Sonates i partites per a violí sol (Bach)
Les Sonates i Partites per a violí sol (BWV 1001-1006) són un conjunt de sis obres per a violí compostes per Johann Sebastian Bach: tres, són sonates da chiesa en quatre moviments i tres, partites que consten de moviments basats en danses. El conjunt complet va ser publicat per primer cop l'any 1802, per Nikolaus Simrock.[1] Avui, les Sei Solo - a violino senza Basso accompagnato, com Bach les va titular, formen part del repertori dels violinistes, i són peces d'estudi obligat, interpretades en concerts i enregistrades freqüentment.
| Forma musical | cicle musical  |
|---|---|
| Compositor | Johann Sebastian Bach |
| Moviment | música barroca |
| Catalogació | BWV 1001-1006 |
| Format per | Sonata No. 1 in G minor, BWV 1001 (en)  Partita per a violí sol núm. 2, BWV 1004 (Bach) Sonata No. 3 in C major, BWV 1005 (en) Sonata No. 2 in A minor, BWV 1003 (en) Partita No. 1 in B minor, BWV 1002 (en) Partita per vriulon No. 3 (oc) |
| Instrumentació | violí |
 
| |
Composició
modificaBach va compondre aquestes obres el 1720, mentre ocupava el lloc de mestre de capella a Köthen. El manuscrit per poc no va ser destruït; per sort algú el va salvar que havia de ser usat com a paper de cuina per a embolicar carn. A Köthen, Bach es dedicava més a la música de cambra que a la sacra; els concerts de Brandenburg, els concert per a dos violins i les suites per a violoncel sol, daten també d'aquesta època.
L'intèrpret original de les sis sonates i partites és un músic desconegut. S'ha suggerit que podrien haver estat Johann Georg Pisendel o J. B. Volumier, ambdós violinistes talentosos de la cort de Dresden. Un altre possible intèrpret seria Joseph Spiess, director de l'orquestra a Köthen. Tanmateix, hi ha hagut alguns investigadors que suggereixen que pot haver estat el mateix Bach qui estrenés les seves pròpies obres, apuntant als seus talent com a violinista. El seu pare Johann Ambrosius Bach, era violinista, i d'acord amb el seu fill Carl Philipp Emanuel Bach "en la seva joventut, fins a apropar-se a la vellesa, tocava el violí d'una manera neta i poderosa".
Concepció de les obres
modificaLes sonates consten cadascuna de quatre moviments, seguint el patró habitual d'alternança del tempo, moviment lent-ràpid-lent- ràpid, amb el segon moviment en la forma de fuga. Les partites són suites en les que els moviments són danses, fent ús del patró habitual en el barroc: allemande, courante, sarabande, i gigue, amb algunes omissions i l'addició de danses galants.
Alguns erudits i intèrprets, com el violinista alemany Christian Tetzlaff, consideren que aquests obres tenen una concepció unitària, "com una gran simfonia Bruckner". També existeix una teoria per explicar el seu significat: les tres sonates són obres religioses que descriuen el Nadal, la Passió de Crist, i la Resurrecció. Les tres partites, d'altra banda, en la seva opinió, són el costat més "terrenal" de la vida, amb danses i cançons. I en la Partita en re menor, especialment a la Chaccone, apareix un rèquiem personal dedicat a la seva muller que havia mort, Maria Bàrbara Bach.
Sonates i partites
modificaSonata núm. 1 en sol menor, BWV 1001
modifica- Adagio
- Fuga (Allegro)
- Siciliano
- Presto
Durada aproximada:[2] 16 minuts.
La primera sonata és en sol menor, encara que al seu signe d'alteració li falta una diesi. Una fet com aquesta en la notació en el període barroc també succeeix en la tonalitat de re menor, i no hauria de suggerir necessàriament que la peça està en el mode dori.
La fuga del segon moviment, més tard, va ser transcrita pel mateix Bach, per a orgue (Preludi i Fuga, BWV 539) i per a llaüt (Fuga, BWV 1000).
Partita núm. 1 en si menor, BWV 1002
modifica- Allemanda
- Double
- Corrente
- Double
- Sarabande
- Double
- Tempo di Bourrée
- Double
La primera partita substitueix el tempo di bourrée per una giga, i cada moviment és seguit per una variació ornamentada, anomenada una double. Durada aproximada: 31 minuts.
Sonata núm. 2 en la menor A, BWV 1003
modifica- Grave
- Fuga
- Andante
- Allegro
Durada aproximada: 24 minuts.
- Allemanda
- Corrente
- Sarabanda
- Giga
- Ciaccona
En el guió original, al final de l'allemanda Bach indica 'Segue la Corrente'. La gran xacona dura gairebé 14 minuts i fàcilment supera la llargada de tots els altres moviments junts. Aquest xacona és considerada com un dels grans reptes musicals del repertori per a violí sol, ja que cobreix pràcticament tots els aspectes de la tècnica violinística coneguda en els temps de Bach; és una de les peces més difícils d'interpretar per a aquell instrument. Aquesta xacona s'interpreta molt sovint aïllada de la resta de la partita.
Durada aproximada: 29 minuts.
Sonata núm.3 en do major, BWV 1005
modifica- Adagio
- Fuga (Alla breve)
- Largo
- Allegro assai
Durada aproximada: 23 minuts.
Partita núm. 3 en mi major, BWV 1006
modifica- Preludi
- Loure
- Gavotte en Rondeau
- Menuet I
- Menuet II
- Bourrée
- Giga
Una transcripció per a llaüt existeix, amb el número de catàleg BWV 1006a. Durada aproximada: 20 minuts.
Transcripcions i orquestracions
modificaEncara que aquesta obra estava composta per al violí, Bach mateix transcrivia fragments per a altres instruments, i tota ella ha estat transcrita per a altres autors a la guitarra, viola, violoncel i piano.
Transcripcions de Bach
modifica- La fuga de la Sonata núm. 1, va ser transcrita per a orgue (BWV 539) i per a llaüt (BWV 1000).
- La Sonata núm. 2 completa, va ser transcrita per a teclat (possiblement per Bach) (BWV 964).
- L'Adagio de la Sonata núm. 3, va ser transcrita per a teclat (BWV 968).
- La Partita núm. 3, completa, és també la Suite núm. 4 per a Llaüt (BWV 1006)
- El Preludi de la Partita núm. 3 també apareix en dues cantates diferents: la BWV 29 (on està orquestrada amb bastant dramatisme per a orgue obligat i orquestra) i la BWV 120.
Altres transcripcions
modifica- La xacona de la Partita núm. 2 ha estat transcrita:
- per al piano, per Ferruccio Busoni i Joseph Joachim;
- per al piano, per a la mà esquerra sola, per Johannes Brahms;
- per a la guitarra, per Andrés Segovia;
- per a l'orquestra, per Leopold Stokowski.
- Moviments concrets de les Sonates i Partitas són els Estudis Bach-Grandjany per a arpa, transcrits per Marcel Grandjany.
- Dues sonates i un partita han estat transcrits per a piano pel Leopold Godowsky.
- L'obra completa s'ha transcrit per a clave per Winsome Evans de la Universitat de Sydney.
Enregistraments
modificaPer a violí
modifica
Els primers fragments enregistrats foren els de Joseph Joachim, el 1903, i el primer enregistrament de tota l'obra van ser la de Yehudi Menuhin a finals de la dècada de 1930.
|
|
Per a altres instruments
modifica- Scott Slapin, viola
- Andrei Pricope, violoncel
- Vito Paternoster, violoncel
- Andrés Segovia, guitarra (alguns moviments)
- John Williams, guitarra (alguns moviments)
- Paul Galbraith, el 1998, amb una guitarra de 8 cordes
- Goran Sollscher, guitarra
- Hopkinson Smith, llaüt de barroc de 13 curs
- Nigel North, l'obra completa (i també les suites per a violoncel) en llaüt
- Serguei Rakhmàninov, piano (preludi de la tercera Partita)
- Béla Fleck, banjo (preludi de la Partita núm. 3, en el to de Do en comptes de Mi)
- Manuel Barrueco, guitarra (Sonates BWV 1001, 1003 & 1005)
- Dave Grossman, baix elèctric de 7 corda
- Leigh Howard Stevens, marimba
- Kazuhito Yamashita, el 1989, guitarra
Notes
modifica- ↑ Papadopoulou, Vasiliki. «Instructive Editions of J. S. Bach’s Sonatas and Partitas for Solo Violin: History and Significance» (en anglès). Understanding Bach, 9, 10 8–11 1. bachnetwork.co.uk. [Consulta: 23 maig 2015].
- ↑ Temps agafats sempre a partir de l'enregistrament de Rachel Podger: Bach's complete sonatas and partitas for violin solo (1997-1999). Channel Classics Nl.
- ↑ Transcripció de Brahms de la xacona de la Partita núm. 2 en menor, BWV 1004 de Bach.
- ↑ Originalment composta per a llaüt, està interpretat a la guitarra per Gordon Rowland. Per cortesia de Musopen
Enllaços externs
modifica- Seqüències MIDI de les Sonates i partites para violí sol de Bach
- CataBach.com: La pàgina en català de J.S. Bach