Siaosi Tāufaʻāhau Manumataongo Tukuʻaho Tupou V
Siaosi Tāufaʻāhau Manumataongo Tukuʻaho Tupou V, conegut també com a Siaosi Tupou V (en tongalès) o com a George Tupou V (Tongatapu, Tonga, 4 de maig de 1948 - Pok Fu Lam, Hong Kong, 18 de març de 2012) va ser el rei de Tonga des de l'11 de setembre de 2006, després de la mort del seu pare Taufa'ahau Tupou IV, fins a la seva mort el març de 2012.[1][2]
Biografia | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Siaosi Tāufaʻāhau Manumataongo Tukuʻaho Tupou V 4 maig 1948 Tongatapu | ||||||||||
Mort | 18 març 2012 (63 anys) Pok Fu Lam (RP Xina) (en) | ||||||||||
Causa de mort | leucèmia | ||||||||||
Sepultura | Mala'ekula (en) | ||||||||||
Rei de Tonga | |||||||||||
11 de setembre de 2006 - – 18 de març de 2012 | |||||||||||
Ministre d'Afers Exteriors (1979 - 1998) | |||||||||||
Dades personals | |||||||||||
Residència | Royal Palace of Nukuʻalofa (en) | ||||||||||
Formació | Universitat d'Oxford Reial Acadèmia Militar de Sandhurst | ||||||||||
Activitat | |||||||||||
Ocupació | rei, polític | ||||||||||
Carrera militar | |||||||||||
Rang militar | general | ||||||||||
Família | |||||||||||
Família | Tupou | ||||||||||
Fills | 'Ilima Lei Tohi (filla il·legítima) | ||||||||||
Pares | Taufa'ahau Tupou IV Halaevalu Mata'aho 'Ahome'e | ||||||||||
Germans | Princess Sālote Mafile'o Pilolevu, Princess Royal of Tonga ʻAhoʻeitu ʻUnuakiʻotonga Tukuʻaho | ||||||||||
Premis | |||||||||||
Llista
|
Segons els costums del dol nacional tongalès, va haver de passar almenys un any des de la mort del seu pare abans que fos oficialment coronat amb el nom de Tupou V, ostentant el ceptre i la corona d'aquest arxipèlag de l'oceà Pacífic, convertint-se en el cinquè monarca que va portar l'esmentat nom des de la instauració de la monarquia el 1845. Finalment, van passar gairebé dos anys i va ser coronat l'1 d'agost de 2008. El seu nom, Siaosi, és la traducció tongalesa de Jordi, nom que també van portar Tupou I i Tupou II.
Biografia
modificaAbans d'accedir al tron va ser Ministre d'Afers Exteriors des de 1979 a 1998.
La mort de l'anterior rei, el seu pare, el popular Taufa'ahau Tupou IV de Tonga, va sumir en un dol general tots els tongalesos. L'encara príncep va representar al seu pare, al costat de la seva germana la princesa Pilolevu, durant la llarga malaltia que va afectar el cor, fetge i ronyó del rei.
L'1 d'agost de 2008, tres dies després de la seva coronació oficial, el nou rei va declarar de forma solemne que les seves decisions, a partir d'aquell moment, serien les orientades pel Primer Ministre,[1] fent del país una monarquia moderna amb els poders del monarca limitats. La coronació es va produir amb gairebé dos anys de retard per les protestes -que van causar vuit morts- en favor de la democratització del país. També Austràlia i Nova Zelanda, els dos països donants més importants, van exigir canvis cap a la democràcia.[3] Davant d'això, el rei va reaccionar amb l'esmentat anunci.
El rei Tupou V, que es va mantenir solter -encara que va tenir una filla natural que està exclosa de la successió per l'actual constitució del país-, va designar com a hereu el seu germà menor Lavaka Ata 'Ulukalala.
Distincions honorífiques
modifica- Gran Creu de l'Orde del Mèrit d'Hongria (per Pál Schmitt. 15 de setembre de 2011.[4]
Avantpassats
modifica16. Viliami Tungī Halatuituia | ||||||||||||||||
8. Siaosi Tukuʻaho | ||||||||||||||||
17. ʻAnaseini Tupou Veihola | ||||||||||||||||
4. Viliami Tungī Mailefihi | ||||||||||||||||
18. Sūnia Mafileʻo | ||||||||||||||||
9. Mele Siuʻilikutapu | ||||||||||||||||
19. Fane Tupou Vavaʻu | ||||||||||||||||
2. Tāufaʻāhau Tupou IV de Tonga | ||||||||||||||||
20. Siaosi Fatafehi Toutaitokotaha | ||||||||||||||||
10. George Tupou II de Tonga | ||||||||||||||||
21. ʻElisiva Fusipala Taukiʻonetuku | ||||||||||||||||
5. Sālote Tupou III de Tonga | ||||||||||||||||
22. ʻAsipeli Kupuavanua Fotu | ||||||||||||||||
11. Lavinia Veiongo Fotu | ||||||||||||||||
23. Tōkanga Fuifuilupe | ||||||||||||||||
1. George Tupou V de Tonga | ||||||||||||||||
24. Taniela ʻAhomeʻe | ||||||||||||||||
12. Solomone Piutau ʻOtukolo ʻAhomeʻe | ||||||||||||||||
25. | ||||||||||||||||
6. Tēvita Manuopangai ʻAhomeʻe | ||||||||||||||||
26. Viliami Maealiuaki Mafileʻo | ||||||||||||||||
13. ʻAmelia Moʻungaʻaelangi Maealiuaki | ||||||||||||||||
27. Maʻata Maealiuaki | ||||||||||||||||
3. Halaevalu Mataʻaho ʻAhomeʻe | ||||||||||||||||
28. Siosāteki Tonga Veikune | ||||||||||||||||
14. Fotu ʻa Falefā Veikune | ||||||||||||||||
29. Tuʻifua | ||||||||||||||||
7. Heuʻifanga Veikune | ||||||||||||||||
30. Siale ʻAtaongo | ||||||||||||||||
15. Vāhoi | ||||||||||||||||
31. Tupou Moheofo | ||||||||||||||||
Precedit per: Taufa'ahau Tupou IV |
Rei de Tonga 11 de setembre de 2006 - 18 de març de 2012 |
Succeït per: Lavaka Ata 'Ulukalala |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Tonga enterra avui el rei Jordi, l'únic monarca polinesi». Vilaweb, 21-03-2012. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ «Muere el Rey de Tonga, tras ser hospitalizado en Hong Kong» (en castellà). El Universal.
- ↑ «Article en Der Spiegel amb motiu de la seva coronació». Der Spiegel.
- ↑ Rajong a magyarokért a Schmitt Pál által kitüntetett király