Space Launch System
Space Launch System | |
Representació artística del llançament de la versió tripulada del Bloc 1 de l'SLS | |
Funció | Vehicle de llançament |
País d'origen | Estats Units |
Dimensions | |
Diàmetre | 8,4 m (tram central) |
Etapes | 2 |
Capacitat | |
Càrrega útil a LEO | De 70.000 a 129.000 kg |
Coets associats | |
Família | Vehicle de llançament derivat del transbordador espacial |
Historial de llançaments | |
Estat | En fase de desenvolupament |
Llocs de llançament | LC-39, Kennedy Space Center |
Primer vol | Exploration Mission 1 (2019)[1] |
Càrregues útils | Orion MPCV |
Boosters (Bloc I) | |
Núm. de Boosters | 2 Space Shuttle Solid Rocket Boosters (5 segments) |
Motors | 1 |
Impuls | 16.013,6 kN |
Impuls total | 32.027,2 kN |
Impuls específic | 269 segons |
Temps d'ignició | 124 segons |
Combustible | Propulsor compost de perclorat d'amoni (APCP) |
Primer tram (Bloc I) - Tram central | |
Diàmetre | 8,4 m |
Motors | 4 RS-25D |
Impuls | 7.440 kN |
Impuls específic | 363 segons (nivell del mar) |
Combustible | LH₂/LOX |
Primer tram (Bloc IA/II) - Tram central | |
Diàmetre | 8,4 m |
Motors | 5 RS-25E |
Impuls | 9.300 kN |
Impuls específic | 363 segons (nivell del mar) |
Combustible | LH₂/LOX |
Segon tram (Bloc I) - ICPS | |
Longitud | 13,7 m |
Diàmetre | 5 m |
Massa en buit | 3.490 kg |
Massa ocupada | 30.710 kg |
Motors | 1 RL10B-2 |
Impuls | 110,1 kN |
Impuls específic | 462 segons |
Temps d'ignició | 1125 segons |
Combustible | LH₂/LOX |
Segon tram (Bloc II) - Earth Departure Stage | |
Motors | 3 J-2X |
Impuls | 3.930 kN |
Impuls específic | 448 segons (buit) |
Combustible | LH₂/LOX |
El Space Launch System, o SLS (en català Sistema de Llançament Espacial), és un vehicle de llançament pesant derivat del transbordador espacial dels Estats Units dissenyat per la NASA. D'això es desprèn la cancel·lació del Programa Constellation, i substitueix al jubilat Transbordador Espacial. La NASA va prevuere la transformació dels dissenys dels vehicles Ares I i Ares V en un sol vehicle de llançament utilitzable tant per a tripulació com per a càrrega.
El vehicle de llançament SLS serà actualitzat al pas del temps amb versions més potents. La versió inicial Bloc I, sense tram superior, pot enlairar una càrrega útil de 70 tones mètriques a l'òrbita. La versió final del Bloc II amb un tram superior anomenat Earth Departure Stage, depenent de la seva configuració, tindrà una capacitat d'enlairament de càrrega útil de 130 tones mètriques a l'òrbita terrestre baixa,[2] 12 tones mètriques per sobre del Saturn V, que converteix l'SLS en el vehicle de llançament més pesant mai construït.[3]
L'SLS serà capaç de transportar astronautes i maquinari a destinacions properes a la Terra com asteroides, la Lluna, Mart, i la majoria de punts de Lagrange. L'SLS també podria realitzar viatges a l'Estació Espacial Internacional, si fos necessari. El Programa SLS està integrat amb el Programa Orion de la NASA, proporcionant un vehicle tripulat multipropòsit per a quatre persones. L'SLS utilitzarà les instal·lacions d'operacions i llançament del Kennedy Space Center de la NASA, Florida.
Missió | Data prevista | Variant | Notes |
---|---|---|---|
SLS-1/EM-1 | 2019[1] | Bloc I[4] | Enviar un Orion/MPCV en un vol no tripulat al voltant de la Lluna a més de desplegar 6 CubeSats.[5][6] |
SLS-2/EM-2 | 2021[7] | Bloc I[4] | Enviar un Orion MPCV amb quatre membres en òrbita lunar. |
SLS-3 | Agost de 2022[8] | Bloc IA[4] | |
SLS-4 | Agost de 2023[8] | Bloc IA[4] | |
SLS-5 | Agost de 2024[8] | Bloc IA[8] | Missió de recollida de mostres a Mart[9] |
SLS-6 | Agost de 2025[8] | Bloc IA[8] | Missió d'exploració tripulada a Mart: Orion BEO recull mostres de Mart i retorna a la Terra |
SLS-7 | Agost de 2026[8] | Bloc IA[8] | Llançament de càrrega |
SLS-8 | Agost de 2027[8] | Bloc IA[8] | Llançament tripulat |
SLS-9 | Agost de 2028[8] | Bloc IA[8] | Llançament de càrrega |
SLS-10 | Agost de 2029[8] | Bloc IA[8] | Llançament tripulat |
SLS-11 | Agost de 2030[8] | Bloc IA[8] | Nova configuració, llançament de càrrega |
SLS-12 | Agost de 2031[8] | Bloc IA[8] | Missió tripulada |
SLS-13 | Agost de 2032[8] | Bloc II[8] | Nova configuració, llançament de càrrega |
Galeria
modifica-
Les diverses configuracions projectades
-
Diagrama de les parts de la versió tripulada de 70 tones
Vegeu també
modifica- Saturn V
- Ares V, el disseny de vehicle de càrrega pel Programa Constellation en la dècada de 2000.
- Enérguia, un vehicle comparable al Bloc I de l'SLS en termes de capacitat d'enlairament, però per a destinacions a òrbita terrestre baixa.
- Nautilus-X
- Exploració de Mart
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Clark, Stephen «NASA confirms first flight of Space Launch System will slip to 2019». Spaceflight Now, 28-04-2017.
- ↑ «The NASA Authorization Act of 2010». Featured Legislation. Washington DC, USA: United States Senate, 15-07-2010. [Consulta: 26 maig 2011].
- ↑ Stephen Clark «NASA to set exploration architecture this summer». Spaceflight Now, 31-03-2011 [Consulta: 26 maig 2011].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Acronyms to Ascent – SLS managers create development milestone roadmap». NASASpaceFlight.com, 23-02-2012. [Consulta: 9 abril 2012].
- ↑ NASA's Marshall Center. «NASA’s Space Launch System to Boost Science with Secondary Payloads», 02-04-2015.
- ↑ «JPL - Cubesat - NEAScout». nasa.gov. Arxivat de l'original el 2016-01-21. [Consulta: 17 juny 2017].
- ↑ «Orion's First Test Flight Offers Space Launch System a First Look at Hardware Operation, Integration». NASA, 29-06-2012. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 8,18 8,19 Chris Bergin. «Preliminary NASA Plan Shows Evolved SLS Vehicle 21 Years Away». NASASpaceflight.com, 27-07-2011. [Consulta: 28 juliol 2011].
- ↑ nasaspaceflight.com