Sukhoi (en rus: Cухой) és un fabricant líder d'avions militars soviètics i russos La companyia va ser fundada per Pàvel Sukhoi el 1939 sota el nom de "Oficina de Disseny Sukhoi" i des del 2009 i és coneguda com a Sukhoi Corporation, una empresa propietat del grup aeroespacial Irkut, membre del consorci OAK.[1]

Infotaula d'organitzacióSukhoi
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimPàvel Sukhoi Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconstructor aeronàutic Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria aeroespacial Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima oberta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1939
FundadorPàvel Sukhoi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixavió Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Treballadors26.000 Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuCompanyia Aeronàutica Unificada Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Indicador econòmic
Capital propi183.997 M₽ (2016) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals108.017 M₽ (2016) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net2.353 M₽ (2016) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals412.517 M₽ (2016) Modifica el valor a Wikidata

Lloc websukhoi.org Modifica el valor a Wikidata
Sukhoi-30
Sukhoi Superjet 100 (Campeche, Mexico)

Activitats

modifica

El negoci inclou l'oficina de disseny, que es troba a Moscou, i les instal·lacions de fabricació a Novossibirsk, a Komsomolsk na Amure, Vorónej i Irkutsk.

La gamma de productes va des d'avions acrobàtics als avions de combat. El 1996, el govern va reunir la major part dels seus avions formant Sukhoi Aviation Military Industrial Combine (Sukhoi AIMC).[2] Paral·lelament, altres entitats, com ara la fàbrica d'Ulan Ude, la fàbrica de Tbilisi, les fàbriques de Belarús i Ucraïna, van establir un avió d'atac transnacional Sukhoi alternatiu (planejant produir, per exemple, Su-25 TM).[2]

La majoria de les aeronaus produïdes per Sukhoi equipen o han equipat la Força Aèria de Rússia,[3] però els avions destinats a l'exportació estan presents en molts països. Això és Armènia, Algèria, l'Índia, la Xina,[4] l'Iraq, Polònia, la República Txeca, la República Eslovaca, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Síria, Corea del Nord, el Vietnam, Afganistan, el Iemen, Egipte, Líbia, Iran, Angola, Etiòpia, Veneçuela i el Perú. En total més de 2.000 avions Sukhoi han estat exportats a l'estranger.

Avions produïts

modifica

Avions militars

modifica

Avions comercials

modifica
  • S-80, bimotor de capacitats STOL (mal denominat Su-80)
  • Sukhoi Superjet 100 Projecte d'avió regional amb Beríev i Iliushin (desenvolupament actual per Sukhoi en solitari)

Avions civils acrobàtics

modifica

Referències

modifica
  1. Siddiqi, Asif A. «Sukhoy | Russian Aerospace Engineering» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 Austin, Greg; Muraviev, Alexey D. The Armed Forces of Russia in Asia (en anglès). I. B. Tauris, 2000-07-14, p. 291-292. ISBN 978-1-86064-485-6. 
  3. Myers, Nicholas «The Russian Aerospace Force». Security Forum, 2018, pàg. 91-103.
  4. Tsai, Ming-yen «China's Acquisitions of Russian SU Fighters: A Great Leap Forward?». American Journal of Chinese Studies, 8, 1, 2001, pàg. 1–5. ISSN: 2166-0042.

Enllaços externs

modifica
  • www.sukhoi.org Arxivat 2020-09-17 a Wayback Machine. (rus) i (anglès)
  NODES
Association 1
Project 4