Steve Marriott
Stephen Peter Marriott (Londres, 30 de gener de 1947 - Essex, 20 d'abril de 1991) popularment conegut com a Steve Marriott va ser un reeixit cantautor i guitarrista. Va ser membre de Small Faces (1965-1969) i Humble Pie (1969-1975).
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 gener 1947  Manor Park (Anglaterra) (en)  | ||
| Mort | 20 abril 1991 (44 anys) Arkesden (Anglaterra) (en) | ||
| Causa de mort | mort accidental, inhalació de fum | ||
| Formació | Italia Conti Academy of Theatre Arts | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, productor discogràfic, compositor, guitarrista, artista d'estudi | ||
| Activitat | 1959 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Rock | ||
| Instrument | Guitarra | ||
| Segell discogràfic | A&M Records Atco Records Decca Records | ||
| Família | |||
| Fills | Toby Marriott | ||
         
 | |||
A la Gran Bretanya, Marriott va esdevenir una icona de la cultura Mod com el guitarrista de Small Faces la segona meitat dels anys 1960. Les seves primeres influències musicals inclouen a Buddy Holly, Booker T. & The M.g.'s, Ray Charles, Otis Redding, Muddy Waters, Bobby Bland i més tard els The Rolling Stones i els The Kinks. La revista Mullo el va nomenar com un dels 100 cantants més grans de tots els temps.[1]
Amb Humble Pie va ser una icona del rock, elogiat per Keith Richards, David Gilmour, Gary Moore, Ozzy Osbourne, Kevin Dubrow i Paul Stanley.
El 1975, es llança com a solista encara que no arribaria gaire lluny i fins i tot va fer alguna audició per a reemplaçar a Mick Taylor als The Rolling Stones.
A començaments dels anys vuitanta reuneix una nova versió d'Humble Pie amb què arriba a gravar dos discos, però no van assolir gaire èxit.
En els seus últims anys, desil·lusionat de la indústria de la música, va donar l'esquena a les discogràfiques i es va mantenir en relativa foscor, tornant en les seves arrels i donant concerts a petits pubs i clubs de Londres i Essex.[2]
Marriott va morir el 1991 quan un incendi, que pel que sembla va ser provocat per un cigarret va destruir la seva casa d'Arkesden, Essex.
Referències
modifica- ↑ «100 greatest singers of all time (1984)». Mojo Magazine. [Consulta: 30 juliol 2007].
- ↑ «Lord Crowley review». BBC. [Consulta: 30 juliol 2007].
Enllaços externs
modifica