Setge de Siracusa (1298)
El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília
| Guerra de Sicília | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Siracusa (1298) Setge de Siracusa (1298) | |||
  | |||
| Tipus | batalla i setge | ||
| Data | 1298 | ||
| Coordenades | 37° 05′ 00″ N, 15° 17′ 00″ E / 37.08333°N,15.28333°E | ||
| Lloc | Siracusa, Messina i Patti | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria siciliana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents
modificaLa mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit, Frederic.
La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Sicília als Estats Pontificis i rebia del papa en compensació 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudació de Còrsega i Sardenya,[1] el casament de Jaume el Just amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situació, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Aragó i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc.
Frederic II de Sicília va comptar amb el suport de molts dignataris catalans de Sicília[2] i fou investit pel Parlament Sicilià l'11 de desembre de 1295 i coronat rei de Sicília el 25 de maig de 1296, nomenant el càrrec de virrei i de capità general de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà i capità general de Calàbria a Blasco d'Alagó el vell, i iniciant una ofensiva a Calàbria. Roger de Llúria, desposseït dels seus castells sicilians,[3] va passar a Calàbria on va intentar un aixecament contra Frederic, però fou derrotat en la batalla de Catanzaro i va tornar a Catalunya a bastir un nou estol en nom de Jaume el Just.[4]
Jaume el Just anà a Roma el 1297 on rebé la investidura de Còrsega i Sardenya de mans de Bonifaci VIII, qui el va requerir per atacar al seu germà Frederic, que es negava a lliurar Sicília a l'Església i als angevins.[5] Un cop preparat el nou estol es va dirigir a Nàpols, on l'esperava l'estol sicilià apostat a Ischia, que es va retirar a Sicilia per defensar l'illa abans que es reunissin els catalans amb els napolitans.
El setge
modificaLa flota combinada, liderada per Roger de Llúria, va desembarcar i prendre Patti, i va escollir Siracusa com port per passar l'hivern, però s'hi va trobar una forta resistència. Entretant hi va haver una revolta a Patti que deixà la guarnició catalana encerclada al castell. Jaume el Just envià Joan de Llúria, nebot de Roger, a socórrer als assetjats per mar amb vint galeres, però fou rebutjat pels sicilians, que hi van anar al seu encontre amb vint-i-dues naus des de Messina i en capturaren setze de les catalanes. L'almirall fou capturat i executat després d'un judici.
Roger de Llúria es va dirigir per terra a Patti amb les seves tropes, que incloïen Roger de Flor[6] i va aixecar el setge.
Aixecat el setge, Jaume el Just va marxar a Nàpols i després a Barcelona
Conseqüències
modificaL'any següent, Jaume el Just va preparar un nou estol per atacar Sicília, que va vèncer en la batalla del cap Orlando.
Referències
modifica- ↑ Crònica de Ramon Muntaner
- ↑ Guillem Galceran de Cartellà, Blasco d'Alagó, Berenguer d'Entença, els Montcada i altres
- ↑ Remences.com, Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306). El comte "desperta ferro" [1] Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
- ↑ (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo [2]
- ↑ «Setge de Siracusa (1298)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Antoni Atienza, Els Catalans en Grècia [3]