Shikoku

Shikoku (四国, en català: "quatre províncies"), també coneguda com a regió de Shikoku (四国地方, Shikoku-chihō) és una de les quatre illes principals del Japó, així com també una regió que comprén les prefectures de Tokushima, Kagawa, Ehime i Kochi. Shikoku és la quarta illa més gran del Japó després de Honshu, Hokkaido i Kyushu. L'illa es troba al sud de Honshu i al nord-est de Kyushu. L'illa de Shikoku té una superfície de 18.297,78 quilòmetres quadrats i de 18.803,41 quilòmetres amb altres illes de la mar interior de Seto que formen part de la regió. El punt més alt de l'illa és el mont Ishizuchi d'Ehime amb 1.982 metres d'alçada. A data de juliol de 2020, la població total de la regió era de 3.695.619 dividida en quatre prefectures, sent Ehime la més poblada i Kôchi la que menys. El seu municipi més populós és la ciutat de Matsuyama, a la prefectura d'Ehime. Alguns dels noms històrics de l'illa han estat Iyo-no-futana-shima (伊予之二名島), Iyo-shima (伊予島) i Futana-shima (二名島); l'actual nom de Shikoku, fa referència a les antigues províncies que ocupaven l'illa: la d'Awa (actual Tokushima), la de Tosa (actual Kochi), la de Sanuki (actual Kagawa) i la d'Iyo (actual Ehime).

Shikoku

四国 (ja)
Tipus	illa
Localització
33° 45′ N, 133° 30′ E
Estat	Japó
Població humana
Població	3.845.534 (2015) (210,17 hab./km²)
Llengua utilitzada	dialecte de Shikoku
Geografia
Part de	arxipèlag japonès quatre grans illes del Japó
Superfície	18.297,32 km²
Mesura	225 () km
Banyat per	mar interior de Seto i oceà Pacífic
Altitud	151 m-1.982 m
Punt més alt	mont Ishizuchi (1.982 m)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+09:00

Geografia

La regió de Chūgoku i Shikoku vistes des de l’Estació Espacial Internacional

L'illa de Shikoku, que inclou Shikoku i els illots que l'envolten, cobreix uns 18800 km² i consta de quatre prefectures: Ehime, Kagawa, Kōchi i Tokushima. A l'altra banda del Mar Interior de Seto es troben les prefectures de Wakayama, Osaka, Hyōgo, Okayama, Hiroshima i Yamaguchi a Honshu. A l'oest es troben les prefectures d'Ōita i Miyazaki a Kyūshū.

Mapa de geocaracterístiques de Shikoku

Shikoku és la 50a illa més gran del món per àrea. A més, està classificada com la 23a illa més poblada del món, amb una densitat de població de 193 habitants per quilòmetre quadrat (500/m²).

Les muntanyes que corren cap a l'est i l'oest divideixen Shikoku en una estreta subregió del nord, davant del mar Interior de Seto, i una part del sud davant de l'oceà Pacífic. En aquestes serralades es pot trobar l'espècie Hydrangea hirta. La majoria dels 3.8 milions d'habitants viuen al nord, i s'hi troben totes, menys una, de les poques ciutats més grans de l'illa. Mont Ishizuchi (石鎚山) a Ehime a 1982 m és la muntanya més alta de l'illa. La indústria està moderadament ben desenvolupada i inclou el processament de minerals de la important mina de coure Besshi. La terra s'utilitza de manera intensiva. Àmplies zones al·luvials, especialment a la part oriental de la zona, són plantades amb arròs i posteriorment es fan doble cultiu amb blat d'hivern i ordi. La fruita es conrea a tota la zona del nord en gran varietat, incloent cítrics, caquis, préssecs i raïm. A causa de la producció de blat, Sanuki udon (讃岐うどん) es va convertir en una part important de la dieta a la prefectura de Kagawa (antiga província de Sanuki) durant el període Edo.

La zona més gran del sud de Shikoku és muntanyosa i poc poblada. L'única terra baixa significativa és una petita plana al·luvial a Kōchi, la capital de la prefectura. Els hiverns suaus de la zona van estimular alguns cultius de verdures fora de temporada sota coberta de plàstic. Es poden conrear dos cultius d'arròs anualment a la zona sud. La indústria de la pasta i el paper va aprofitar els abundants boscos i l'energia hidroelèctrica.

El riu principal de Shikoku és el riu Yoshino. Corre 196 km des del seu naixement a prop del mont Ishizuchi, que flueix bàsicament d'oest a est a través dels límits nord de les prefectures de Kōchi i Tokushima, arribant al mar a la ciutat de Tokushima. El Yoshino és famós pel millor ràfting d'aigües braves del Japó, amb excursions per les seccions del riu Oboke Koboke.

Shikoku té quatre ciutats importants: Gamōda a Anan, Tokushima al punt més oriental de l'illa, Sada a Ikata, Ehime al punt més occidental. Muroto a Muroto, Kōchi i Ashizuri, l'extrem sud de Shikoku, a Tosashimizu, Kōchi, sobresurten a l'oceà Pacífic. El punt més al nord de l'illa es troba a Takamatsu.

A diferència de les altres tres illes principals del Japó, Shikoku no té volcans actius, i és la més gran de les illes del Japó que no en té. Però Shikoku sí que va experimentar activitat volcànica en el passat prehistòric llunyà; una caldera volcànica important a la zona del mont Ishizuchi va estar activa durant el Miocè cap al 14 fa milions d'anys.

• 
  La muntanya Ishizuchi és la muntanya més alta de Shikoku
• 
  El cap Ashizuri es troba a l'extrem més meridional de Shikoku
• 
  Riu Shimanto
• 
  Mar Interior Seto

Prefectures

La regió de Shikoku comprèn les prefectures de:

Prefectures de la regió de Shikoku

	Prefectura	Nombre mun.	Població (hab) [2020]	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
1	Tokushima	24	723.096	4.146,80	174
2	Kagawa	17	950.799	1.876,77	507
3	Ehime	20	1.330.122	5.676,23	234
4	Kōchi	34	691.602	7.103,86	97,4
	SHIKOKU	92	3.695.619	18.803,41	196,5

Municipis més poblats

Municipis per població

Matsuyama Takamatsu Kōchi
	N.	Municipi	Prefectura	Població	N.	Municipi	Prefectura	Població	Tokushima Imabari Niihama
	1	Matsuyama	Ehime	508.075	11	Anan	Tokushima	69.454
	2	Takamatsu	Kagawa	417.902	12	Mitoyo	Kagawa	62.005
	3	Kōchi	Kochi	327.009	13	Kanonji	Kagawa	56.809
	4	Tokushima	Tokushima	254.652	14	Naruto	Tokushima	55.438
	5	Imabari	Ehime	150.638	15	Sakaide	Kagawa	50.726
	6	Niihama	Ehime	115.758	16	Sanuki	Kagawa	46.908
	7	Marugame	Kagawa	109.148	17	Nankoku	Kochi	46.695
	8	Saijō	Ehime	104.460	18	Ōzu	Ehime	40.704
	9	Shikokuchūō	Ehime	83.040	19	Yoshinogawa	Tokushima	38.826
	10	Uwajima	Ehime	70.556	20	Komatsushima	Tokushima	36.207
Font: Kunitori.jp (2020)

Política i govern

Governadors

Prefectura	Governador	Inici del mandat	Fi del mandat	Partit
Tokushima	Kamon Iizumi	18-05-2003	17-05-2023		Ind
Kagawa	Keizō Hamada	05-09-2010	04-09-2022		Ind
Ehime	Tokihiro Nakamura	01-12-2010	30-11-2022		PD
Kōchi	Seiji Hamada	07-12-2019	06-12-2023		Ind

Demografia

Shikoku té una població total de 3.630.320 el 2022. La ciutat més gran és Matsuyama (població: 507.137) i és la capital de la prefectura d'Ehime. Shikoku és l'illa principal amb la tercera densitat de població més gran, amb 193 habitants per km².

Llista de les 20 ciutats principals de Shikoku
	Classificació	Ciutats	Prefectura	Població	Classificació	Ciutats	Prefectura	Població
	1	Matsuyama		507.137	11	Anan		67.891
	2	Takamatsu		414.363	12	Mitoyo		60.106
	3	Kochi		321.910	13	Kan'onji		56.258
	4	Tokushima		250.150	14	Naruto		53.368
	5	Imabari		147.334	15	Sakaide		49.487
	6	Niihama		113.755	16	Sanuki		45.763
	7	Marugame		108.744	17	Nankoku		46.176
	8	Saijō		102.830	18	Ōzu		39.352
	9	Shikokuchūō		80.952	19	Yoshinogawa		37.707
	10	Uwajima		68.213	20	Komatsushima		35.288

Capital cities of four prefectures of Shikoku

• 
  Ciutat de Matsuyama
• 
  Ciutat de Takamatsu
• 
  Ciutat de Kōchi
• 
  Ciutat de Tokushima

Segons dades del cens japonès, i, la població màxima de la regió de Shikoku va ser el 1950 i ha tingut un creixement negatiu de la població des del 1950 fins al 1970 i el 1990 en endavant.

Evolució demogràfica

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1980	1990	2005	2015
3.066.000	3.310.000	3.337.000	4.221.000	4.122.000	3.904.000	4.163.000	4.195.000	4.141.955	3.845.534

Transport

Castell de Kōchi

Anraku-ji a Kamiita, Tokushima

Carreteres

Shikoku està connectat amb Honshu per tres autopistes, que juntes formen el projecte del pont Honshū-Shikoku.

• Autopista Kobe-Awaji-Naruto (Shikoku oriental)

• Autopista Seto-Chūō (Shikoku central)

• Autopista de Nishiseto (Shikoku occidental)

La porta d'entrada oriental a Shikoku, Naruto, a la prefectura de Tokushima, està enllaçada amb l’autopista Kobe-Awaji-Naruto des de 1998. Aquesta línia connecta Shikoku amb la zona de Kansai que té una gran població, incloses les grans conurbacions d'Osaka, Kyoto i Kobe. Per tant, l'autopista Kobe-Awaji-Naruto té un gran volum de trànsit. Molts autobusos d'autopista funcionen entre Kansai i la prefectura de Tokushima.

La part central de Shikoku està connectada amb Honshu per ferri, aire i, des de 1988, per la xarxa del gran pont de Seto. Fins a la finalització dels ponts, la regió estava aïllada de la resta del Japó. S'esperava que el moviment més lliure entre Honshu i Shikoku promogués el desenvolupament econòmic a banda i banda dels ponts, que encara no s'ha materialitzat.

Dins de l'illa, una xarxa de carreteres nacionals connecta els principals nuclis de població. Aquestes inclouen les rutes 11, 32, 33, 55 i 56.

Ferrocarril

La Shikoku Railway Company (JR Shikoku) dona servei a l'illa i connecta amb Honshu a través del Gran Pont de Seto. Les línies JR inclouen:

• Línia Yosan

• Línia Dosan

• Línia Kōtoku

• Línia Tokushima

• Línia Mugi

• Línia Naruto

• Línia Uchiko

• Línia Yodo

• Línia Honshi Bisan

• Línia Seto Ōhashi

Les línies de ferrocarril privades operen a cadascuna de les quatre prefectures de Shikoku.

Viatge aeri

Shikoku no té un aeroport internacional complet, però té quatre aeroports regionals/domèstics (aeroport de Tokushima, aeroport de Takamatsu, aeroport de Kōchi Ryōma i aeroport de Matsuyama). Tots aquests aeroports tenen vols a Tòquio i altres grans ciutats japoneses com Osaka, Nagoya, Sapporo i Fukuoka. Els vols internacionals a Seül, Corea del Sud són servits per Asiana Airlines des de Matsuyama i Takamatsu. També hi ha vols xàrter internacionals periòdics.

Viatge marítim

Els ferris uneixen Shikoku amb destinacions com Honshu, Kyushu i les illes al voltant de Shikoku.

Cultura

Societat i arquitectura

Històricament, Shikoku ha estat bastant aïllat i, per tant, ha mantingut les característiques originals del Japó durant un període més llarg, especialment pel que fa a la vegetació i algunes tècniques arquitectòniques. Hi ha molts temples budistes.

El Shikoku "perdut" ha estat descrit per un escriptor nord-americà, Alex Kerr, que va viure en un remot poble de muntanya prop d'Oboke (大歩危) durant molts anys a partir de 1970.

El parc nacional Ashizuri-Uwakai es troba a la part sud-oest de Shikoku.

Tradicions

Festival Yosakoi.

Shikoku també és famós pel seu pelegrinatge de 88 temples. El pelegrinatge va ser establert pel sacerdot budista de l'època Heian Kūkai, un nadiu de l'actual Zentsūji-cho a la prefectura de Kagawa. Segons la llegenda, Kūkai encara avui apareix als pelegrins. La majoria dels pelegrins d'avui en dia viatgen amb autobús, rarament escullen el mètode antic d'anar a peu. Se'ls veu amb jaquetes blanques estampades amb els personatges que llegeixen dōgyō ninin (同行二人) que significa "dos viatgen junts".

La prefectura de Tokushima també té el seu Awa Odori anual que funciona a l'agost en el moment del festival Obon, que atreu milers de turistes cada any de tot el Japó i de l'estranger.

La prefectura de Kōchi és la seu del primer festival anual de Yosakoi. El festival més gran de Kōchi, té lloc a l'agost de cada any i atrau ballarins i turistes de tot el Japó.

Tradicions

L'illa és coneguda per la seva ruta de pelegrinatge a través de 88 temples relacionats amb el monjo Kûkai. Antigament la ruta es feia caminant però ara és comú fer-la en autobús.

Gastronomia

Sanuki udon

Un dels aliments principals de Shikoku és l'udon. L'Udon se serveix sovint calent com a sopa de fideus en la seva forma més senzilla, com a kake udon, en un brou amb un sabor suau anomenat kakejiru, que està fet de dashi, salsa de soja (shōyu) i mirin. Normalment s'acaba amb cebolleta picada fina. Altres complements comuns inclouen tempura, sovint gambes o kakiage (un tipus de bunyol de tempura barrejat), o aburaage, un tipus de butxaques de tofu fregits amanits amb sucre, mirin i salsa de soja. Sovint s'hi afegeix una llesca fina de kamaboko, un pastís de peix amb forma de mitja lluna. Es pot afegir Shichimi al gust. Una altra especialitat és el plat característic de Kōchi, el bonítol adobat.

El clima càlid de Shikoku es presta al cultiu de cítrics. Com a resultat, el yuzu, el mikan i altres cítrics són abundants a Shikoku i s'han convertit en sinònims de les regions on es cultiven.

Esports

Shikoku Island League Plus (Ehime Mandarin Pirates)

J. League (Tokushima Vortis)

Històricament cap equip esportiu de Shikoku ha competit a la màxima divisió japonesa de beisbol, futbol (futbol) o fins i tot rugbi. Actualment, els equips principals que competeixen a les principals ciutats de Shikoku inclouen:

• Naruto, Tokushima: Tokushima Vortis (futbol, J. League Division 1), Tokushima Indigo Socks (beisbol, Shikoku-Kyūshū Island League)

• Matsuyama, Ehime: Ehime FC (J2), Ehime Mandarin Pirates (SKIL)

• Takamatsu, Kagawa: Kamatamare Sanuki (JFL), Kagawa Olive Guyners (SKIL)

• Kōchi, Kōchi: Kōchi Fighting Dogs (SKIL)

Esportistes destacats

Mikuru Suzuki, campiona del món femenina de dos temps de dards, és nativa de Takamatsu a la prefectura de Kagawa a Shikoku.

Bibliografia addicional

• Sella, Giovanni F.; Dixon, Timothy H.; Mao, Ailin «REVEL: A model for Recent plate velocities from space geodesy». Journal of Geophysical Research: Solid Earth, 107, 2002, pàg. ETG 11–1–ETG 11–30. Arxivat de l'original el 2020-06-07. Bibcode: 2002JGRB..107.2081S. DOI: 10.1029/2000jb000033. ISSN: 0148-0227 [Consulta: 16 maig 2024].
• Federal Research Division, Library of Congress. Japan: a country study, 1992, p. 72–84. ISBN 0-8444-0731-3. OCLC 24247433.  Arxivat 2021-07-29 a Wayback Machine.
• Tabata, Ryoichi; Kakioka, Ryo; Tominaga, Koji «Phylogeny and historical demography of endemic fishes in Lake Biwa: The ancient lake as a promoter of evolution and diversification of freshwater fishes in western Japan». Ecology and Evolution, 6, 2016, pàg. 2601–2623. DOI: 10.1002/ece3.2070. PMC: 4798153. PMID: 27066244.
• Murray, N.J.; Phinn, S.R.; DeWitt, M. «The global distribution and trajectory of tidal flats». Nature, 565, 2019, pàg. 222–225. Arxivat de l'original el 2021-11-24. DOI: 10.1038/s41586-018-0805-8. PMID: 30568300 [Consulta: 16 maig 2024].
• Tamaki, Kensaku; Honza, Eiichi «Incipient subduction and deduction along the eastern margin of the Japan Sea». Tectonophysics, 119, 20-10-1985, pàg. 381–406. Arxivat de l'original el 20 de juny 2022. Bibcode: 1985Tectp.119..381T. DOI: 10.1016/0040-1951(85)90047-2 [Consulta: 20 juny 2022].
• Martínez-López, M.R., Mendoza, C. «Acoplamiento sismogénico en la zona de subducción de Michoacán-Colima-Jalisco,México» (en castellà). Boletín de la Sociedad Geológica Mexicana, 68, 2016, pàg. 199–214. DOI: 10.18268/BSGM2016v68n2a3.
• «中央構造線» (en japonès). Dijitaru Daijisen. Shogakukan [Tokyo], 2012. Arxivat de l'original el 2007-08-25. OCLC: 56431036 [Consulta: 21 setembre 2012].
• «中央構造線» (en japonès). Nihon Daihyakka Zensho (Nipponika). Shogakukan [Tokyo], 2012. Arxivat de l'original el 2007-08-25. OCLC: 153301537 [Consulta: 21 setembre 2012].
• Gill, J.B. «Andesites: Orogenic andesites and related rocks». Geochimica et Cosmochimica Acta, 46, 1982, pàg. 2688. DOI: 10.1016/0016-7037(82)90392-1. ISSN: 0016-7037.
• Pearce, J; Peate, D «Tectonic Implications of the Composition of Volcanic ARC Magmas». Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 23, 1995, pàg. 251–285. Bibcode: 1995AREPS..23..251P. DOI: 10.1146/annurev.ea.23.050195.001343.