Sedecies
Segons la Bíblia, Sedecies (en hebreu צִדְקִיָּהוְ [ṣiḏqiyyahû]) va ser el vintè i últim rei de Judà. Va regnar 11 anys entre 597-586 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 617-607 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 617 aC  Jerusalem (Regne de Judà) | ||
| Mort | 550 aC (66/67 anys) Babiló | ||
| Rei de Judà | |||
| 597 aC – 587 aC | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Israelites | ||
| Religió | Jahvisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | rei | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia de David | ||
| Fills | Mulek | ||
| Pares | Josies i Hamutal | ||
| Germans | Joiaquim Joahaz de Judà | ||
Fill de Josies i de la seva esposa Hamutal; l'últim rei jueu que va regnar a Jerusalem. El rei babiloni Nabucodonosor II el va fer rei vassall i li va canviar el nom de Matanià a Sedecies. Durant els onze anys del seu regnat va oposar-se a l'adoració de Jehovà.[1]
Dependència de Babilònia
modificaSembla que al principi del regnat de Sedecies van arribar missatgers d'Edom, Moab, Ammon, Tir i Sidó, possiblement amb la intenció de fer que Sedecies s'unís a ells en una coalició per lluitar contra el rei Nabucodonosor II.[2] La Bíblia no revela exactament el que els missatgers van aconseguir. És possible que la seva missió no tingués èxit, ja que el profeta Jeremies va instar Sedecies i els seus súbdits a romandre submisos al rei de Babilònia.[3]
Sedecies va anar en persona a Babilònia en el quart any del seu regnat. Probablement ho va fer per presentar un tribut i així reafirmar a Nabucodonosor II la seva lleialtat com a rei vassall.[4]
Rebel·lió i segon setge
modificaAproximadament tres anys més tard, Sedecies es va rebel·lar contra Nabucodonosor II i va recórrer a Egipte a la recerca d'ajuda militar.[5] A causa d'això, els exèrcits babilonis comandats per Nabucodonosor II van marxar contra Jerusalem. Aquest seria el segon setge babiloni que patiria Jerusalem. Una força militar egípcia, però, es va dirigir a Jerusalem, cosa que va fer que els babilonis retiressin el setge temporalment.[6]
Caiguda de Jerusalem
modificaFinalment els babilonis tornen a assetjar la ciutat i a l'any onzè de Sedecies, el mes quart, el dia nou del mes, van obrir una bretxa als murs de Jerusalem. Sedecies i els seus homes de guerra van fugir durant la nit, però van ser enxampats en les planes desèrtiques de Jericó i Sedecies va ser portat davant Nabucodonosor II. Els fills de Sedecies van ser executats davant dels seus ulls. Ja que llavors Sedecies no tenia més que trenta-dos anys, els nois no podien haver tingut molts anys. Després d'haver sigut testimoni de la mort dels seus fills, Sedecies va ser encegat, lligat amb grillons de coure i portat a Babilònia, on va morir empresonat.[7] Jerusalem i el seu temple van ser destruïts i els supervivents van ser desterrats a Babilònia. Així va arribar la fi del Regne de Judà.
Referències
modifica
- ↑ 2Re 24: 17-19; 2Cr 36: 10-12; Jer 37: 1; 52: 1, 2
- ↑ Jr 27: 1-3 (que el versicle 1 digui Joiaquim en comptes de Sedecies pot ser degut a un error de transcripció)
- ↑ Jr 27: 2-22
- ↑ Jr 51: 59-64
- ↑ 2Re 24:20; 2Cr 36:13; Jer 52: 3; Eze 17:15
- ↑ Jer 37:5
- ↑ 2Re 25: 2-7; Jer 39: 2-7; 44:30; 52: 6-11; compari amb Jer 24: 8-10; Eze 12: 11-16; 21: 25-27
| Precedit per: Jeconies |
Rei del Regne de Judà 11 anys |
Succeït per: Fi del Regne de Judà |