arqueològica del Centre Regional per a Disseny i Restauració de Sicília.[2] Es va especialitzar en l'administració del patrimoni cultural en diferents càrrecs de l'administració de la Regió de Sicília i va dirigir la superintendència de Trapani.[3] El 2004 va ser nomenat com el primer Superintendent del Mar pel Departament de Patrimoni Cultural de la Regió de Sicília, on organitzà diverses missions arqueològiques a Itàlia, Pakistan, Iran i Iraq.[4] El 2005, va dirigir les excavacions a Motia que van descobrir una carretera submergida que conduïa cap a l'illa, així com una estructura identificable com un moll. El 2008, Tusa i Folco Quilici van realitzar una pel·lícula documental sobre la prehistòria del Mediterrani a Pantel·leria, anomentat Un’isola nel tempo.[5] El gener del 2010, va ser nomenat membre honorari de l'Associació Nacional d'Arqueòlegs d'Itàlia. El 2012 va reassumir les seves funcions com a cap de la Superintendència del Mar de la Regió de Sicília.[6]
El març de 2012 va ser candidat per a l'ajuntament de Palerm a la llista del partit Futur i Llibertat per a Itàlia, però va perdre les eleccions.[7]
Publicacions
modifica- La preistoria nel territorio di Trapani, Marsilio, 1990.
- Mozia, Publisicula, 1990.
- Sicilia preistorica, Dario Flaccovio Editore, 1994. ISBN 88-7758-227-8.
- La Sicilia nella preistoria, Sellerio, 1999, ISBN 88-389-1440-0.
- Archeologia e storia nei mari di Sicilia, Magnus, 2010. ISBN 978-88-7057-252-0.
- Selinunte, L'Erma di Bretschneider, 2011. ISBN 978-88-8265-592-1.
- Sicilia archeologica, Edizioni di Storia e Studi Sociali, 2015. ISBN 978-88-99168-05-6
- Primo Mediterraneo. Meditazioni sul Yegua più antico della storia, Edizioni di Storia e Studi Sociali, 2016
- I popoli del Grande Verde. Il Mediterraneo al Tempo dei faraoni, Edizioni di Storia e Studi Sociali, 2018
Referències
modifica- ↑ «Soprintendenza del Mare - Struttura» (en italià). [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ «Ethiopia, eight Italians among the victims of the crashed plane: among them also an assessor of the Sicily Region», 10-03-2019. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «Pantelleria, il volto del passato fu la grande isola del commercio» (en italià). [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ «In difesa dei beni culturali e ambientali» (en italià). [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ «Pantelleria, documentario di Quilici arriva a Palermo» (en italià), 29-11-2008. [Consulta: 19 març 2019].
- ↑ «Sebastiano Tusa lascia la sovrintendenza di Trapani» (en italià). Arxivat de l'original el 12 d'abril de 2016. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ «Sebastiano Tusa Archeologo» (en italià). [Consulta: 13 març 2019].[Enllaç no actiu]